Lliberals i conservadors discuteixen sobre el llegat del Cardenal Newman

Entrevista de Mercatornet a Fr. Juan R.Vélez.

El setembre d'aquest any el Papa Benet XVI beatificarà al Cardenal John Henry Newman (1801-1890), el famós convers des del anglicanisme, que va ser un dels intel·lectes privilegiats de l'Anglaterra victoriana. Tant liberals com conservadors volen posar a Newman del seu costat. Però, què va ser en realitat? Mercatornet va entrevistar Fr Juan R. Vélez per aclarir aquest tema. Fr Vélez és coautor, juntament amb Michael Aquilina, d'una obra de pròxima aparició: "Meditacions amb John Henry Newman", També està preparant una biografia de Newman titulada "Passió per la veritat: John Henry Newman".

MercatorNet: El Papa va ser acusat recentment d'apropiar se´n del Cardenal Newman per tal d'afavorir la causa del catolicisme conservador. Liberal o conservador ¿Què va ser en realitat?

Newman no pensava en termes de "lliberal i conservador". En el que sí pensava era en el perill del racionalisme: veia el racionalisme com l'enemic del cristianisme. I per racionalisme ell entenia la filosofia que substitueix la revelació divina per idees i les seves conseqüències. Ell es va enfrontar enèrgicament amb la noció que la religió és una cosa de fabricació humana i que no compta amb propostes de valor permanent. Va estar en contra del subjectivisme en la religió. Ja quan era un jove clergue anglicà a Oxford i fins que va ser creat cardenal de l'Església Catòlica va lluitar contra una religió subjectivista, no assentada en veritats objectives revelades per Déu als homes.

Newman es va mantenir constant a Oxford enfront dels teòlegs de mentalitat "lliberal" que no es mantenien en la tradició de l'Església Anglicana. També es va alçar davant l'excessiva mostra o suport en el sentiment en la religió, característica pròpia dels evangèlics del seu temps. Tant els liberals com els evangèlics desdenyaven llavors la importància de la doctrina i de la jerarquia en el cristianisme. Newman s'oposava així a una religió d'invenció humana o emotiva, però mai no es va referir a si mateix com a conservador. No obstant això, es va veure gradualment més i més decebut pels anglicans de la High Church, que en la seva majoria no promovien l'aspecte espiritual i la pràctica de la devoció de la religió cristiana, donant importància principalment a les formes externes de culte, sovint passant per alt coses importants simplement per qüestions de conveniència. Newman va experimentar aquesta "religió tova" quan, encara jove clergue, el seu bisbe li va retreure no haver volgut oficiar el matrimoni d'una jove que uns pocs anys enrere havia rebutjat ser batejada.

MercatorNet: El 1845, immediatament abans de la seva recepció a l'Església Catòlica, Newman va acabar el seu assaig sobre el Desenvolupament de la Doctrina Cristiana. En què consisteix aquest desenvolupament de la doctrina?

Durant 20 anys més o menys, com a estudiant i docent a Oxford, Newman va estudiar els canvis en les doctrines i pràctiques dels cristians al llarg dels segles. Durant molts anys va acceptar la noció protestant que les doctrines i pràctiques catòliques eren una corrupció del cristianisme primitiu. No obstant això, el seu estudi del cristianisme i les actituds de l'Església Anglicana el van portar a revisar aquesta posició. Va començar a comprendre que al llarg del temps el cristianisme fora incorporant algunes doctrines i les pràctiques religioses corresponents. Va veure que aquests canvis tenien una explicació satisfactòria.

Per exemple, va veure que la creença en el Purgatori era un "desenvolupament" de la comprensió cristiana del perdó de Déu assolit a través del sagrament de la penitència. Constitueix un remei per a la pena que no s'ha completat a la terra. El Purgatori neteja l'ànima de qualsevol adhesió al pecat present encara en l'ànima que mor en estat de gràcia. Encara que el Purgatori no és esmentat expressament en la Bíblia, la doctrina sobre aquesta purificació és admissible a causa de la naturalesa del desenvolupament genuí de l'ensenyament de l'Església.

MercatorNet: Segons Newman Canvia l'ensenyament de l'Església?

