LluÃs Pifarré
Grafein Ediciones
Barcelona, 2008
448 pág.
Un conegut escriptor francès d´obres d´espiritualitat cristiana –Jacques Philippe– escriu en La llibertat interior unes paraules corprenedores sobre la noia jueva Etty Hillesum, que morà en un camp d´extermini nazi, i sobre la seva llibertat davant aquella barbà rie persecutòria desfermada contra el poble jueu. Diu textualment: «La història de la seva à nima es desenvolupa a Holanda durant l´època en 
què s´intensifica la persecució nazi contra els jueus. Grà cies a un amic psicòleg, també jueu, Etty –sense arribar a ser mai explÃcitament cristiana– descobreix els valors del cristianisme: l´oració, la presència de Déu en el seu interior, la invitació evangèlica per abandonar-se en la Providència... És commovedor el fet de comprovar que aquesta jove, afectivament molt frà gil, però animada per una forta exigència de coherència amb ella mateixa, es lliura a viure aquests valors i, quan li són arrabassades progressivament totes les seves llibertats externes, descobreix dintre seu una felicitat i una llibertat interior que d´aleshores ençà ningú no li podrà arrencar». Al llarg del seu llibre sobre l´esperit de la llibertat interior, fa algunes citacions del Diari i de les Cartes de Etty Hillesum, obres que foren publicats en diverses llengües, farà unes poques dècades, que mostraren com l´holandesa Etty sempre es va «sentir lliure» malgrat els moments tan difÃcils passats durant aquells anys.
Ara us presentem una llarga novel·la biogrà fica d´en LluÃs Pifarré, obra que té com a personatge central la jove Esther Hillesum –coneguda per Etty a tot Europa–, la qual fou molt popular arran de la publicació dels seu Diari i de les seves Cartes, escrits durant l´esmentat temps de la ocupació d´Holanda pels exèrcits alemanys i la conseqüent persecució nazi contra els jueus d´aquell paÃs. Aquesta novel·la és, de fet, una gran «biografia novel·lada» sobre Etty Hillesum. Pifarré entra fins al fons del pensament i actituds de la jove jueva, tal com ho descrivia Jacques Philippe. Narra la seva naixença a Middelburg, l´any 1914, de pares també jueus: Louis, professor de llengües clà ssiques, i Rebeca, d´ascendència russa. Mostra la seva infà ncia i adolescència a Deventer, al costat dels seus germans Jaap i Mischa, juntament amb molts altres parents i amistats. Ens presenta, més tard, Etty estudiant Dret i Filologia russa a Amsterdam, i com freqüenta activament els diversos cercles culturals de la capital holandesa. Allà té xerrades habituals amb altres estudiants i intel·lectuals, vetllades literà ries i filosòfiques –sobretot, l´Spier-club– sobre temes diversos de caire humanÃstic que li són propers. No són ambients tancats, ja que s´hi respira una saludable llibertat entorn dels medis universitaris on conviuen jueus, cristians calvinistes i catòlics, creients, agnòstics, socialistes, liberals, etc. Allà Etty va configurant la seva pròpia personalitat, la seva cultura i s´hi apropa per estudiar i aprofundir en les diferents opinions i creences. S´enriqueix poderosament en la seva tasca com a professora d´idiomes i novella escriptora. Segons algú ha afirmat dels seus escrits, se´n desprèn una gran, extraordinà ria i prometedora escriptora en llengua neerlandesa.
