Entrevista a Francisco José Ayala
Per Javier MarrodánPublicat el 25 de gener de 2010
Francisco José Ayala ha publicat més de 800 articles cientÃfics. Ha assessorat el president Bill Clinton; també, és doctor “honoris causa” per quinze universitats, Cultiva amb entusiasme 160 hectà rees de vinya a Califòrnia i acumula dades i arguments sobre gairebé totes les polèmiques relacionades amb la ciència. Potser, per això, alguns l´han anomenat "l´home renaixentista de l´evolució"
(La conferència completa es troba a la revista Nuestro Tiempo, n.659)
Un dels seus llibres es titula “Senders de l´evolució humana”. Atès el que sabem de l´evolució humana, ens podria avançar alguna cosa sobre com serà l´home, passats ja uns milers d´anys?
Acostumo a dir que els cientÃfics prediuen el passat i els astròlegs prediuen el futur. La ciència no prediu el futur. 
L´evolució biològica de l´ésser humà continua, fins i tot més rà pidament que en el passat. Però tot i aixÃ, és un procés molt lent. Fan falta milers de generacions per fer alguns canvis relativament importants. En canvi, l´evolució cultural és molt més rà pida. I això és el que compta ara per a nosaltres. L´exemple més obvi és el que he comentat abans: els humans ens hem estès per tot el planeta tot i ser animals tropicals, i viatgem per l´aire sense tenir ales, i travessem rius i mars sense tenir aletes. No esperem a que els nostres gens s´adaptin grà cies a un procés biològic d´evolució, sinó que hem invertit el procés i canviem l´ambient i les circumstà ncies en funció de les necessitats dels nostres gens.
L´evolució biològica de l´ésser humà continua, fins i tot més rà pidament que en el passat. Però tot i aixÃ, és un procés molt lent. Fan falta milers de generacions per fer alguns canvis relativament importants. En canvi, l´evolució cultural és molt més rà pida. I això és el que compta ara per a nosaltres. L´exemple més obvi és el que he comentat abans: els humans ens hem estès per tot el planeta tot i ser animals tropicals, i viatgem per l´aire sense tenir ales, i travessem rius i mars sense tenir aletes. No esperem a que els nostres gens s´adaptin grà cies a un procés biològic d´evolució, sinó que hem invertit el procés i canviem l´ambient i les circumstà ncies en funció de les necessitats dels nostres gens.S´aconseguirà un ésser humà blindat genèticament davant la malaltia?
No ho crec. El que sà que es pot fer i ja s´està fent és curar alguns gens que són defectuosos. L´anèmia falciforme, per exemple, és una malaltia molt comuna a l'Àfrica, i provoca moltes morts entre adolescents i joves. El gen que la causa es pot corregir i pot curar-se. Hi ha diversos centenars de malalties que es curen d´aquesta manera. Però tractar de produir un individu resistent a totes les malalties és impossible, ja que els parà sits i els virus evolucionen molt rà pidament, i sempre estaran sorgint malalties noves. És inútil protegir-se enfront de malalties futures. I pitjor encara és l'intent de crear un home ideal. Per començar, ni tan sols sabem com haurien de ser l´home i la dona ideals. Caldria augmentar la seva alçada perquè juguessin a bà squet i guanyessin molts diners? Hi ha una visió una mica ingènua a l´entorn de la idea d´aconseguir genèticament un món millor.
Vostè ha parlat en diverses ocasions de la revolució que van suposar les aportacions de Darwin a la ciència. Creu que a Darwin se l´ha utilitzat més com a arma llancÃvola amb propòsits que no tenen res a veure amb la ciència?
L´abús de Darwin es va produir principalment en el seu temps a través del que es va anomenar darwinisme social; o sigui un plantejament molt desafortunat per als evolucionistes perquè no té res de darwinisme. Però allò ja va morir 
amb Spencer i els defensors del capitalisme a ultrança. En temps més recents, Darwin ha estat incorporat a les relacions entre ciència i fe: si els humans hem evolucionat d´avantpassats que no eren humans, com es concilia això amb la idea que hem estat creats per Déu?
amb Spencer i els defensors del capitalisme a ultrança. En temps més recents, Darwin ha estat incorporat a les relacions entre ciència i fe: si els humans hem evolucionat d´avantpassats que no eren humans, com es concilia això amb la idea que hem estat creats per Déu?Això: com?
Són nocions que discorren a nivells diferents i que també es presenten unides en l´individu: en els països civilitzats, ningú no nega que ens desenvolupem a partir d´un òvul fecundat per un espermatozoide, però això no impedeix creure que tenim à nima i que som criatures de Déu.
L´à nima...Hi ha cientÃfics com Richard Dawkins o Sam Harris que, segons sembla, s´estan servint de les seves investigacions per llançar proclames i teories sobre la inexistència de Déu. Potser el cas més emblemà tic és el de Dawkins, el qual ha acabat afirmant que "les idees religioses són l´equivalent d´un virus que va fent malbé la ment". Per què els incomoda tant el concepte d´à nima?
