Una New Age més enllà del bé i del mal

Sue Alexander-Barnes | 18 maig 2011

El cas recent del doble suïcidi a Washington d'un home anglès i de la seva fillastra de 14 anys d'edat, és un clar recordatori dels riscos del culte neopagà i de certes pràctiques de New Age. La parella mantenia una relació romàntica, i tots dos eren wiccans. L'esposa, mare cristiana, la veritable víctima d'aquest horrible cas, creu que es van treure la vida amb l'esperança de passar junts l'eternitat.

Wicca és un ressorgiment de les creences paganes i rituals de les dècades de 1950 i 60. No aprova l'assassinat, el suïcidi o el sexe de menors, però inclou el sexe ritual com una "pràctica màgica". Es podria pensar, no sense raó, que la parella estava formada per malalts mentals. Seria erroni, però, concloure que la pràctica de la Wicca no va influenciar en el cas.

A diferència de les grans religions del món, Wicca i altres grups neopagans no tenen directrius sobre el bé i el mal, i no admeten el concepte de mal absolut. En el seu lloc, promouen el culte al jo, amb resultats que van d´egocentrismes lleus, o moderat afany de lucre, a la megalomania amb conseqüències tràgiques (com en aquest cas).

Malauradament, aquest enfocament centrat en el jo no està limitat a grups "religiosos". New Age i el New Thought són termes que agrupen una multitud de creences i pràctiques, basant-se en fonts tan diverses com el gnosticisme, el darwinisme i la teoria psicoanalítica de Jung. No obstant això, tots comparteixen alguns temes comuns, entre els quals apareix la recerca de la realització personal, succintament expressada en la frase "si et sembla bé, fes-ho".

El terme New Age fa referència a l'era astrològica imminent. S'espera que l'Era d'Aquari comenci al voltant de 2070, un fet que no té cap importància, excepte per als cartògrafs estel·lars. Tanmateix, la pròxima era és esperada amb impaciència per gent desil·lusionada, que mira amb ànsia el naixement d'una era d'il·luminació, de llibertat i de la "sacra feminitat" (els wiccans rendeixen culte a una "triple Deessa" associada a les diferents fases de la Lluna). L'Era de Piscis, en la qual vivim actualment, abasta la totalitat de l'era cristiana, i els de New Age creuen que el pas de l'Era de Piscis coincidirà amb el final del cristianisme i del patriarcalisme.

Als EUA, ha sorgit un nombre elevat d'esglésies pseudo-cristianes des de finals de 1800, amb la promoció de filosofies del New Thought. La més popular és "Unitat", els ensenyaments inclouen una forma de cristiandat descafeïnada, en la qual Jesús no és més que un "mestre de veritats universals", i el principal èmfasi està en la curació espiritual. Un perill real d'aquesta filosofia és que les persones amb problemes de salut greus són induïdes sovint a posar la fe de manera exclusiva en mètodes no científics, com ara l'energia de guariment.

La pràctica de la curació espiritual o per la fe s'ha consolidat en la indústria del benestar de la majoria dels països desenvolupats. Els tractaments com ara la hipnoteràpia i el Reiki deuen molt més a una nova filosofia de pensament que a la psicologia o la medicina, amb excepció de la medicina tradicional xinesa, els experts prefereixen en general distanciar-se del moviment de la New Age.

Una creença central que dóna unitat a les diferents pràctiques de New Age és l'inconscient col·lectiu, anomenat també essència divina, l'energia, Déu, o simplement "l'Univers". Aquest déu, encara que benigne, és una deïtat impersonal que té poc a veure amb el Déu personal i amorós d'Abraham. Marianne Williamson descriu Déu simplement com "l'energia, la idea de l'amor incondicional", en el llibre "L'Edat dels Miracles", en la llista de best-sellers del New York Times durant diverses setmanes, en ser publicat el 2008. La teoria és que els éssers humans individuals, juntament amb les roques i les granotes, formen part d'aquesta essència divina, com una gota d'aigua en l'oceà. Un dels lemes de New Age és "Tot és Un". Consciència individual i responsabilitat personal no ocupen els primers llocs en els valors de New Age –certament una mala notícia per a la societat–.

New Age ha florit d'una cultura cada cop més relativista. És prou important com per haver merescut un llarg estudi del Vaticà, publicat el 2003. En ell es tracta amb simpatia, però sense mitges tintes, el fenomen de New Age, i arriba a la conclusió que "no exigeix una fe o creença superior a la d'anar al cinema, i, no obstant això, sembla satisfer apetències espirituals de la gent" . Els teòlegs del Vaticà van suggerir que la majoria de New Age són bones persones que han estat atretes per promeses falses d'una vida més fructífera, i atretes pel moviment com a resultat de la pobresa espiritual en la cultura occidental. Una semblança superficial amb l'ascètica cristiana i un misticisme oriental poden fer que New Age aparegui atractiu per a molts que cerquen sincerament la veritat.

És menys clar si entre aquells que guanyen molts diners amb el tema estan dins d'aquestes bones persones. Alguns són certament sincers, però no es pot negar que molts gurus, com Bob Proctor i Jack Canfield, han fet grans fortunes amb la fam espiritual dels altres. Tots dos apareixen retratats per l'australiana Rhonda Byrne en una pel·lícula de 2006 "El Secreto", basada en un altre best-seller del New York Times, que pretén difondre un coneixement gelosament guardat per l'elit de la societat durant centenars d'anys (es va estrenar a la mateixa època que "El Codi Da Vinci").

Aquest "secret" és la Llei de l'Atracció, en essència la màgia blanca vestida en un llenguatge pseudo-científic. La llei, un altre tema fonamental de New Age, estableix que nosaltres atraiem la nostra realitat per mitjà dels nostres pensaments, que irradien cap al cosmos com la llum i la calor. Els pensaments de caràcter negatiu atreuen resultats negatius, mentre que els positius porten coses bones en les nostres vides. Els mestres exhorten als clients a evitar com sigui els pensaments negatius, perquè tots els pensaments es "manifesten" inevitablement com a realitat. Aquest control policial del pensament és certament tan cruel i degradant per a la humanitat com si fossin impostos per Mao o Stalin.

En qualsevol cas, quan s'estudia detingudament aquesta explicació de la nostra realitat s'arriba a conclusions òbviament inacceptables. Per exemple, podríem preguntar-nos per què Hitler va fer el que va fer i per què els jueus van haver de patir tant des del règim nazi. Un defensor d´"El Secreto" hauria de concloure lògicament que Hitler no era més que una font equivocada de radiació de baix nivell, una espècie humana de Fukushima, i que les víctimes –totes elles– van atraure d'alguna manera la desgràcia per emissió de senyals errònies a l'univers. Perfectament desgavellat.

New Age dedica escassa atenció a la raó, la ciència o la tecnologia, a part de la menció ocasional a la física quàntica, i de l'ús generalitzat d'Internet per fer proselitisme i benefici. Els "Nous Ateus", com Richard Dawkins, amb el seu monopoli sobre la professió de fe en la ciència i la raó, haurien lògicament de dirigir els atacs contra els déus irracionals i perjudicials de New Age, en lloc de contra el Déu del judaisme i el cristianisme.

Considerant totes les coses, preferiria estar atrapada en una mina amb un nou Ateu ple de cicatrius de combat, que amb un devot de New Age. Segur que tindria les qualitats humanes necessàries per establir una relació amigable en la discussió, i la conversa seria definitivament molt més viva. New Age té molt a dir sobre energia espiritual i bondat, però al final no dóna ni una ni l'altra, simplement s'escorre. Esperem que la realitat i la raó tornin a posar-se de moda.