Com sabem, la vida d´Etty no fou llarga, ja que durant la persecució nazi contra els jueus holandesos morà jove a Auschwitz el 1943. Tot aquell conjunt d´esdeveniments l´agafà de ple, entre els anys 1941 i 1943. Va viure l´holocaust juntament amb el seus pares, germans i altres amics i coneguts. El seu Diari i les seves Cartes, publicades en la dècada dels vuitanta del passat segle, foren escrits durant aquests intensos anys de guerra i persecució, però no foren coneguts sinó força més endavant. Es veu clarament com LluÃs Pifarré, bon pensador, filòsof sensible i amant de la veritat i de la bellesa, s´ha deixat seduir i amarar per aquests escrits –Una vida trastornada. Diari i Cartes, en especial les redactades des del camp d´internament de Westerbork– i per la heroica història personal d´Etty, marcada molt fortament pels trà gics fets d´aquells durs moments en la història dels Països Baixos. La novel·la, essent sempre fidel als fets de la història d´aquella gran desgrà cia humana i a la vida dels protagonistes que giren a l´entorn d´Etty, es recrea també amb tota mena de consideracions literà ries, polÃtiques i filosòfiques (Sant AgustÃ, Goethe, Raihner Maria Rilke, Sören Kierkegaard, Fedor Dostoievski, Nietzsche, Heidegger, etc.), que posa als llavis dels diferents protagonistes que envolten i acompanyen la vida d´Etty. En parlen al llarg de les diverses tertúlies culturals. Amb això, aconsegueix donar un bon ritme i un gran interès al relat, i porta el lector cap a l´aprofundiment de moltes realitats transcendents: fortalesa davant la debilitat, grà cia enfront del pecat, alegria en el sofriment, fe i visió sobrenatural com a reacció davant els horrors, els mals fÃsics i morals, la violència bèl·lica i de la injustÃcia social... Destaca, l´autor de la novel·la, els valors de l´amistat, del penediment, del compromÃs, del sentit de la vida i de la mort. Pifarré es val, sovint, d´aquells escriptors, pensadors i filòsofs que van influir positivament sobre Etty Hillesum. Les profundes i amenes tertúlies amb els amics –Julius Spier, Henny Tideman, Maria Ter Steeg, Maria Tuizing, etc.– ajuden a entendre plenament el sentit d´una vida que s´entrega per la salvació del poble jueu i per reafirmar la llibertat i la bellesa interiors d´una vida que acaba en l´ofrena total. «M´adono –digué Etty– que en qualsevol lloc on hi hagi éssers humans, hi ha vida».
Quant planteja temes durs o forts, com poden ser les relacions sexuals extramatrimonials, l´avortament, les fantasies eròtiques, la malvolença dels perseguidors, els crims contra la humanitat... l´autor aconsegueix reconduir-ho tot cap a una lliçó de la història, «magistra vitae», en llavis de Ciceró. En el fons de tot, sempre s´hi troba latent la confiança que Etty tenia en Déu. AixÃ, per exemple, Etty, que estava plenament convençuda de la destrucció del poble jueu, sabia que hi podria trobar un sentit divà i morir, si calia, amb el seu poble com a sacrifici per la humanitat En una ocasió –quan ja no deixen moure lliurement els jueus pels carrers d´Amsterdam i del paÃs– escriu: «Però, per damunt d´aquests pocs metros de carrers que ens són permesos de transitar, s´estén el Cel sencer. No poden fer res contra nosaltres; absolutament res. Poden fer-nos la vida molt dura, poden desposseir-nos d´alguns béns materials i... de moltes altres coses... Però la vida em sembla tan formosa i, per això, em sento lliure. Dintre meu, el Cel es desplega tan magnÃfic i tan gran com el firmament. Crec en Déu i crec en l´home, i goso dir-ho sense falses vergonyes... Sóc una dona feliç, sÃ!, i em desfaig en lloances a aquesta vida en l´any del Senyor (avui i sempre del Senyor) 1942...» «Quin any és de la guerra?» acaba exclamant.
Al final, a més a més, Etty decideix ajudar voluntà riament els seus congèneres intervenint activament en el anomenat «Consell Jueu» i també al camp de Westwrbork, perquè –segons escriu ella– «una mateixa voldria ser com un bà lsam vessat sobre tantes ferides».
Aquest llibre, presentat en públic fa poc temps, pel nostre habitual col·laborador de Temes d´Avui, ajudarà a entendre perfectament la jove Etty Hillesum, famosa a tot Europa, però poc al nostre paÃs, a la vegada que ens endinsem en una nova i encara necessà ria incursió d´aquells tristos anys de la dècada dels quaranta.
Josep Vall i Mundó
