L'Alcorà i els extremismes

Si observem una fe aliena només per examinar-ne les deficiències, segur que trobarem un munt de raons per menysprear-la.

Com a periodista turc, sovint em pregunten sobre l'espinosa qüestió de l'Islam i la violència. És un tema complex, però deixeu-me parlar primer sobre una obra de propaganda antisemita que vaig trobar fa anys en una llibreria d'Istanbul.

Amb un títol que respirava conspiració, "Judaisme i maçoneria" tractava d'explicar entre altres coses el "terrorisme israelià" a la llum de les Escriptures Hebrees. Estava ple de fotos que mostraven soldats israelians atacant palestins, acompanyades de grans títols amb cites de l'Antic Testament, especialment del Llibre de Josuè. Si la fotografia mostrava israelians trencant els ossos d'un jove palestí −una escena difosa per tot el món en els anys 80− com a títol apareixia el verset bíblic: "Ell trencarà els ossos" (Nombres 24: 8b). L'argument del llibre era contundent: Els israelians estaven torturant una nació perquè el seu Déu l'hi ho imposava.

Com més aprenia sobre l´Antic Testament i la política d'Orient Mitjà, més m'adonava que el llibre no presentava una anàlisi sinó propaganda. La veritat és que al llarg dels 40 anys d'ocupació israeliana hi ha hagut molta brutalitat, i que l'Antic Testament inclou alguns passatges bel·ligerants, però la realitat és molt més complexa.

Em vaig adonar que les fonts religioses jueves també inclouen moltes paraules de saviesa i compassió, i que hi ha molts jueus disposats a fer la pau amb els seus veïns àrabs. De fet, els militants que advoquen per la violència en nom del judaisme són bastant marginals. D'altra banda l'origen del seu odi no es troba tant en els passatges de la Torà, com en la situació política i social en què estan immersos. En altres paraules, els militants agressius i violents no ho són per llegir els seus textos religiosos. Per contra, si se centren en les parts més dures d'aquests textos, és precisament perquè ja estan irritats i moguts a la violència per raons temporals, sovint polítiques.

Recordo la meva experiència amb aquell llibre antisemita i la seva mala interpretació de les Escriptures hebrees, perquè cada vegada veig més persones que estan fent el mateix amb l'Alcorà. Quan uns grups terroristes islàmics com Al-Qaida mata innocents, o quan algun imam marginal predica en una mesquita radical l'odi cap als no musulmans, "alguns experts islamistes" troben passatges en l'Alcorà que justifiquen aparentment tal extremisme. I és veritat que aquests extremistes recorren precisament a aquests passatges o altres similars de l'Alcorà o d'altres fonts islàmiques. La situació és molt similar pel que fa a la coincidència entre els antisemites i els extremistes jueus en la noció errònia que el judaisme justifica la carnisseria.

Un problema comú en totes aquestes males interpretacions de les Escriptures es degut a l´"esloganizació" de certs textos. Això és el que resulta quan es treu una part del text sagrat del seu context textual i històric, i és convertit en un eslògan que "justifica" una acció política mundana.

Per exemple, alguns revolucionaris islàmics, especialment els que van ser inspirats per la revolució iraniana de 1979, trobaven un missatge polític en aquest vers: "Aquells que fan el mal seran coneguts pels grans revessos que els destrossaran" (26:227), però de fet, el verset parla sobre el càstig que Déu transmetrà als no creients el dia del judici, no d'un gir en els esdeveniments d'aquest món.

L'error fonamental és passar per alt la tradició del coneixement de l'Islam, "la seva exegesi, o tafsir", que és l'estudi del significat de l'Alcorà. Tafsir té una regla bàsica: un sol verset o passatge no pot ser entès en si mateix. Ha de ser avaluat d'acord amb les altres parts de l'Alcorà, els objectius i principis generals del text sagrat, i la manera com es va dur a terme pel profeta. No obstant això, la majoria dels radicals −ja siguin islamistes o anti-islamistes− no tenen temps o paciència per a "perdre el temps" en la tafsir. Prefereixen copiar i enganxar les paraules divines per crear eslògans de gran abast per als seus propòsits immediats.

Com a exemple d´esloganizació, pot valer aquest versicle de l'Alcorà, que és freqüentment citat pels musulmans hostils a altres seguidors d'Abraham:

"Oh (musulmans) creients! No us feu amics dels jueus o dels cristians" (5:51).

Però la seva lectura ha de venir acompanyada del següent versicle, que situa a l'anterior en el seu context:

"(Musulmans!) Déu no us prohibeix ser bons amb aquells que no us hagin combatut per la religió o expulsat de les vostres llars, ni de ser justos amb ells. Déu estima els justos. Déu simplement us prohibeix prendre com amics als que us hagin combatut per la religió i expulsat de les vostres llars o que han donat suport la vostra expulsió. Qualssevol que els prenguin com a amics són malfactors "(60:8-9).

Es pot afegir també aquí el vers de l'Alcorà que declara que:

"tots els que tenen fe en Déu i en l'Últim Dia i actuen correctament", incloent "aquells que són jueus, i els cristians", seran recompensats per Déu en l'altra vida (2:62).

És possible construir a partir d'aquesta premissa una forma d'ecumenisme musulmà, en què les altres religions monoteistes es veuen com a germanes, i no com enemigues.

En poques paraules, si un musulmà mira l'Alcorà ja amb una aversió prèvia als no musulmans, pot trobar versos que justifiquin i promoguin l'actitud violenta. Però si un mira amb una ment més sòbria pot veure el context d'aquells versos, i fins i tot trobar arguments a favor de la pau i la tolerància.

És per això que, com a argument en el meu nou llibre, "L'Islam sense extremismes", hem de mirar no només als textos de l'Islam, sinó també als contextos dels musulmans. Els textos tenen importància per descomptat, al contrari del que afirmaria un reduccionisme sociològic absolut, però sempre han de ser interpretats a la llum de les cultures preexistents i les disposicions mentals. És per això que les escoles més rígides de l'Islam solen sorgir en llocs culturalment aïllats i reduïts, mentre que les escoles més flexibles i liberals de la teologia han tendit a sorgir en els centres més cosmopolites del comerç. Per aquesta raó la disminució de la racionalitat i la llibertat en l'Islam de la Baixa Edat Mitjana està molt lligat al declivi del dinamisme econòmic, mentre que resulta evident ara l'alba d'un "Islam liberal" en les societats musulmanes més cosmopolites.

Si no es presta atenció a tots aquests matisos, i es mira a una fe aliena només per veure les seves deficiències, és molt fàcil trobar un munt de raons per denunciar-la. Però com vaig aprendre de la meva trobada amb la literatura antisemita en aquella llibreria de Istanbul fa uns anys, aquesta no és manera d'entendre la realitat del món, i molt menys de canviar-lo a millor.

Mustafa Akyol és periodista turc i autor del llibre recentment publicat "Islam sense extrems".