Un sacerdot que va patir sota dos totalitarismes

Per Alfa i Omega
Publicat el 04 de juny de 2011

En les últimes setmanes, l'Església ha beatificat cinc sacerdots màrtirs del nazisme. Un dels últims supervivents de Dachau, el pare Hermann Scheipers, ha participat en unes Jornades sobre el totalitarisme, i ha estat entrevistat al setmanari Alfa i Omega (2011.05.19).

Durant quatre anys, de 1941 a 1945, Hermann Scheipers va ser només un número: el 24.255. Així era reconegut al camp de concentració nazi de Dachau. Quan va ingressar, amb 28 anys, ja era sacerdot catòlic: s´havia ordenat amb 23. Avui, 66 anys després d´escapar d´aquell infern, recorda amb dolor i amb emoció aquells anys en què es va trobar de front "amb el millor i el pitjor del que l'home és capaç".

Quan Hitler va arribar al poder, Scheipers era un estudiant. No obstant això, seguint les advertències de l'Església, va intuir de seguida les intencions totalitàries del règim. No accepta, per això, que s´hagi acusat el catolicisme de mirar cap a un altre costat pel que fa al nazisme: "L'Església havia advertit des del principi, molt abans que altres estats, que Hitler perseguia un projecte totalitari. Però tenia el deure de defensar la llibertat de culte, de manera que va signar un concordat amb els nazis".

Precisament la manca de llibertat religiosa va ser un dels motius que va portar a Pius XI al fet de publicar l´any 1937 l´encíclica “Mit brennender Sorge” (Amb gran preocupació), quan moltes de les primeres potències mundials encara preferien no pronunciar-se: "Els qui acusen l'Església de col·laboració, ho fan per ocultar els propis disbarats en aquella època", afirma Scheipers, que va ser capturat precisament durant la persecució que va seguir a la publicació de la nota papal.

Ja al camp de concentració, Scheipers i molts altres catòlics van trobar en la fe la força necessària per continuar comportant-se com a éssers humans. I ho van aconseguir fins al final: Scheipers recorda que, quan ja s´estava desmuntant el camp de Dachau -els alemanys emprenien la fugida-, les SS van demanar voluntaris per a quedar-se a atendre un pavelló de moribunds amb malalties altament contagioses. Només els catòlics van estar disposats a fer-ho. "Va ser aquest lliurament a Crist per sobre de qualsevol altre poder terrenal, i fins de la pròpia mort, allò que ni Hitler ni Stalin no podien suportar".

Quan va aconseguir escapar de Dachau, després que la seva execució fos miraculosament cancel·lada, el desig de servir amb el sacerdoci on més falta fes, va portar a Scheipers a l'Alemanya ocupada per la URSS: "els meus familiars van posar el crit al cel, però jo sabia perfectament el que em deia Déu".

Van ser anys de persecució i de clandestinitat, sempre assetjat per l´espionatge comunista. "Ens perseguien perquè no acceptàvem la supremacia de cap home, ni de Hitler, ni de Stalin, ni la dictadura del proletariat, per damunt del Crist".

En la societat actual, diu Scheipers, "els cristians seguim sent un destorb per a la pretensió dels poderosos de dominar tots els aspectes de la vida en el propi benefici. Pretenen devaluar l'ésser humà, i per això estimulen l'individualisme i el relativisme".

Font: Alfa i Omega

Data: 23 maig 2011