Vida de Pablo de Tarso

Per Antonio Marcos García
Publicat el 01 de setembre de 2009

Antonio Marcos García

Ed. San Pablo

Madrid, 2008

183 pàg.

Escriure una Vida de Pau, l´home providencial, el més gran teòleg i el més gran obrer de l´Església, no és pas una tasca lleugera. A la pàgina 11, hi trobem la declaració d´intencions de l´autor: «No pretenc fer una biografia d´escola, ni una obra docent i documentada (...) Aquestes pàgines són una semblança de com veu Pau qui escriu. És un

assaig entre la ficció i la realitat; una literatura que fa camí i que neix dels sentiments més senzills, de les emocions viscudes a tocar d´aquells llocs de la ruta de Pau, la ruta de Déu, per la qual vaig passar un bon dia i encara porto gravada com a record profund, per poder somiar i reviure aquells dies; uns dies que he volgut compartir amb tu, estimat lector o lectora».

Efectivament, el llibre –seguint el relat dels Fets dels Apòstols– fa un repàs, senzill però complet, no pas des de l´erudició, però sí amb afecte i simpatia, de la vida de sant Pau. A més, aprofita l´avinentesa per anar tractant els temes principals de la teologia paulina, arran dels diversos avatars de la seva vida; i així, al mateix temps, va escampant observacions planeres de tipus històric, mitològic, geogràfic o arqueològic per poder entendre millor el context en què es va haver de moure sant Pau; i tot plegat esquitxat de reflexions espirituals suscitades pels esdeveniments.

Val la pena destacar el capítol Evocaciones de Pablo en Grecia, en el qual l´autor hi fa una aturada reflexiva enmig de la biografia paulina, per portar a terme un retrat interior de l´Apòstol i destacar-ne la fortalesa, l´adaptabilitat, el cor, el lliurament o la disponibilitat. Sant Lluc passa més aviat d´esquitllentes sobre el que va suposar Atenes a la vida de sant Pau: va arribar il·lusionat al lloc més important del món, si més no des del punt de vista cultural, i en va sortir bandejat, fracassat i humiliat. El nostre autor recrea quins van poder ser els sentiments de Pau en aquella situació. Una cosa semblant passa al capítol 8 –De nuevo en Jerusalén–, en què el llibre fa una descripció emocionant dels sentiments de Pau després del tercer, i últim, viatge missioner, abans d´enfrontar-se a allò que ell ja intuïa que seria el començament del final.

Hi ha un leitmotiv que ressegueix bona part de l´obra, la relació de Pau amb la resta dels Apòstols, que és potser una de les sorpreses del llibre. En el fons, tot i que el Nou Testament no en parli gaire, Pau sempre va ser un incomprès per a la resta d´Apòstols, i aquest no va ser pas l´entrebanc menys important que va haver de patir. En aquest sentit, l´autor intenta, tot sovint, ficar-se dins de la psicologia de Pau, per entendre com s´enfronta als fracassos. Ho fa sempre amb gran simpatia, mirant-s´ho des del punt de vista de Pau.

Al capdavall, doncs, un llibre senzill destinat al gran públic, escrit desde l'admiració per l'Apòstol i buscant-hi la sintonia espiritual.

Javier Jarne