Perquè no ho oblidem

Extracte de l'article

Massimo Introvigne és el representant personal del president en exercici de l'Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) sobre la lluita contra el racisme, la xenofòbia i la discriminació i la intolerància contra els cristians i membres d'altres religions.

D'acord amb les dades de David B. Barrett i Todd M. Johnson, una estimació fiable dels màrtirs cristians en el 2010 és de 100.000 víctimes: cristians assassinats per la seva fe (a part dels cristians que han estat víctimes de les guerres polítiques o ètniques). Les estadístiques són, per definició, un tema de discussió, però ningú dubta que aquestes xifres són terriblement elevades.

El 10 de gener de 2011, el Papa Benet XVI va pronunciar el seu discurs anual al Cos Diplomàtic, que va dedicar totalment a la llibertat religiosa. En el seu discurs el Papa va posar de relleu cinc riscs a la llibertat religiosa. S'inclouen aquí alguns comentaris sobre cada un d'ells, basats en l'experiència pròpia de l'OSCE.

 

Què significa llibertat religiosa?

El primer risc es refereix a la confusió sobre el que és precisament la llibertat religiosa. Gairebé cap govern al món admet estar en contra de la llibertat religiosa, però l'expressió és oberta a múltiples interpretacions. Per a alguns diplomàtics, al seu país no hi ha problemes de llibertat religiosa per als cristians, ja que centenars d'esglésies estan degudament obertes cada diumenge.

Aquesta és una confusió molt comuna entre llibertat de religió i llibertat de culte. Aquesta última és una part important de la llibertat religiosa, però només una part. La llibertat religiosa ha d'incloure també la llibertat per predicar fora de les esglésies, per convertir, per convertir-se sense por a represàlies, per a la publicació de llibres i revistes, per evangelitzar a través de la ràdio, TV i Internet, per obrir les escoles, per participar sense discriminació en el debat públic i en la política.

Els cristians tenen el dret, no només individualment, sinó col·lectivament, a emetre declaracions polítiques, igual que qualsevol altre òrgan o entitat, en els assumptes que ells consideren moralment importants, sense ser acusats d'interferir o sortir de la seva funció purament religiosa.

Els bisbes catòlics a Malta van fer una declaració pública de la seva posició de cara al referèndum de 28 de maig sobre el divorci, on al final, el 53 per cent dels vots van ser a favor del divorci i el 47 per cent en contra, mostrant una opinió pública molt dividida. Forma part de la llibertat religiosa que els bisbes, com qualsevol altre ciutadà, tinguin el dret, no només de dir als catòlics que no han de divorciar-se, sinó també explicar i defensar públicament el seu convenciment de que el divorci és socialment perjudicial i no hauria de ser legalitzat. Per descomptat, els qui s'oposen a la posició dels bisbes tenen el mateix dret a explicar i defensar públicament la seva creença de que els bisbes estan equivocats.

El 17 de gener de 2008, el Papa hauria d'haver visitat la Universitat La Sapienza de Roma. Però la visita va ser cancel·lada a causa de la protesta d'una petita minoria de professors i estudiants. Això és en si mateix un testimoni de que realment a tot arreu hi ha problemes de la llibertat religiosa per als cristians.

En el text publicat del seu discurs previst, el Papa va citar el filòsof no catòlic nord-americà "John Rawls (1921-2002). Rawls entén que l'Església no té més drets que qualsevol altre per parlar en públic sobre qüestions polítiques controvertides, però també és tan cert que no té menys drets que els altres. De fet, resumeix el Papa, com diu Rawls, l'Església mereix ser escoltada, potser més que altres. Si més no, les seves "doctrines deriven d'una tradició responsable i ben meditada, en la que els arguments en suport de les doctrines s'han anat desenvolupat en llargs períodes de temps".

Altres idees falses que es troben amb freqüència són la de confondre la llibertat religiosa amb el relativisme i la de que la religió no és important: tan sols un element marginal de la vida pública. Aquesta no és una qüestió merament teòrica. De fet, el temor de que la llibertat religiosa comporta el relativisme, i la subestimació del paper de les religions típiques en l'Occident modern, és la raó principal per la qual els països amb una forta identitat religiosa hindú, islàmica, o budista, es resisteixen a l'aplicació dels convenis internacionals en l'àrea de la llibertat religiosa. Temen que l'acceptació de la llibertat religiosa impliqui necessàriament cedir davant el relativisme i la indiferència, característiques d'una certa cultura moderna occidental. No és fàcil convèncer-los que això no és així.

 

La persecució del cristianisme en els països islàmics

El segon risc identificat en el discurs del Papa del 10 de gener de 2011, és l'intent per part del sectors islàmics ultra-fonamentalistes (que no s´ha de confondre amb l'Islam en general), de posar fi a l'existència bimil·lenària de les comunitats cristianes en el Pròxim Orient i el tancament d'esglésies missioneres en altres parts, amb el recurs fins i tot del terrorisme.

