Planificació

Per Sheila Liaugminas - Mercatornet, 18.01.2011
Publicat el 13 de febrer de 2011

"Sé que hi ha molta gent de Planned Parenthood seguint aquesta nit aquesta emissió per Internet, i vull que sàpiguen això: jo vaig ser una de vostès, jo també sentia un viu interès per aquestes emissions..."

Abby Johnson estava parlant a més de 21.000 persones de tot el país, i de més enllà, en una transmissió per internet àmpliament anunciada i assequible a nivell mundial. Era la vigília del llançament del seu llibre "Unplanned" i l'expectació era molt elevada. És la història fascinant de l'itinerari d'una estudiant universitària senzilla, criada en una llar cristiana pro-vida, del seu reclutament en la indústria de l'avortament, fins que el mateix treball en aquesta indústria va motivar el canvi en la seva vida de manera definitiva. El llibre no pretenia deixar al descobert Planned Parenthood. Però la narració de Abby la travessa de mig a mig.

Engany

La indústria de l'avortament es basa en el control del seu missatge. És així des de l'inici de la legalització de l'avortament als Estats Units. Durant les darreres dècades, el moviment pro-avortista ha tingut algunes desercions d'alt nivell, que han fet saltar la tapadora. Un dels fundadors originals de NARAL Pro-Choice America, el grup en gran mesura responsable de l'èxit del "Roe v. Wade", al cap del temps es va convertir i va llançar aquesta confessió a YouTube:"Ho varem fer tot. Una de les nostres estratègies per exportar l'avortament a tota la terra era negar el que se sabia que era veritat, que l'avortament mata a un ésser humà". També, va dir, que varen manipular les xifres i distorsionar els fets per influir en els jutges. El Dr Bernard Nathanson, un impressionant testimoni de la història interna darrere de l'èxit de l'activisme pro-avortament, va ser testimoni de la poderosa veritat del què és l´avortament, en quan ho va veure en l'ecografia.

I això va ser precisament el que va motivar en deu minuts la bolcada definitiva en la vida d´Abby Johnson. Era un dia normal en el treball com a directora d'una clínica d'avortament de Planned Parenthood de Texas, i Johnson es va sorprendre en ser cridada a una de les sales d´operacions per assistir a un avortament per ultrasò.

Mai havia assistit, i mai li havien fet ecografies. "En un primer moment vaig sentir una forta resistència abans d'entrar a la sala. No m'ha agradat mai entrar en aquesta habitació durant una operació d'avortament."

Aquesta resistència, tant visceral com calculada, és fonamental per a la història de l'avortament a Amèrica en general, i per al paper de Planned Parenthood en particular.

Johnson s'havia format en un ambient en favor de la vida, però "si m'hagués ficat en un debat, aviat m'hagués sentit perduda, perquè el tema no era una matèria habitual de les nostres converses". Si els fets no són clarament precisos, són fàcils de manipular. Johnson va ser reclutada al campus de la seva universitat per una dona simpàtica que va aconseguir convèncer-la que "l'objectiu de Planned Parenthood és fer que l'avortament sigui una cosa poc frequent, tan sols una excepció, en dones en situació d´extrema necessitat". Johnson va ser enganyada immediatament per aquell treball de màrqueting arter. "La seva compassió realment em va capturar. A totes dues ens preocupava la gent... Tenia moltes ganes d'ajudar les persones que patien. Em vaig alegrar d'haver conegut a aquella dona".

Al llarg dels seus vuit anys a Planned Parenthood, i després de dos avortaments pel seu compte, Johnson aconsellava a les dones sobre l'anticoncepció, amb l'avortament com a última opció. Però, vivia en una falsedat adormida, i mai va saber què era realment el que passava en la concepció, en l'embaràs i el que significava la seva terminació. Això va ser fins a “l'ultrasò”, la narració que constitueix el primer capítol, molt breu però impressionant, del seu llibre. Ella volia "ajudar les dones que patien", però retrocedia davant la porta de sala d'operacions, dient-se a si mateixa: "No vull entrar aquí. No vull prendre part en un avortament". El seu instint li feia pressentir realitats que ella no coneixia, però que d'alguna manera, en el fons, sabia.

El seu treball en aquest cas va ser aplicar el lubricant i maniobrar la sonda d'ultrasò en el ventre de la pacient "per capturar la imatge del fetus". En comparació amb les innombrables imatges de ultrasò que havia vist, Johnson admet que, "aquesta vegada la imatge estava completa. Podia veure tot el perfil perfecte d'un nadó ".

No estava preparada. "Igual que Grace a les dotze setmanes, vaig pensar, recordant la primera ecografia de la meva filla que havia vist tres setmanes abans, arraulida i ben protegida dins del meu ventre. La imatge que tenia ara davant la meva mirada era pràcticament igual, només que més clara, amb major nitidesa. El detall em va sorprendre. Vaig poder veure clarament el perfil del cap, els dos braços, les cames, i fins i tot els petits dits de les mans i els peus. Perfecte ".

