Qui són els autèntics fonamentalistes?

Els crítics de la religió clamen sovint contra el perill del fonamentalisme. Sens dubte, moltes conviccions filosòfiques i visions del món corren el risc d'una exageració i estretor de mires que pot conduir a un extremisme polític. Però això és tan vàlid per als moviments laïcistes que per als religiosos; o potser més. Per tant, és lamentable observar com el terme "fonamentalisme" s'està convertint en un instrument de la demagògia dels moviments laïcistes, que per cert són al seu torn més extremistes, molt més, que qualsevol dels grups religiosos als que dirigeixen aquesta crítica.

Amb etiquetes secularistes extremes intenten desacreditar la idea que els creients han de tenir el dret a manifestar la seva creença a través d'actuacions pràctiques. En aquest sentit, ells denominen com a "fonamentalista" qualsevol creença religiosa genuïna (és a dir, qualsevol creença que té conseqüències pràctiques) i intenten subvertir el dret de tots els ciutadans a actuar segons la seva consciència.

Un exemple d'aquesta tàctica va cridar recentment l'atenció de l'Observatori de la Intolerància i Discriminació contra els Cristians a Europa. Un grup que s'autodenomina la Federació Humanista Europea (EHF) va enviar un document al projecte de recerca RELIGARE, de la Comissió Europea. Ara bé l´objectiu de RELIGARE és explorar les respostes polítiques adequades a la diversitat religiosa i cultural que es donen en la realitat social d'Europa. El propòsit de la EHF en canvi resulta ser desallotjar la religió de la plaça pública i restringir seriosament la llibertat dels ciutadans a actuar conforme la seva religió i la seva consciència.

Hi ha dos punts importants que semblen escapar a l'atenció dels "humanistes": en primer lloc, que les decisions de la consciència (com la "objecció de consciència" contra l'avortament i l'eutanàsia) solen estar basades en raonaments ben fonamentats i no en unes creences religioses, i en segon lloc que, encara que l'objecció de consciència es basés en una religió, encara romandria el "dret a manifestar la pròpia religió o creença en l'ensenyament, la pràctica, el culte i el seguiment". Això es reconeix explícitament com un dret humà en la Declaració Universal dels Drets Humans, en la Convenció Europea de Drets Humans i en la Carta de la Unió Europea dels Drets Fonamentals.

Això no descarta el risc de fonamentalisme (religiós i secular). Però resulta imprescindible que tots els participants en aquest debat entenguin el que és, i el que no és fonamentalisme. El terme té el seu origen dins de la comunitat protestant dels Estats Units en el segle XX, en la qual, aquells que no admetien certes creences teològiques irreductibles (els "fonaments"), havien de ser considerats aliens a la comunitat cristiana.

Avui dia el terme "fonamentalisme" descriu una observança cega i acrítica i un menyspreu dels fets a favor de la fe o la ideologia. Aquesta visió negativa no val per a la majoria dels cristians. La base del cristianisme, com és establert, per exemple, en l'ensenyament autoritzat de l'Església Catòlica, no consisteix en una interpretació literal de totes les paraules de l'Escriptura, sinó en una tradició viva, que integra la revelació divina, la filosofia clàssica i la ciència moderna.

L'obertura i adaptació a les posicions filosòfiques i teològiques amb els coneixements científics és un tret característic del cristianisme. Això explica per què l'Església Catòlica sempre ha promogut i patrocinat la investigació científica. De fet, alguns dels descobriments científics més importants van ser fets per catòlics practicants, entre ells molts sacerdots (com Nicolau Copèrnic i Gregori Mendel). No obstant això, la investigació científica no s´ha de dur a terme en un buit moral: els propòsits i mètodes de recerca tenen implicacions morals que cal tenir en compte. A l´inrevés, els judicis morals han de basar-se en fets científics.

Un exemple d'això és la doctrina de l'Església sobre l'avortament. Paradoxalment, alguns avortistes actuals reclamen a l'Església que torni a la posició d'alguns teòlegs de l'edat mitjana, segons la qual el fetus no hauria de ser considerat un ésser humà fins al segon mes d'embaràs. Això correspon a una opinió sostinguda per molts científics d'aquella època que va traçar un paral·lelisme entre l'acte conjugal i la sembra d'una llavor en terra fèrtil. Aquesta visió va haver de ser revisada quan es va descobrir que les dones produeixen les cèl·lules ovulars, i que quan una cèl·lula ovular i un espermatozoide es fusionen en el moment de la concepció, comença l'existència d'un nou ésser humà, amb una identitat genètica determinada. Contràriament a un estereotip freqüent en els mitjans de comunicació, l'Església Catòlica forma els seus judicis morals sobre la base de la més recent investigació científica, que és ignorada pels laïcistes "progressistes" i "il·lustrats" cada vegada que entra en conflicte amb les seves pròpies opinions preconcebudes.

De fet, és precisament l'autoritat magisterial de l'Església la que protegeix els catòlics del subjectivisme, del fideisme i del fonamentalisme. Altres sistemes de fe, fins i tot els no religiosos, estan molt més indefensos davant aquestes temptacions. Això es veu fàcilment en el cas de l'Islam (que es basa en una escriptura sagrada que ha de ser entesa en el seu sentit literal), i també en les ideologies seculars del segle passat que tenien pretensions "científiques" (el materialisme dialèctic del comunisme i el concepte nazi d'una raça humana biològicament superior), que ningú podia posar en dubte.

La fe incondicional, i per tant no científica, en l'evolució (en contraposició a una postura crítica que contempla qualsevol teoria científica com a merament preliminar, i que té en compte els límits propis de la ciència empírica) pot, en aquest sentit, també ser descrita com un fonamentalisme secular.

 

La Dra Gudrun Kugler exerceix l'advocacia a Viena, és fundadora de l'Observatori de la Intolerància i la Discriminació contra els Cristians (Observatory on Intolerance and Discrimination against Christians) i assessora de la Plataforma de Drets Fonamentals de la Unió Europea (Fundamental Rights Agency). Aquest article és un extracte del presentat a RELIGARE: Roadmap Towards Freedom of Religion in Europe.

Gudrun Kugler | MercatorNet - 19 juliol 2011