Si i no. Per ser més precís, l'ensenyament de l'Església experimenta un desenvolupament. Això no és el mateix que dir que l'ensenyament "evoluciona". L'evolució implica el canvi d'una cosa a una altra diferent - l'ensenyament de l'Església no evoluciona a una altra cosa diferent. Atribuir això a Newman és un error. Newman va explicar que el desenvolupament pot ser correcte o incorrecte. Un mal desenvolupament de la doctrina és anomenat una corrupció de l'ensenyament del cristianisme. Un exemple de bon desenvolupament és l'exercici de l'autoritat adquirida per el successor de Sant Pere. El contrari seria de fet una corrupció, és a dir, una omissió en l'ofici de Pere establert per Crist mateix.

Newman creia que la religió és un conjunt establert de veritats doctrinals i de pràctiques que no canvien substancialment, les formes i els elements externs poden canviar o desenvolupar-se, però només d'acord amb la realitat original. També és possible aconseguir una millor articulació i una compressió més profunda d'aquestes veritats.

MercatorNet: Quin sentit té transmetre dogmes fossilitzats en forma de Tradició sense qüestionar el seu sentit?

Cal distingir entre Tradició en les creences religioses i tradicions socials i polítiques. Les primeres tenen el seu origen directe en Déu, mentre que les segones són tradicions d'origen humà. La tradició cristiana és la transmissió oral i escrita del que Déu va revelar a l'Església per mitjà dels Apòstols i els seus deixebles sota el guiatge de l'Esperit Sant.

Dins d'aquesta tradició es distingeix la Tradició Apostòlica que té el seu origen en temps dels Apòstols o dels seus deixebles. La tradició eclesiàstica és la que es va desenvolupar en els segles successius sota la guia de l'esperit Sant promesa per Crist als Apòstols i els seus successors.

Els catòlics creuen que Crist va transmetre als Apòstols i els seus successors immediats les doctrines que Ell va voler que transmetessin als bisbes que anaven a succeir. La Tradició consisteix en la predicació oral, l'exemple i institucions com ara els sagraments administrats pels Apòstols. L'Esperit Sant va inspirar alguns homes a escriure part d'aquesta Tradició, que ha adquirit la forma del Nou Testament. Tant la Tradició com l'Escriptura constitueixen el dipòsit de la fe, que conté les veritats que Déu vol que els homes creguin i practiquin. Per a ser fidel al que Déu ha revelat, qualsevol desenvolupament de la doctrina ha de ser fidel a la Tradició i l'Escriptura.

MercatorNet: De quina manera va ser posada en dubte o rebutjada la doctrina de l'Església primitiva?

A l'inici del segle XVI la tradició eclesiàstica, i posteriorment la tradició apostòlica, va ser qüestionada per una varietat de raons. Va ser el resultat de la reacció davant abusos comesos per homes de l'Església, d'una confiança excessiva en la raó humana en els inicis del Renaixement, i d'un gradual debilitament de l'autoritat de Roma. Com a conseqüència de la Reforma Protestant, al segle XIX hi havia a Anglaterra dues pràctiques àmpliament esteses: la pràctica de la Religió de la Bíblia, que excloïa tot el que no apareixia de forma explícita en les Escriptures, i l'exercici del "judici privat" en temes religiosos.

Newman es va dedicar a la història de l'Església primitiva. L'estudi en profunditat d'aquest període i dels escrits dels Pares de l'Església li va donar un coneixement de primera mà de la Tradició de l'Església. Va descobrir que els Pares eren testimonis de la Tradició de l'Església i de l'ensenyament de l'Escriptura. L'estudi dels Pares li va permetre evitar aquells errors i assenyalar-los als altres en els seus sermons i assaigs.

MercatorNet: Podria presentar alguna aplicació de les idees de Newman sobre el desenvolupament? De quina manera els criteris que ell va assentar recolzen o desaconsellen canvis importants en la doctrina o la moral catòlica?

Podríem preguntar-nos: Acceptaria Newman algun tipus de govern de l'Església en el que el Papa no tingués autoritat? Newman va debatre interiorment aquesta qüestió durant anys abans de fer-se catòlic. Va arribar finalment a adonar-se que l'autoritat del Papa era el desenvolupament del poder donat per Crist a Pere. La negació d'aquesta autoritat seria contrària per tant a la doctrina original i no seria acceptable.

En un tema totalment diferent, podríem preguntar-nos si Newman acceptaria la contracepció. Naturalment ell no acceptaria això com un desenvolupament autèntic de l'ensenyament de la moral. Trobaria que l'acceptació d'aquesta acció no té base ni a la Sagrada Tradició ni en l'Escriptura. De fet aquesta acció està prohibida, com és el cas de Onan.

