L'ateu i el seu assecador de cabells

Per Angelo Stagnaro
Publicat el 27 d'agost de 2010

Si l'ateisme desapareix alguna vegada de la faç de la terra, la reacció en el món no serà una alegria irreprimible, sinó més aviat una indiferència lànguida.

Vaig arribar a aquesta conclusió després de veure Edwin Kagin, director a nivell nacional de la "American Atheists Inc", en el programa "Nightline" de la cadena ABC. Pel que hi va aparèixer en el programa, ofereix la possibilitat de practicar "des-baptismes" a la convenció anual dels “American Atheists” que s'ha de celebrar a Newark, New Jersey. El procés consisteix en l'aplicació d'un assecador de cabell anomenat "Raó i Veritat" als ateus que volen assecar les restes d'aigua utilitzada en el seu baptisme. Li va dir a l'entrevistador que la cerimònia té "el mateix valor que el baptisme original".

Potser això pugui posar nervioses algunes persones, però el que em va passar pel cap va ser, "És que no poden fer alguna cosa millor?" Sense pensament clarivident? ¿Sense arguments de lògica fèrria? ¿Sense evidència empírica? ¿Sense intents d'actuar racionalment? On són aquells escèptics d'altres temps, que buscaven sincerament a Déu, per arribar al final a la convicció que no l'havien trobat? L'estudi honest i intel·ligent dels motius tan apreciats pels creients no els conduïen a les mateixes conclusions que a aquests.

Per als que ara són massa joves per recordar-ho, l'American Atheists Inc. és l'organització fundada per la intrigant, traïdora i venjativa Madalyn O'Hair, que va ser assassinada per un dels molts empleats ateus disgustats que tenia.

Prefereixo aquí fer una distinció entre els ateus raonables i els de l'estil fonamentalista. Certament, hi ha moltes raons per ser ateu. Un pot haver nascut en una família en la qual no es va parlar mai de religió, o haver crescut en un país en què es penalitzava amb empresonament o mort qualsevol signe de convicció religiosa, tal com va ser comú en els règims ateus del segle XX. Potser la mort d'un ésser estimat o qualsevol tragèdia personal l'ha distanciat del seu Creador, o potser no hi hagi lloc per a Déu en el seu estil de vida. En qualsevol cas aquestes persones no creuen en Déu perquè no poden.

Els ateus fonamentalistes en canvi no creuen en Déu perquè no volen. A més, no estan satisfets amb simplement no creure, sinó que volen assegurar-se que ningú estigui en desacord amb ells.

La veritat és que des de fa anys estem sent testimonis de la agonia de l´ateisme fonamentalista. Quan Christopher Hitchens insistia, contra tota evidència que la Mare Teresa era "una fanàtica, una fonamentalista, i una entabanadora", un s'adonava que alguna cosa anava malament. Resultava una mica estrany que no inclogués alguna cosa que donés base per l´afirmació, encara que només fos com una nota a peu de pàgina. Quan Sam Harris afirmava que el 90 per cent dels suecs són ateus i que, en conseqüència, la resta del món hauria d´acomodar-se a aquesta tendència, la gent més racional va quedar totalment desconcertada, igual que va passar quan Stephen Fry va insistir que els polonesos van aprofitar la invasió nazi del seu país com a excusa per a construir camps de concentració i matar així als seus compatriotes jueus.

El clau més recent en el taüt de l'ateisme modern va ser el descobriment de Déu per part d'Anthony Flew (1923-2010), el famós filòsof ateu britànic. Flew era l'última ploma educada i intel·ligent d'aquell col·lectiu. I ara, fins i tot mort, ha quedat completament del nostre costat.

Kagin hauria de fer una ferma aturada abans de prosseguir en el seu atac al cristianisme, per tal de sotmetre a estudi el comportament de la seva pròpia comunitat amb ajuda del microscopi. A banda del dolor amb que les filosofies atees han afligit al món -a través de l'objectivisme, del comunisme totalitari, darwinisme social, eugenèsia, positivisme, individualisme, cientifisme, pseudo-ciència freudiana i materialisme- la classe de gent que atreuen a la seva comunitat quan fan burla de la religió, hauria de ser causa de preocupació per a ells. Certament no és la gent amable i misericordiosa la que pot sentir-se atreta per un grup que es dedica a escarnir als altres.

