Aquest escrit és una ressenya d´un article magnÃfic de la doctora Maruja Serrano sobre Gianna Beretta, una santa que per no avortar va posar en risc la seva pròpia vida.
Gianna Beretta era llicenciada en medicina. Metge, en cirurgia i en pediatria. A més, va fer cursos i prà ctiques de ginecologia. Va ser una bona professional que en l´exercici de la seva tasca de metge va ser afectuosa, amable i somrient. Va tenir per nuvi a Pietro Molla. Van casar-se després d´un festeig ple de puresa. Aquest matrimoni va tenir com a fruit el naixement de quatre fills. L´últim d´ells, una nena, de nom Gianna Emanuela.
Gianna Beretta, va observar que en el seu últim embarà s hi havia quelcom que no anava bé. Aixà doncs, es va dirigir cap al ginecòleg. Es va diagnosticar que era necessari realitzar una operació urgent. Gianna podia morir si no avortava. Però, si avortava, salvaria la seva pròpia vida. La resposta de Gianna va ser exemplar. Va decidir amb tota fermesa que salvaria la vida del seu fill, encara no nascut, encara que això fos en risc de la seva pròpia vida. Al seu torn, estava convençuda del gran risc que això comportava. La notificació clara dels metges i el seu propi coneixement mèdic no li deixaven pas cap dubte sobre que la situació per la que ella travessava era molt i molt delicada. Però ella estimava el seu fill encara no nat i, per això, estava clarament disposada a assumir tot el risc. El cirurgià al moment de realitzar-li l´operació quirúrgica li va preguntar si preferia avortar o morir. Ella va indicar, de manera definitiva, que el que s´havia de fer era salvar el nen. L´operació es va realitzar, la mare va sobreviure encara algun temps. Gianna Beretta, en apropar-se el moment del part, estava del tot convençuda del gran risc en que es trobava la seva pròpia vida, però el que demanava aleshores als metges és que salvessin la vida del seu fill. En el moment del part no va morir, però sà una mica després. Un lapse de temps que va ser com un somriure entre llà grimes i també com unes llà grimes al costat d´un somriure. Doncs, encara va tenir temps de veure la seva filla, Gianna Emanuela, acabada de néixer, d´agafar-la entre els seus braços, de contemplar-la en silenci amb una profunda mirada, de tenir-la al seu costat amb una tendresa indescriptible i d´acariciar-la suament, sense dir ni tan sols una paraula. Del part a la seva mort va transcórrer el perÃode d´una setmana. Set dies de patiments.
Gianna Beretta havia tingut la satisfacció d´haver salvat la vida de la seva filla. L´amor de mare havia estat més fort que l´egoisme. Havia posat en risc la seva pròpia vida per la seva tendresa de mare i, en això, havia perdut la seva pròpia vida. Quan Gianna Beretta va morir comptava només trenta-nou anys d´edat.
Gianna Beretta va ser canonitzada per S. S. Joan Pau II l´any 1994. Inscrita en el llibre dels sants, resplendeix com un model i una gran llum, especialment per a les joves embarassades i per a les mares. És una santa providencial per al temps actual, una dona que va saber viure la grandesa de l´amor.
Josep Maria Montiu de Nuix