Records d'una JMJ que perdura

Vaig tenir la sort de participar en l'acte de benvinguda de Benet XVI a la Plaça Cibeles a Madrid, al qual van assistir diversos centenars de milers de joves. El que va dir aquell dia el Papa era un anunci del que al llarg de quatre dies demanaria als joves del món sencer. En el seu discurs de benvinguda, no va amagar la centralitat que ocupa, en la pastoral de l'Església Universal, la Jornada Mundial de la Joventut, on "tota l'Església hi té posats els ulls". Una centralitat en l'esforç evangelitzador i, per això, en línia amb altres discursos de benvinguda de la JMJ, el Papa va fer una referència als no creients i als allunyats de l'Església. És com si el Benet XVI vulgui expressar els veritables objectius de la JMJ, que no són altres que donar una resposta als grans interrogants del jovent, una resposta que només es troba en Crist. I sempre amb paraules delicades i respectuoses.

Buscar i trobar a Jesucrist, dóna el veritable sentit a la JMJ: és per això i per res més. En el comentari a l'evangeli proclamat en aquesta ocasió, afirma que les paraules de Jesús no han de passar com el vent, o no han de quedar com la veu d'un personatge llunyà, són paraules que ens han de tocar el cor. Ell és la "roca ferma sobre la qual es pot edificar una vida sòlida i una conducta que dóna sentit a la existència i que apunta, ho afirma Benet XVI sense por, "vers la meta de la santedat".

El Papa es conscient de la dificultat per a presentar la centralitat de Jesucrist en la vida dels joves d'avui, on se senten tantes veus, tantes propostes, tants eslògans. Però convida a buscar qui dóna de veritat paraules autèntiques, qui ofereix una vida que "ni la mort pot destruir". Convida a trobar-se amb Jesús i a canviar la vida, i a donar així testimoni als altres, amb una alegria que contagia.

Moltes propostes que rep el jovent donen el fruit contrari, una existència buida que es nota de tantes maneres. La buidor provoca que hom se senti "déu", i per tant amo del que és veritat o no, del que està bé o no, o amo també de la vida humana, en una referència velada a l'avortament i a l'eutanàsia (sense citar-los) que va ser àmpliament destacada per determinats mitjans de comunicació.

També el discurs convida a aprofitar un sagrament cabdal per a la trobada amb Crist, el sagrament de la penitència. Una oportunitat, la de confessar-se, que edició rera edició va guanyant cada cop més pes en la JMJ.

En síntesi, el Papa ens va explicar per a qué serveix la JMJ; és una oportunitat per a tots els qui busquen quelcom que doni sentit a la vida; és una oportunitat per a que els anhels dels joves es trobin amb Jesucrist per edificar una vida santa, i així donar testimoni en un món tantes vegades buit de sentit i d'autenticitat.

Xavier Bisbal