Els que ens han precedit

Joan Carrera Planas

Arran de l´homenatge que s´ha celebrat, recordant Mons. Joan Carrera, a Santa Maria del Mar en el primer aniversari del seu traspàs a la Casa del Pare etern, ha sortit publicat el seu llibre pòstum titulat “Els que ens han precedit”. Mons. Joan Carrera fou un prevere al cent per cent, que s´implicà, amb tota l´ànima, en moltes diverses tasques eclesials. El seu treball pastoral fou ben conegut arreu de Catalunya ja que es mogué en ambients molts variats. El seu tarannà dialogant, acollidor, comprensiu, intel·ligent... féu que fos ben rebut per tothom: el món de la premsa, de la política, de la literatura, de la cultura... No diguem ja entre universitaris i obrers, tant en els diversos apostolats socials com en els grups en parròquies que li encomanaren... D´aquí ve la multitud de participants en aquest acte organitzat pel Grup Sant Jordi, amb assistència no solament d´autoritats religioses i civils, sinó sobretot d´amics, companys sacerdots, laics creients i no creients, religiosos i religioses... Un dels més importants assistents fou l´expresident de la Generalitat, l´Honorable Jordi Pujol, que, entre altres coses, recomanà la lectura atenta del llibre pòstum del bisbe Carrera publicat per Editorial Mediterrània.

Jordi Pujol explicà que l´obra conté prop de vuitanta curts retrats de personalitats catalanes dels ambients que el bisbe auxiliar trepitjà al llarg de la seva vida, des de la infantesa fins al seu final. Ell recorda aquells qui “l´han precedit” i que ja han fet l´últim viatge –el que tots hem de fer–, el de la mort. Així doncs, arran dels esdeveniments luctuosos o d´alguns aniversaris assenyalats, Mons. Joan Carrera escriví, a grans trets i molt encertadament, uns precisos i preciosos retrats de cadascun dels homes i dones que l´acompanyaren en vida i que, per a ell, foren exemple de fortalesa i coherència de vida i de fe. Mons. Carrera els tingué a tots com a amics. Així ho manifestava l´expresident de la Generalitat, dient: “Joan Carrera ens parla del tresor de ser cristià i català; uns actius que són garantia de futur si no es tanquen a l´armari”. Segons Jordi Pujol, cap poble sòlid no ha de dubtar d´ell mateix per la feblesa d´uns quants, i Mons. Carrera –com també es detecta en el llibre esmentat– sempre va esperar en el país i en els seus homes. “Que el mestratge de Joan Carrera no s´acabi; que sostingui la nostra Església i el nostre poble.”

Efectivament, l´obra “Els que ens han precedit” és un recull –molt estimat pel nostre bisbe auxiliar per tal de publicar-lo en vida al més aviat possible, quan de sobte emmalaltí greument, farà un any, predicant a futurs preveres diocesans a la Casa d´Exercicis d´El Miracle– que mostra el profund grau de coneixement personal que posseïa Joan Carrera de tot el món cultural, social, familiar, religiós, eclesial, polític... català i universal. En el pròleg de l´obra, Enric Puig explica que aquest recull de semblances procedeix dels escrits publicats a “Catalunya Cristiana”, arran del traspàs d'homes i dones amb qui ell havia compartit “pregària, esperances, lluita, ideals...”. Persones que havia admirat, enyorant-les en aquells moments per haver-les perdut, tot i que, com es veu clarament, també agraïa al bon Déu el fet haver-les conegut, tractat com a amics, o bé perquè els considerà mestres seus al llarg de les diferents etapes de la seva formació com a prevere.

I ho fa amb un estil clar, senzill i amable a la vegada. En el llibre hom pot seguir les fonts en què Joan Carrera begué des de molt aviat i també quin fou el tarannà que el menà cap un compromís d´Amor envers els més necessitats de doctrina, d´ajuts humans i de comprensió. Entre les persones que destaca tenim alguns que el precediren, influint-lo poderosament –tot i que no els conegué personalment–, com foren sant Josep Oriol, els bisbes Morgades, Torras i Bages, els cardenals Vives i Tutó i Vidal i Barraquer, els escriptors Jacint Verdaguer i Joaquim Ruyra, l´arquitecte Gaudí, el polític i gran cristià Carrasco i Formiguera, dels quals en parla amb un gran entusiasme i palesa estimació; altres pàgines les dedica a altres homes d´Església –com han estat els Papes Joan XXIII i Joan Pau II, els cardenals Jubany, Tarancón, Hume i Lustiger, els bisbes Modrego, Masnou, Pont i Gol, Torrella, els sacerdots Joseph Cardijn i Marechal, que l´il·lustraren en l´apostolat obrer, Carles Cardó, Pere Ribot, Miquel Batllori–, dels ambients literaris francesos són destacats Raïssa Maritain i Saint-Exupéry, dels quals va traduir dues obres importants; altres escriptors com Blai Bonet, Joan Sales, Joan Teixidor, els poetes Espriu i Pere Quart; filòsofs de la talla de Jean Guitton i Aranguren. Segueixen bastants sacerdots, companys o no, però que a Catalunya deixaren una bona empremta –com el beat Pere Tarrés, Joan Cortinas, Jaume Busquet, Luigi Guissani–; també homes i dones sants a escala mundial –com Charles de Foucauld, Teresa de Calcuta, Roger Schutz i Josep Samsó–; personatges entranyables com foren l´humorista Capri o el gitano Manuel Alunda, el “tio Manolo”, cadascun en el seu context del teatre i del Camp de la Bota; i molts altres més, la citació dels quals se´ns faria massa llarga.

Com es pot comprovar mitjançant la lectura pausada del llibre, Mons. Carrera mantingué sempre una mirada atenta envers homes i dones que tingueren una relació especial en la seva formació i treball, i un record especial per a cadascun d´ells a l´hora de la mort. Pel que diu i reflexiona, el nostre bisbe es veu com aprofundí en personatges que serviren l´Església des d'una visió més o menys polèmica –com foren La Pira, Joan García-Nieto, Martín Descalzo, Joan Gomis o Gerardi– pel fet, potser, d´actuar des de postures frontereres d´acord amb l´època que visqueren, o bé que, com en alguns casos, discreparen de l´Església –Tierno Galván, Enrico Berlinguer–, però sempre amb un gran respecte. També té un apunt per als qui l´acompanyaren en l´aventura de l´editorial Nova Terra o de les revistes o emissores diocesanes, en els apostolats obrers de la JOC, etc. En resum, en tota classe d´ambients intel·lectuals, culturals, socials i religiosos.

Tenim, amb aquest últim llibre –escrit en un llenguatge senzill, elegant i pregon a la vegada– un bon record de qui serví fidelment, com a sacerdot, escriptor i bisbe, l´Església a Catalunya: Monsenyor Joan Carrera Planas.

Josep Vall i Mundó