La conversió dels jueus a Crist i la qüestió jueva

El poble jueu és un misteri històric. Ha conservat la seva identitat de poble de l'Aliança durant més de tres mil·lennis, superant grans deportacions i persecucions, inclosa la diàspora o expulsió total de la Terra promesa en l'any 135 decretat per l'emperador Adriano. Dispers pel món i sense territori també ha conservat la seva identitat, moltes vegades entre intensos patiments. És un cas únic en la història dels pobles. En l'actualitat es reparteixen en dues parts, aproximadament iguals, de 5 a 6 milions entre l'Estat d'Israel i la diàspora, especialment als Estats Units. És possible dir que en els temps actuals s'ha complert una profecia que semblava impossible: la tornada de les tribus de la diàspora a Terra Santa. Diu Isaïes en el capítol 27, 1CAquell dia, el Senyor, amb la seva espasa dura, gran i forta, actuarà contra Leviatan, la serp esmunyedissa i tortuosa, i matarà aquest Drac de la mar” (...) 9"Així serà esborrat el crim de Jacob (...)". Aquest perdó vindrà precedit pel retorn dels jueus a la Terra promesa a Abraham, cosa que ja ha succeït des de 1918 fins als nostres dies, especialment el 1948 i 1967 en que es realitzen les dues “yihadot” oficials més nombroses. Així ho profetitza Isaïes 27, 12"Aquell dia, el Senyor batrà el gra, des del riu Eufrates fins al torrent d'Egipte. I a vosaltres, fills d'Israel, us recollirà un per un." 13"Aquell dia, a un toc del gran corn, els qui viuen perduts per Assíria o dispersats per Egipte vindran i es prosternaran davant el Senyor a la muntanya santa de Jerusalem". Avui es pot dir que ja no són un poble sense terra i sense Estat. L'Estat d'Israel és l'estat dels jueus, creients o no.

Les motivacions directes d'aquesta volta són l´antijudaisme antic, però més encara, l'antisemitisme que es manifesta d'una manera extrema en el genocidi nazi de la Shoah. En aquest retorn s'uneix l'acció del sionisme que pretén un Estat com els altres d'Occident, amb els desitjos actius dels corrents més               religiosos que pretenen la reconstrucció del Temple. L'Estat jueu anomenat Israel és una resposta als exterminis nazis i un desig de ser un poble amb terra i lleis pròpies. El problema és que ha generat nous antisemitismes especialment entre els àrabs palestins que han estat desplaçats per la força i l'engany de la seva terra. La reacció ha estat reprendre les raons dels antisemitisme i antisionisme dels segles XIX i XX inclosa l'acceptació dels Protocols dels Savis de Sió com part d'una conspiració mundial de presa del poder global. La situació política fa difícil que es mantingui l'inestable statu quo de pau armada. Es pot témer un nou genocidi, o una lluita en què la supremacia del poble jueu sigui gairebé definitiva, o desaparegui de la faç de la terra com molts voldrien. Aquesta és la inquietant perspectiva.

La qüestió jueva no adopta mai en els orígens del cristianisme la forma de antijudaisme, com es va donar en l'edat mitjana, ni de antisemitisme com va aparèixer després de l'emancipació de 1791, o actualment entre els Àrabs desplaçats i perseguits. Pràcticament tots els primers cristians eren jueus, i al llarg de vint segles van ser milions els conversos sincers, com és el cas de Ratisbonne i d'Edith i Rosa Stein. La llibertat i no la raça era essencial en l'acceptació de Crist com a Messies i Fill de Déu. Saule de Tars, un cop convertit, es planteja la situació del poble de la promesa no convertit a Crist. És important el seu testimoni per entendre els temps històrics, especialment els actuals.

Això diu sant Pau als Romans en el dens capítol 11 del que prenem les frases principals 1"Jo pregunto, doncs: És que Déu ha rebutjat el seu poble? De cap manera!" (...) 2"Déu no ha rebutjat pas el seu poble, que ell coneixia des de sempre" (...) 5"Així, doncs, també en el temps present, per pura gràcia de Déu, ha quedat una resta d'escollits." 6"I si és per gràcia de Déu, no és en virtut de les obres humanes; " (...) 11"Per tant, ¿podem dir que Israel ha ensopegat per a no aixecar-se més? De cap manera! La seva caiguda ha servit perquè la salvació arribés als pagans i així Israel s'engelosís." 12"Ara bé, si amb la seva caiguda el món hi ha guanyat tant i la seva davallada ha estat per als altres pobles motiu de benefici, molt més ho serà la seva entrada a la plenitud de la salvació (...) 15"Si del fet d'haver quedat ells apartats ha vingut la reconciliació al món, ¿no serà la seva entrada un pas de mort a vida?"

16"Si les primícies de la pasta del pa són consagrades a Déu, també ho és tota la pasta; si l'arrel és consagrada, també ho són les branques." 17"És cert que algunes branques de l'olivera que és Israel van ser tallades, i tu, olivera borda, fores empeltada entre les que quedaven i ara comparteixes amb elles la saba que puja de les arrels." 18"Però no te'n gloriïs ni menyspreïs les altres branques. Com podries gloriar-te'n? Sàpigues que no ets tu qui sostens l'arrel, sinó que l'arrel et sosté a tu!" 19"Tu pots dir: «Van tallar aquelles branques per empeltar-me a mi.»" 20"És cert, les van tallar per la seva infidelitat, i tu, en canvi, et mantens per la fe. No siguis orgullós, sinó temorós," 21"perquè Déu, que no va plànyer les branques nascudes de l'arbre, tampoc no et planyeria a tu." 22"Considera, doncs, la bondat i el rigor de Déu: el seu rigor amb els qui han caigut i la seva bondat amb tu. Persevera en la seva bondat, ja que ell també et podria arrencar." 23"D'altra banda, ells també seran empeltats, si no persisteixen en la seva infidelitat: Déu té poder per a tornar-los a empeltar." 24"Si tu has estat arrencat de l'olivera borda on havies nascut i contra les lleis naturals has estat empeltat en una olivera bona, molt més ells, que n'han nascut, seran empeltats en la pròpia olivera."

25"Germans, no vull que ignoreu aquest designi secret de Déu, no fos cas que us tinguéssiu per més savis que els altres: l'enduriment d'una part d'Israel es mantindrà fins que haurà entrat el conjunt dels pobles pagans," 26"i així tot Israel serà salvat, tal com diu l'Escriptura: L'alliberador vindrà de Sió, allunyarà de Jacob les seves infidelitats," 27"i aquesta serà la meva aliança amb ells, quan perdonaré els seus pecats".

La conversió dels jueus com una cosa prèvia a la Parusia no es presenta com la suma de conversions individuals, sinó com una gràcia especial donada al Poble jueu, encara que no sembla possible concretar més.

Així doncs la versió cristiana original no és de cap manera antijueva, sinó que és conscient de la vocació del poble jueu pel que fa poble de Déu amb un paper important en els últims temps anteriors a la parusia anomenada per l'Antic Testament el "dia de Yahveh". El retorn profetitzat per Isaïes ja s'ha complert i precedeix a la conversió dels jueus com a poble abans de la parusia en un futur que desconeixem. La fixació dels temps només correspon al Pare en la seva infinita saviesa. 

Enrique Cases