No s´ha de invocar la llibertat religiosa per tal de negar-la.

Per Avvenire (2 juliol 2010)
Publicat el 21 d'agost de 2010

La Cambra d´apel·lació del Tribunal de Drets humans del Consell d'Europa pot trigar mesos en dictar sentència sobre la presència de crucifixos a les escoles públiques d'Itàlia. Però en el debat, que va finalitzar el passat 30 de juny, s´han produït intervencions de màxim interès per a la comprensió d'un problema tantes vegades embolicat amb arguments incongruents.

Un dels aspectes que més atenció ha despertat ha estat el suport a Itàlia de deu estats, gairebé tots procedents de l´antic teló d´acer. La defensa de la postura a favor del crucifix va ser encomanada a un prestigiós jurista nord-americà de religió jueva, Joseph Weiler, de la New York University, que no va dubtar per acudir a la sala amb la “kipà”. Weiler és autor del llibre “Una Europa cristiana”.

Nicola Lettieri, en la seva intervenció en nom d'Itàlia, va afirmar que no era casual que la "contestació política" a les tesis de la demandant i de la sentència recorreguda en primera instància, vénen en gran part de països que han patit durament l´ateisme d'Estat. Segons ell, resulta escandalós que s´invoqui subreptíciament la "llibertat religiosa" per negar la "llibertat religiosa". Aquests arguments no poden enganyar als qui tenen encara obertes les ferides causades per la persecució oficial contra la llibertat de culte. Lettieri va insistir que "els principis invocats en el debat es van introduir a la Convenció europea de drets humans justament per defensar els ciutadans d´aquestes nacions".

En realitat, accentuar la dimensió negativa de la llibertat religiosa (llibertat de no creure en cap religió), condueix a negar la seva dimensió positiva i a negar el dret a la presència de símbols religiosos en espais públics. Com s´ha repetit tantes vegades, no es busca la llibertat, sinó substituir unes creences per unes altres; en aquest cas, el cristianisme per l´ateisme. De fet, la promotora del recurs jurídic, Soil Lautsi és una atea militant que pertany a la Unió d´ateus i agnòstics racionalistes.

La laïcitat no és indiferència de l'Estat davant de les religions. Portada a aquesta última conseqüència ideològica, exigiria admetre que només cal la democràcia allà on desapareixen els símbols religiosos. I no és així, de cap manera, en molts dels països membres del Consell d'Europa, que adopten expressament posicions favorables a algunes confessions i les reflecteixen en els seus símbols nacionals. Tal com es va dir a Estrasburg, "més de la meitat de la població europea viu als Estats que no encaixen en la definició francesa de laïcitat”.

Joseph Weiler va defensar la presència del crucifix i, sobretot, la història i l´autèntica laïcitat, sense utilitzar arguments estrictament religiosos, és a dir, recolzats en creences o conviccions. El professor americà va accentuar el dret que cada poble té a expressar la seva pròpia història amb els seus propis símbols, sense cedir al xantatge de qualsevol que, en nom de lògiques absolutistes i irrespectuoses de la història, pretengui la desaparició d´aquests símbols.

En el cas d´acceptar aquests arguments, no només desapareixerien les creus dels espais públics, sinó que s´encoratjaria un fenomen de desmuntatge d´infinitat de símbols històrics. No hi hauria raó per salvar-ne cap; tampoc la senyal de la creu que apareix en diverses banderes nacionals europees, o en himnes que es van sentir dies passats en els estadis de Sud-àfrica, o en tants monuments artístics del vell continent.

El professor de la Universitat de Nova York va recordar com a "l´altre costat del Canal de la Mànega s´hi troba Anglaterra, on perviu una Església d'Estat; on el cap de l'Estat també és cap de l'Església i els líders religiosos són membres del poder legislatiu, la seva bandera porta la creu, i l´himne nacional és una pregària a Déu perquè salvi al rei i l´hi concedeixi victòria i glòria”.

Per descomptat, Weiler no pensa que "tots els qui canten 'Déu salvi a la Reina' creuen en Déu", però entén que "considerarien una bestiesa dir que aquesta frase es canviarà o suprimirà perquè ofèn a algú". Potser algun dia Gran Bretanya decideixi reformar el seu himne, va afegir, però aquesta decisió no depèn del Tribunal d´Estrasburg.

L´equilibri europeu, amb la concepció francesa de la laïcitat d´una banda i els sistemes de tipus anglès d´una altra, constitueix per l´expert nord-americà una gran lliçó de pluralisme i tolerància. Tasca del Tribunal d´Estrasburg ha de ser preservar-la, davant també els desafiaments de la immigració. Perquè "la principal divisió en els nostres Estats pel que fa a aquest camp no es dóna avui entre confessions, sinó entre religiosos i secularitzants". El secularisme, la laïcitat a la francesa, conclou, "no és una categoria buida que significa absència de fe". Per això, "és jurídicament fals adoptar una posició política que divideix la societat afirmant que és una postura neutral".