Humanismo. Los bienes invisibles. J.L.Lorda

Juan Luis Lorda

Aquesta obra del professor Lorda ens endinsa en el món de la cultura. Es tracta d´un llibre ben estructurat, senzill, concís i clar. L´autor explica detalladament –sota diversos aspectes– què s´entén per cultura, món cultural, humanisme, saviesa, amor a la veritat, bellesa, etc. És a dir, un conjunt de realitats que ell també anomena “béns invisibles” i que es podrien considerar un gran tresor.

“Els béns invisibles són lluminosos, nets, immaterials i una mica misteriosos, capaços d´obrir horitzons i donar bellesa a l´existència. I són liberals, perquè tenen molt del do de la gratuïtat, i alhora, expandeixen, aclareixen i adornen la llibertat, i l´eleven per damunt del comportament instintiu o gregari”. Tots ells conformen -continua dient l´autor– o “formen la veritable cultura humana que no té res a veure amb els focs d´artifici propis de l´esnobisme”.

El llibre és fàcil de llegir i desperta de seguida un interès creixent. Al llarg dels diversos capítols -dedicats a la cultura, a la vida de la intel·ligència, a l´opció per la bellesa, a l´estil i elegància, a l´amor a la paraula, al sentit de l´humor, a l´amistat i a l´honestedat- es fa referència constant als humanistes clàssics de totes les èpoques, és a dir, a aquells que cultivaren l´esperit humà en les diferents ciències humanes que ens han portat a la nostra maduresa i plenitud. D´ells n´extreu, l´autor, molts savis ensenyaments i lliçons aprofitables per al món dels nostres dies. En totes les pàgines, hi descobrim moltes hores de lectures ben escollides -de pensadors, filòsofs, historiadors, literats, etc.- que el professor Lorda ens sap fer arribar agradablement. Conté explicacions i distincions diverses que fan més planer el camí per entendre per on van els camins d´un humanisme perfeccionador en el món de la intel·ligència.

Al final, Lorda fa una tria dels més importants “llibres savis” que hem de tenir en compte per desenvolupar una vertadera cultura. És curiós que al costat de les grans plomes –Aristòtil, Ciceró, Sèneca, sant Tomàs d´Aquino, Gracián, Gombrich, Bergson, etc.– acabi citant el personatge de “Winnetou” de Karl May, per posar-lo com a exemple de personatge honest.