Es va sentir presa d'ansietat. "Què vaig a veure? El meu estómac es va encongir. No vull veure el que està a punt de succeir." El que va veure va ser un tub de succió que la avortista s'inseria en l'úter de la dona i maniobrava per apropar-lo al nadó. "El fetus no sent dolor. El que jo mateixa havia dit a un gran nombre de dones per tranquil·litzar-les, tal com m'havien ensenyat a Planned Parenthood. El teixit del fetus no sent res quan és eliminat".

Va mirar la pantalla amb horror, alhora que el nadó retrocedia instintivament davant l'invasor. "Aquest nen sabia que la seva vida estava en perill", es va dir Johnson. I el que descriu a continuació és horrible: l'avortament del que va ser testimoni en temps real. "Abans d'això, jo no sabia que el nen en el ventre sentís dolor o sentís res. Jo creia en això amb la finalitat de justificar l'avortament. Realment em vaig sentir traïda".

"El que hi havia al ventre d'aquesta dona fa uns moments era viu", escriu en el llibre. "No era només el teixit, només les cèl·lules. Aquest va ser un nadó humà, lluitant per la seva vida! Una batalla que va perdre en un tres i no res. El que he dit a la gent durant anys, el que he cregut i ensenyat i defensat, és una mentida".

Redempció

Si un missatge tan fonamental com aquest és fals, quines altres coses falsifica la indústria de l'avortament amb la finalitat d'obtenir beneficis com a negoci i atraure nous clients? És extraordinàriament difícil aconseguir aquest relat de primera mà d'algú que formi part del Planned Parenthood. Entre les revelacions d´Abby Johnson apareixen diversos aclariments importants. Una distorsió freqüent és afirmar que l'anticoncepció impedeix l'embaràs i per tant, la necessitat de l'avortament. Johnson estava prenent anticonceptius, en dues ocasions es va quedar embarassada i va avortar. "Quan vaig començar a treballar per Planned Parenthood en l'assessorament de les dones, gairebé totes prenien anticonceptius", va explicar. "No tenia sentit ..."

En reunions a nivell de gestió, Planned Parenthood presentava com a objectiu l'increment en el nombre de xifres mensuals d'avortaments quirúrgics. També s'utilitzava un mapa en el qual apareixien les instal·lacions específiques que usaven els avortistes no afiliats, amb l'objectiu de "convertir a cada un d'ells en un proveïdor per Planned Parenthood".

Un altre mite que usaven era presentar com a persones compassives les que es trobaven dins de la clínica, mentre que la gent de fora era horrible, plena de prejudicis, gent hostil i furiosa. La persona que la va reclutar per Planned Parenthood, li va dir a Abby "que alguns manifestants agressius contra l'avortament havien arribat a la clínica, fent servir tàctiques horribles perquè les dones s'abstinguessin d'aconseguir l'ajuda que necessitaven... quina vergonya de gent!". Un cop travessada la tanca, ella va saber la veritat sobre "aquelles persones que pregaven fora de la meva finestra", que constantment oferien ajuda. "Jo era un veritable desastre", escriu. "Jo era un desastre total... Estava completament trencada, i necessitava algú que em recompongués, i això és el que van començar a fer".

Tot i que Planned Parenthood la va colpejar amb una demanda i una ordre preventiva, Johnson es va mantenir ferma. "Estava dient la veritat", diu. "Estaven intentant silenciar-me. Planned Parenthood diu que ells defensen la llibertat de poder triar. Però en realitat es tractava que ells no respectaven la meva llibertat d'elecció, la meva llibertat de ser pro-vida... Però una de les raons per les que van fer això va ser com a exemple, i mostrar a altres empleats que: això és el que et podria passar a tu, si saltes la tanca, si vols enfrontar-te amb nosaltres. Volien infondre por en els seus empleats. Ho fan sovint i bé".

Aquest fou el seu missatge. Al final de la transmissió per Internet, quan estava a punt de sortir "Unplanned", i era conscient de les seves conseqüències, Johnson va pronunciar el següent missatge:

"Si vostè està a favor de la vida, si us plau, tingui un pla d'acció quan algú com jo, vingui i li digui: -vull sortir d'aquesta indústria. Per quan algú com jo entri a la seva oficina, és millor que estigui preparada per ajudar-la”.

"Per a les persones que defensen el pro-choice o la Planned Parenthood, vull que sàpiguen que hi ha una pau i una alegria que ni tan sols conec... Probablement a vostè li fa cosa dir on treballa. No té per què seguir en aquest entorn vergonyós. És ple de dolor i de pena, però a l'altre costat de la tanca hi ha compassió i remei per les seves ferides..."

Sheila Liaugminas és periodista, guanyadora d'un premi Emmy

Mercatornet, 2011.01.18