Sobre una qüestió encara més debatuda aquests dies, Acceptaria Newman un canvi en la pràctica del celibat per als sacerdots catòlics de ritu llatí? Per començar Newman faria notar que Sant Pere i alguns dels Apòstols, però no tots, estaven casats. Sant Joan i Sant Pau eren cèlibes. Citaria ràpidament el passatge de l'Evangeli segons Sant Mateu en què Jesús ensenya que alguns reben el do del celibat per raó del Regne del Cel. A continuació possiblement afegiria que sota la inspiració de l'Esperit Sant l'Església es va adonar ben aviat dels beneficis del celibat. Al voltant de l'any 300 el celibat va començar a ser norma a l'Oest. L'Església havia desenvolupat una comprensió més completa dels requisits espirituals i pastorals del celibat. En qualsevol cas, Newman buscaria a la Tradició i en l'Escriptura, com és comú en l'ofici d'ensenyament de l'Església, per a jutjar sobre la validesa de qualsevol desenvolupament.

MercatorNet: Quins desenvolupaments consideraria Newman autèntics en la doctrina de l'Església?

Newman contemplaria probablement com desenvolupaments autèntics de la doctrina catòlica els diversos ensenyaments socials de l'Església, com ara la noció de bé comú i la subsidiarietat, així com els ensenyaments del Vaticà II sobre la col·legialitat dels bisbes.

Newman mateix va contribuir en alguns desenvolupaments a la teologia catòlica, com ara una visió més espiritual del Purgatori, i una comprensió més profunda del lloc del laic en l'Església. Hi ha molt a dir sobre aquests temes i especialment en la influència de Newman en la promoció de l'educació del laic catòlic, molt d'acord amb l'ensenyament posterior del Vaticà II. El Concili va subratllar així mateix, com Newman havia assenyalat anteriorment, que tots els cristians són cridats per Déu a viure una vida santa.

A la qüestió llavors de "Va ser Newman un liberal o conservador?" S'ha de contestar que ni un ni l'altre. Va ser un home ancorat en la Tradició de l'Església i en l'Escriptura, que atenia a l'autoritat docent de l'Església per ensenyar, guiar i decidir en qüestions doctrinals. Newman va proporcionar als cristians i teòlegs futurs uns instruments per a jutjar sobre la validesa dels desenvolupaments de la doctrina. Ens mostra que qualsevol bon desenvolupament està sempre arrelat en la Tradició i és fidel a l'Escriptura i subjecte a l'autoritat de l'Església docent.

MercatorNet: La comunitat gai a la Gran Bretanya està tractant de presentar al Cardenal Newman com un homosexual ocult. Què respondria vostè a aquesta afirmació?

L'íntima i prolongada amistat de Newman amb alguns dels seus col·legues i estudiants ha estat presentada com una indicació d'homosexualitat. Això forma part de la tendència moderna a entendre l'amistat primàriament en termes de relacions sexuals. Com ha afirmat el estudiós de Newman Ian Ker, no hi ha els més mínims senyals que suggereixin que Newman patís atracció cap al mateix sexe. No obstant això, es pot recordar que l'Església Catòlica ensenya que la inclinació homosexual en si mateixa no és pecaminosa. Totes les persones, casades o cèlibes, està cridades per Déu a viure la castedat, cadascuna d'acord amb el seu estat de vida.

MercatorNet: Algunes persones crítiques també han dit que Newman es va oposar profundament a la idea de la seva beatificació, i que fins i tot va prendre mesures per assegurar que resultés impossible retre culte als seus restes. Està cometent el Papa un error en beatificar-lo?

Newman era plenament conscient de les seves febleses, com ara supèrbia i reaccions desproporcionades degudes a una excessiva sensibilitat. Amb el pas del temps, la consciència de la seva falta de resposta adequada a les gràcies de Déu li va donar un major sentit de la santedat de Déu i de la nul·litat del seu ésser. El pensament de ser considerat un sant o ser anomenat sant li resultava llavors clarament repulsiu. Els sants veritables no es consideren sants, es veuen més aviat com pecadors penitents. El Papa Benet, després d'un estudi molt acurat de la vida i obra de Newman, ha reconegut degudament la santedat del venerable Newman i el declararà beat d´aquí a poc.

Juan R. Vélez exerceix el seu ministeri com a sacerdot catòlic a Los Angeles. Abans de la seva ordenació sacerdotal havia exercit com a metge.

Font: Mercatornet