Actualment en alguns països és molt clar que s´intenta una neteja religiosa, que en definitiva eliminaria els cristians. És cert que els governs volen mantenir-se lluny dels ultra-fonamentalistes. No obstant això, ja ha passat el temps en què les paraules no tenen traducció en les accions. Cal adoptar mesures eficaces per a la protecció de les minories religioses. No es tracta només d'un problema de la policia. Hi ha d'haver un salt qualitatiu, tot i les dificultats recents, i no resultats simplement cosmètics.

És també una qüestió de lleis. En alguns països islàmics, si algú es converteix al cristianisme és castigat per les lleis contra l'apostasia. Si aquestes lleis han estat revocades per la pressió occidental, és llavors castigat per normes contra la blasfèmia, que són sovint un simple disfressa de les lleis contra la conversió.

El Papa va dir: "Entre les normes per coartar el dret de les persones a la llibertat religiosa, s'ha de fer una menció especial de la llei contra la blasfèmia al Pakistan. Animo una vegada més als líders d'aquest país a prendre les mesures necessàries per la derogació d'aquesta llei, sobre tot perquè està clar que serveix com a pretext per realitzar actes d'injustícia i violència contra les minories religioses".

 

Fonamentalismes hindú i budista

El tercer risc és sovint poc conegut o subestimat. Es tracta de les agressions contra els cristians per fonamentalistes hindús o budistes, que de nou no s'han de confondre amb l'hinduisme o el budisme en general. Aquests grups identifiquen la identitat nacional dels seus països amb la identitat religiosa. Aquestes són les que el Papa anomena "situacions preocupants, de vegades acompanyades d'actes de violència (...) al sud i el sud-est asiàtic, en països que tenen una tradició de relacions socials pacífiques. La influència particular d'una determinada religió en una nació mai no ha de significar que els ciutadans d'una altra religió puguin ser objecte de discriminació en la vida social o, pitjor encara, que es pugui tolerar la violència contra elles".

 

El comunisme encara

El quart risc està constituït pel fet que, encara que a molta gent li agradaria que s'oblidés, encara hi ha règims comunistes. "En una sèrie de països", afirma el Papa en clara al·lusió a aquests règims, "existeix, reconegut constitucionalment, el dret a la llibertat de religió. Però la vida de les comunitats religioses es fa difícil de fet, i de vegades fins i tot perillosa (cf. Dignitatis Humanae 15) perquè l'ordre jurídic o social s'inspira en els sistemes filosòfics i polítics que exigeixen un estricte control, si no el monopoli, de l'Estat sobre la societat".

Els pensaments del Papa van "una vegada més a la comunitat catòlica de la Xina continental i als seus pastors, que estan passant per un moment de dificultat i de prova". I aquest no és l'únic cas, si es pensa en el drama oblidat dels cristians de Corea del Nord, un país que cada any guanya la "Medalla d'Or" de l'organització protestant Portes Obertes, com el lloc més perillós del món per ser cristià.

 

Cristianofòbia Europea

El cinquè risc que assenyala el Papa en el seu discurs a la Cúria Romana del 20 desembre 2010 consisteix en l'adaptació d'una expressió encunyada pel conegut jurista jueu nord-americà d'origen sud-africà, Joseph Weiler: l'anomenada cristianofòbia occidental (Weiler, prefereix "cristofòbia").

"Tornant la mirada d'est a oest", va dir el Papa, "ens trobem davant d'un altre tipus d'amenaces per a l'exercici ple de la llibertat religiosa. Veiem en primer lloc països que concedeixen gran importància al pluralisme i la tolerància, però en els quals la religió està sent cada vegada més marginada. Hi ha una tendència a considerar la religió, tota religió, com una cosa insignificant, aliena o fins i tot desestabilitzant, de la societat moderna, i s'intenta evitar per diversos mitjans que tingui influència en la vida de la societat".

Ningú suposa, incloent el Papa, que la marginació de la religió a Europa és comparable a l'assassinat dels cristians en alguns països asiàtics i africans. No obstant això, hi ha incidents aparentment menors que poden iniciar un procés que condueix a la violència. El 5 de juny va ser interrompuda una missa celebrada pel bisbe de Milà en una protesta d'activistes gais per l'actitud de l'Església Catòlica davant els homosexuals. Aquest és un tipus d'incident que hauria estat inconcebible a Itàlia tan sols uns anys enrere i que ara es va repetint a tot Europa.

En un dels seus discursos més famosos, el "Discurs Biglietto", Newman deia a Roma el 1879, quan va ser creat cardenal pel Papa Lleó XIII, que la religió al Regne Unit no era perseguida obertament, però es considerava de mala educació introduir com a tema de conversa. "Es considera tan impertinent pensar en la religió d'un home com en les seves fonts d'ingressos o en la seva gestió de la seva família". "Pel que fa a la religió, és un luxe privat que un home pot tenir si vol, però pel que per descomptat ha de pagar, i amb el qual no ha de ficar-se en els altres, ni consentir que el molestin per la seva causa".

És aquest tipus de marginació és el nou nom de la discriminació contra els cristians a Europa.

Massimo Introvigne | MercatorNet - 8 juliol 2011