Pere, la roca que plora. A.Masoliver

Alexandre Masoliver

Alexandre Masoliver, monjo de Poblet, historiador, expert bíblic i patròleg, ens ha escrit una veritable joia: en cent vint-i-tres pàgines ens ofereix una semblança lluminosa i colpidora de l´apòstol sant Pere. El mètode triat per l´autor consisteix a comentar els trets que ell considera més significatius de la vida de l´Apòstol segons el testimoni del Nou Testament. Aquests comentaris no són gaire especulatius, més aviat són exegètics, patrístics o acadèmics, a fi i efecte de clarificar ben bé el moment i fet que se exposa, en relació amb la vida de l´Apòstol.

El llibre es divideix en trenta capítols corresponents als trenta moments triats de la vida de sant Pere. Exceptuant el capítol set, “Tu ets el Crist, el fill de Deu viu”, que té vint-i-una pàgines (i per aquesta llargària Masoliver s´excusa), tots els altres van de pàgina i mitja a dues pàgines i mitja. És admirable la capacitat de síntesi de l´autor, que és precisament el que fa que l´escena sigui més colpidora.

Semblaria, doncs, que es deixa que els fets parlin per si mateixos i, en bona mesura, és així, però també esdevé que es veu que el primer colpit pel que es contempla és el mateix autor, diguem que la seva ànima contemplativa no es pot deixar de percebre.

El títol del llibre reflecteix bé la personalitat essencial de Pere: ell és la pedra escollida per Jesús per construir la seva Església, de la qual Ell n´és la pedra angular. Pedagògicament, aquella pedra pot ser feble i covarda, però també humil i penedida. Entre llàgrimes, dirà: que “l´estima més que aquests”. Masoliver afirma a la pàgina de presentació del llibre que Joan podrà ser el “deixeble estimat”, però no té cap dubte que Pere, amb tots els seus defectes, és qui més l´estima, una conclusió que es desprèn de tot el conjunt de la vida de Pere. Una conclusió important que no he vist escrita abans tan clarament.

 Hem escrit més amunt que el capítol més llarg, amb gran diferència sobre tots els altres, és el setè, on es parla del primat de Pere. Masoliver analitza els textos evangèlics i té en compte el més important que s´ha dit sobre aquesta qüestió controvertida des de la Reforma. No podem explicar aquí tota l´argumentació del capítol, però si deixar constància de la seva lucidesa i exhaustivitat essencial. El capítol 16 porta aquest títol: “S´ha aparegut a Simó!”. L´especialíssima aparició de la qual donen testimoni Lluc i Pau és apreciada per l´autor com una confirmació (també molt especial) de tot el que es diu al capítol setè.

Al final del llibre, es tracta de la posteritat literària de sant Pere, és a dir dels seus escrits. Alexandre Masoliver hi inclou l´Evangeli de Sant Marc, tot afirmant que sent indubtable l´autoria de sant Marc, el contingut és tot de sant Pere. Això no és una cosa nova, però la exposició que es fa en aquest llibre penso que du a llegir el segon Evangeli amb una nova òptica.

Afegim que la qualitat lingüística del català emprat és excel·lent.

Aquest petit llibre pot satisfer interessos diferents: assabentar-se de qui era sant Pere, conèixer millor la Bíblia, posar-se al dia en la exegesi bíblica... i també enfortir la fe i la devoció en els fets de la nostra salvació.