Fa molt de temps que soc catòlic i mai he escoltat les paraules "ateisme" i "ateu" a l'església. Com ateu abans de convertir al catolicisme, puc assegurar que aquella comunitat està obsessionada amb l'Església i és incapaç de discutir res que no sigui el motiu més recent per a odiar-la. Mai parlen de les meravelles i glòries de l'ateisme. Mai presenten ateus virtuosos com a models per a ells mateixos o per als seus fills. Mai s'organitzen per ajudar el sotmès al infortuni. Francament, després d'un parell d'anys no vaig aguantar més. Vaig deixar l'ateisme perquè ho trobava impertinent, pervers i moribund, gaudint de la seva pròpia amargor i visió negativa. Resulta sorprenent que hi hagi qui sobrevisqui el rebuig total de la lògica i de la realitat, no importa amb quina esperança, mentre es picotegen dades que donin suport a les pròpies opinions.

Si els fonamentalistes ateus volen promoure una actitud de ridiculització i condemna dels altres, han de deixar de banda la seva pretensió que són més compassius que els cristians, cosa que constitueix una de les seves fantasies més estimades. Per a la seva ufana intel·ligència, cap d'ells ha considerat què significa la regla d'or. Malgrat aquesta llacuna, es creuen ells "tolerants" i els teistes intolerants, cosa ben curiosa quan es té en compte que els catòlics no es troben setmanalment per increpar els ateus o unir esforços per limitar els drets dels ateus.

Kagin pretén fins i tot que els pares que ensenyen qualsevol valor religiós als seus fills estan cometent un abús de la infància: "És l'ensenyament dels nens el que fa que el món vagi de manera diferent a com hauria de anar. Això pot ser extraordinàriament perillós ". Per si això fos poc, també creu que la gent religiosa és violenta: "En la meva opinió, són aliats del terrorisme en debilitar la nostra nació i la nostra comprensió de la ciència i d'aquelles coses amb les que podem defensar-nos i progressar. Si no fos per aquests imbècils podríem estar a les estrelles des de fa 2.000 anys ".

Portats per la seva mateixa lògica, podríem demanar responsabilitats a Kagin i els seus aliats de tots els crims de la infame història de l'ateisme, incloent-hi Ho Chi Minh, Yet Samrin, Pol Pot, Josip Broz Tito, Kim Il-sung, Benito Mussolini, Fidel Castro, Che Guevara, Nicolae Ceau?escu, Mao Zedong, Mengistu Haile Mariam, Béla Kun, Joseph Stalin, Vladimir Lenin and Mátyás Rákosi. Monstres de genocidi i ateus tots ells, (Encara que Mussolini es va convertir al catolicisme, ho va fer només després d'arribar al poder, i clarament com una maniobra política per consolidar-se en el poder. Els seus pares eren ateus, va ser educat com ateu i va morir sent ateu).

Si els ateus poguessin viure vides virtuoses, plenes de compassió i generositat, que els portés a edificar hospitals, universitats, centres d'atenció social (tres invencions catòliques, per cert), menjadors per als necessitats, centres d'atenció per a la gent gran i escoles per a nens pobres -tot això sense cap mena d´inspiració per l'amor de Déu com ajuda- llavors ens trobaríem en una situació més feble. Però resulta que la millor i irrefutable prova de l'existència de Déu és que els ateus semblen incapaços d'aquest tipus de generositat. Si Déu no existeix en realitat, i no pot inspirar per tant als que creuen en Ell, com és possible que els cristians siguin capaços de fer allò que la comunitat atea eludeix?

Com ens recorda Teilhard de Chardin, "L'alegria és el senyal infalible de la presència de Déu". Escarnir és el resultat de l'amargor i la falta de caritat. O, en altres paraules, qui perd és el qui odia.

No és estrany en absolut que els ateus fonamentalistes prenguessin com a opció atacar els que estan en desacord amb ells, ja que no tenen la racionalitat com a suport per mantenir-se en peus. Seran benvinguts si poden aportar proves que Déu no existeix. No obstant això, resulta estrany que una gent que presumeix de "racional" insisteixi en aquest punt, si es té en compte que és impossible provar una proposició negativa (la no-existència de Déu). Sembla com si els ateus visquessin d'una fe, creient en coses que no poden ser vistes, i molt menys provades. Ben cert que en aquest aspecte els ateus tenen molt en comú amb nosaltres. Però el que els falta és descobrir l'amor de Déu en les seves vides.

Angelo Stagnaro és periodista que col·labora en el "Catholic News Service (USCCB)" i en diversos diaris catòlics dels Estats Units i d´Europa.

Mercatornet, martes, 10 Agosto 2010