La Creu al banc dels acusats
Per Sigitas TamkeviciusPublicat el 19 de juliol de 2010
En previsió de la decisió del dia 30 de juny al Tribunal Europeu de Drets humans pel que fa a la prohibició de la presència de creus dintre de les escoles italianes, l´Arquebisbe de Kaunas Sigitas Tamkevicius, President de la Conferència Episcopal de Lituà nia, compara aquesta reglamentació a la persecució soviètica de la identitat nacional en un passat bastant proper. Precisament en la celebració dels 20 anys de la recuperació de la seva independència, Lituà nia recorda de quina manera la seva famosa ermita de la “Colina de las Creus” fou enderrocada tres vegades per les autoritats soviètiques.
La decisió del Tribunal Europeu dels Drets Humans de 3 de novembre de 2009 de prohibir l´ús de sÃmbols religiosos, inclòs el sant Crist, en edificis públics, és inquietant degut a les seves possibles ramificacions per a la cultura, identitat, tradicions i llibertat de la nostra nació. Una decisió como aquesta crea un precedent perillós d´imposició per les institucions internacionals d´un cert sistema de valors “uniforme” que reflecteix una única visió global sobre uns estats i societats que es caracteritzen per la diversitat de cultures i de tradicions. Pel que fa a això val la pena cridar l´atenció sobre els temes de llibertat religiosa, separació d´ Església i Estat i els drets humans individuals i col·lectius.
No pot existir una nació sense cultura ni tradicions. Perquè és precisament la cultura i la tradició allò que dóna a la societat i a la nació el seu carà cter distintiu i la seva identitat. D´altra banda, cultura i tradició es troben sempre vinculades a certs valors i formes de vista morals, que són mantinguts por aquella societat com els més adequats per a ella i que tenen sovint una arrel religiosa. La visió ètica que suporta una cultura no pot ser separada d´aquella cultura sense destruir simultà niament aquesta cultura. Una cultura separada de les seves arrels i valors morals perd inevitablement la seva vitalitat i s´extingeix a la fi.
Una nació no pot ser lliure si no pot cultivar privada i públicament les seves tradicions i la seva cultura, i emprar els sÃmbols que expressen aquella cultura i aquelles tradicions. Els qui ocuparen la nostra nació entengueren tot això molt bé quan se esforçaven en suprimir la nostra llibertat, trencar el nostre esperit i debilitar la nostra consciencia nacional. No fa tan de temps que la nostra nació patÃ, durant un llarg perÃode, quan els sÃmbols nacionals, estatals o religiosos foren destruïts i quan qualsevol que els emprés era perseguit Avui dia el dret de les societats, comunitats i nacions a fomentar la seva identitat, cultura, tradicions i religió, es presentat molt sovint como quelcom oposat als drets humans individuals. No s´hauria d´oblidar tanmateix que els drets humans no existeixen en el “buit”, en un espai de valors neutres. Sempre existeixen en un context social i cultural especÃfic. El dret humà a cultivar la seva pròpia identitat cultural, nacional i religiosa perdria tot el seu sentit en absència del respecte al dret de los grups nacionals, religiosos o de formes de pensar, ia mantenir els seus valors i tradicions. Per aquesta raó els drets humans individuals no han de ser satisfets de manera que neguin el dret d´una nació o comunitat a cultivar la seva identitat i de transmetre-la a las generacions més joves com un llegat de cultura i tradició.
Quan es dóna la prioritat a l´individualisme egocèntric, permetent als individus l´ús d´instruments per tal de limitar el dret de la comunitat o societat a cultivar alguns valors o tradicions, simplement perquè algú està en desacord amb ells, o intranquil·litzat per ells, llavors no s´està afavorint una difusió autèntica dels drets humans. La separació entre Església i Estat, tant sovint mencionada en discussions en públic, no significa que els sÃmbols religiosos i les tradicions, que formen part del llegat cultural i de la identitat de la nació que viu en un paÃs i constitueix un estat, hagin de ser eliminats dels espais públics, institucions i escoles. Tot allò que sustenta el llegat cultural de la nostra nació té el dret a ser cultivat en la societat, l´estat i les escoles. Resulta absurd expressar un interès en mantenir la preservació de la cultura nacional i prohibir alhora l´ús d´aquells sÃmbols que expressen aquesta cultura.
Amb la prohibició de la exhibició dels sÃmbols religiosos en las escoles, una societat perdria la seva capacitat de transmetre la identitat i valors expressats per aquells sÃmbols a les generacions futures. S´arriscaria per tant a perdre les arrels de la seva identitat i les perspectives de preservar aquesta identitat en el futur.
Cal també fer notar que el principi d´estat laic contingut en la Constitució de la República de Lituà nia no significa que l´estat s´ha d´oposar a l´exercici públic dels sÃmbols religiosos o de les tradicions religioses que formen part del llegat històric i cultural de la nació. Reclamant la retirada dels sÃmbols religiosos dels espais públics o escoles no prova, como s´expressa algunes vegades, la neutralitat de l´estat i la garantÃa d´un verdader pluralisme. Tal requisit simplement mostra que, enfosquit por eslògans de neutralitat y secularitat, s´està donant prioritat a una cosmovisió atea i a una ideologia laïcista.El Crucifix simbolitza l´amor de Déu mateix, que es féu home i entregà la seva vida en favor del futur de tota la humanitat, envers cada persona humana, amb independència de la seva nacionalitat, raça, sexe, edat o estat de vida. El sÃmbol de la creu dóna testimoni del calor de la persona humana als ulls de Déu.
I és precisament la noció del ser humà com a persona creada a imatge i semblança de Déu allò que fou el fonament per al desenvolupament de la cultura europea i de la civilització occidental. La presència del sÃmbol de la creu en espais públics i en institucions educatives dóna testimoni d´aquestes arrels culturals europees y, al mateix temps de la nostra nació. El principi fonamental de la llibertat religiosa significa llibertat per poder professar la religió de la pròpia elecció, practicar-la i promoure-la. Tanmateix, la mera presència de la creu en els espais públics no condueix ni té capacitat de conduir a acceptar una fe, ni posa lÃmit a professar una altra religió i també promoure-la.Per totes aquestes raons, és una font de preocupació la decisió del Tribunal Europeu dels Drets Humans, ja que altera la noció de llibertat de religió i crea quelcom que és essencialment un nou “dret humà ” a no ser molestat pels sÃmbols religiosos que no agraden a algunes persones. L´aprovació d´aquest precedent significaria que qualsevol individu que se sent molest con sÃmbols que expressen la cultura del lloc en què resideix, podria iniciar una acció legal sense necessitat de causes ben fonamentades contra l´estat davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans
Per això celebrem la decisió del Govern Lituà d´unir-se a altres països en el seu suport a Ità lia davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans, participant com un tercer demandant que s´esforça per defensar el dret dels estats i nacions a cultivar la seva cultura, les tradicions i els valors que ells decideixin. Europa només pot sobreviure si hi ha respecte per la llibertat de las nacions que l´integren per tal de fomentar la seva cultura i les seves arrels cristianes.Sigitas Tamkevicius,
Mercatornet, 23 de Juny 2010
Sigitas Tamkevicius és President de la Conferència Episcopal de Lituania
Ètica i moral
Índexs
Església
Família i societat
Llibres
Seccions de les revistes
Teologia
Vida cristiana
