La violència en la Bíblia. A.Puig

Per Armand Puig
Publicat el 10 de desembre de 2009

Armand Puig (ed.)

Publicacions de l´Abadia de Montserrat-Associació Bíblica de Catalunya

Barcelona 2009

295 pàg.

Nou número de la revista Scripta Bíblica de l´Associació Bíblica de Catalunya, centrat, com indica el seu títol, en com tracta i jutja la Bíblia la violència de tota mena que apareix a les seves pàgines. Les diferents perspectives que

adopten els deu articles que componen el volum –alguns d´alta exigència tècnica exegètica– són una bona mostra de l´estat actual de l´exegesi bíblica que es fa a casa nostra.

Abracen gairebé tots els sectors dels estudis bíblics, incloent-hi dues incursions, una en la primera patrística i una altra en la literatura intertestamentària, com el suggeridor article de J. Latorre mostrant la transformació interpretativa que fa la literatura intertestamentària (Jubileus, Líber Antiquarum Biblicarum, Testament Leví, Flavi Josep, Tall) del rebuig bíblic de la venjança de Leví i Simeó contra Siquem, convertint-ho en un acte justificat, i fins i tot moralment obligatori, de violència per motius ideològics.

També els treballs s´han escrit des de perspectives metodològiques variades: una aproximació psicoanalítica estructuralista en l´article de J. Angelats revisant el relat de la història de Caín i Abel; el mètode historicocrític clàssic en el treball de F. Ramis sobre el final de la violència segons el llibre d´Isaïes; un acostament feminista en el de M. L. Melero a propòsit de l´episodi de la filla de Jeftè –exemple de bona exegesi feminista, no simple al·legat feminista disfressat d´exegesi bíblica, en el seu esforç per explicar el silenci de Déu en aquesta història bíblica i la presència d´un judici negatiu, encara que implícit, del narrador–; fins i tot el que podríem qualificar d´exegesi teològica a l´article de T. Solà sobre el patiment de Jeremies. És aquest últim un article que podríem classificar com a “psicologia teològica”, en què l´autora fa un repàs del llibre de Jeremies interpretant el rebuig que sofreix el profeta –tant de part del seu poble com de part de Déu– com una verdadera violència patida per un innocent, però, malgrat això, Jeremies intenta harmonitzar l´“obligatorietat” de la seva vocació amb la llibertat humana, i interpreta amb realisme el paper de Déu i del poble en el rebuig que sofreix. És per això que la figura de Jeremies ha tingut una gran influència en el pensament teològic, en la pietat i en l´espiritualitat posteriors.

També podríem parlar d´una enriquidora diversitat confessional gràcies a la reflexió profunda i interessant, des dels pressupòsits de la Reforma, de la contribució de M. Leighton, exegeta evangèlic establert a Catalunya, sobre el tema clàssic de la relació entre la santedat de la Bíblia i la seva inspiració, tractada des de la problemàtica qüestió de les imprecacions o invocacions de maledicció, càstig o judici diví contra els enemics.

Sens dubte, l´article d´on traurà més profit el lector no especialista és el del Dr. Puig sobre Jesús i la violència. És també per extensió –40 pàgines, per una mitjana de 20 en la resta– el principal. L´estudi recorda que el món de Jesús és un món ple de violència, tant social com política, de vegades latent, però moltes altres evident i no dissimulada. Davant aquesta constatació, la resposta de Jesús parteix del fet que el mal es troba no fora, sinó en el cor de l´home i, per tant, la solució no és respondre a la violència amb més violència, fent així créixer la seva espiral, sinó que passa per la conversió del cor: comença per la renúncia a la violència, passa pel perdó i acaba en l´amor. I la seva raó última és la paternitat bondadosa de Déu, que no discrimina ningú –bo o dolent– i que, per tant, no usa mai la violència.

Javier Jarne Ubieto