El que realment els incomoda és el concepte de Déu. L´oposició entre ciència i fe sorgeix quan es pretén considerar la veritat religiosa com si fos ciència, i a l´inrevés. Són dominis diferents i no té per què haver oposició entre ells. Dawkins o Harris –el primer de manera més elaborada i intel·ligent que el segon– argumenten que la ciència no pot demostrar l´existència de Déu, i a partir d´aquà tracten de demostrar la no existència de Déu. Dawkins assegura en algun lloc que hi ha un 95% de possibilitats que Déu no existeixi. És estrany que una persona tan intel·ligent com ell digui aquestes coses. En la seva postura ha d´haver-hi un fonament antireligiós que té un origen diferent a la ciència.
Potser això tingui a veure amb certeses de diferents tipus. Sembla que avui les úniques certeses và lides són les que es poden aïllar en un laboratori. En tota la resta, el relativisme és l´única opció possible.
La ciència tracta d´explicar els processos naturals. És una finestra per mirar el món. La religió és una finestra diferent: està oberta al mateix món, però el que es veu és diferent. Es veuen els valors i el significat de la vida, les relacions morals d´uns amb els altres, la nostra relació amb el Creador, la fe... De tota manera, jo no parlaria de certeses, perquè una convicció fonamental dels cientÃfics és que mai no hi ha una certesa absoluta. De vegades hem explicat alguna cosa durant molt de temps d´una manera concreta, i després s´ha descobert que hi ha una altra manera diferent i millor d´explicar-ho. L´exemple més obvi d´això és la fÃsica newtoniana. Durant segles es va pensar que la matèria i l´energia eren diferents, i que no podien augmentar ni disminuir. Fins que va arribar Einstein i va demostrar que la matèria es pot convertir en energia i a l´inrevés. Els cientÃfics hem d´acceptar la possibilitat que les nostres idees no siguin certes. La religió, en canvi, sà que té la certesa que prové de la fe.
SÃ; la disjuntiva que de vegades es planteja entre una i altra pot ser que tingui més a veure amb la comprovació empÃrica.
Això sÃ. Aquesta és la base de la ciència. Quan s´ha comprovat repetidament una cosa, és poc probable que canviï. Però insisteixo: els cientÃfics sempre hem d´estar oberts a una explicació diferent.
Poden trobar les neurociències alguna relació entre aquestes dues finestres que esmentava abans?
Poden, però sempre existiran les dues finestres. Ara sabem que les neurones es comuniquen principalment per senyals elèctriques i fÃsiques, però passar d´aquestes senyals fisicoquÃmiques a pensaments, idees o desitjos és complicat. Els avenços que s´han anat fent en aquest camp poden ajudar algunes persones a acostar-se a la religió, però la religió continuarà sent sempre una qüestió de fe.
* * * * *
Evolució, creacionisme i disseny intel·ligent
UN DESENCONTRE CENTENARI. Parlar d´evolució significa treure el cap a una polèmica que acumula un segle de vida. L´enfrontament més prolongat i radical el mantenen evolucionistes i creacionistes. Entre els segons, alguns 
prenen al peu de la lletra la Sagrada Escriptura i sostenen que Déu va crear el món en sis dies i que la vida de l´home a la Terra es remunta a uns deu mil anys. Són més els partidaris de l'anomenat "disseny intel·ligent"; ells afirmen que Déu actua sobre el món i li atribueixen una sèrie de "intervencions extraordinà ries" que explicarien la complexitat de la natura. El problema es complica perquè no tots els defensors d´una o de l´altra opció comparteixen els mateixos plantejaments. Per exemple, hi ha evolucionistes a ultrança que asseguren que el disseny intel·ligent és, en el fons, una manera encoberta de creacionisme.
prenen al peu de la lletra la Sagrada Escriptura i sostenen que Déu va crear el món en sis dies i que la vida de l´home a la Terra es remunta a uns deu mil anys. Són més els partidaris de l'anomenat "disseny intel·ligent"; ells afirmen que Déu actua sobre el món i li atribueixen una sèrie de "intervencions extraordinà ries" que explicarien la complexitat de la natura. El problema es complica perquè no tots els defensors d´una o de l´altra opció comparteixen els mateixos plantejaments. Per exemple, hi ha evolucionistes a ultrança que asseguren que el disseny intel·ligent és, en el fons, una manera encoberta de creacionisme.DÉU I L´EVOLUCIÓ. En aquest context, Francisco José Ayala creu que la teoria de l´evolució és més compatible amb la religió que la del disseny intel·ligent. I ho explica aixÃ: "El disseny intel·ligent assegura que l´home i els altres éssers vius són el resultat de la creació directa de Déu. Però això implica que Déu és un barroer: com dissenyà una mandÃbula en què no hi caben totes les moles o un conducte uterà més estret que el cap del fetus que ha de sortir per ell? Milions de nens i dones han mort en el moment del part per aquest problema concret. A un enginyer que dissenyés una cosa aixà l´acomiadarien immediatament".
LA SELECCIÓ NATURAL. Segons el parer de Francisco José Ayala, els "defectes" o "mancances" de l´home actual tindrien precisament el seu origen en el procés evolutiu. "L´ull humà , per exemple, és imperfecte: té un punt cec. Això no ho sap la majoria de la gent, però és conegut entre els oftalmòlegs. Aquest punt cec té a veure amb el recorregut del nervi òptic. No obstant això, els calamars i els pops no tenen aquest defecte: disposen d´un ull de cambra que no inclou punts cecs. Estima llavors Déu més els calamars i els pops que als humans? L´home actual és el resultat d´un procés de selecció natural. I la selecció natural no produeix res que sigui perfecte. Utilitza les mutacions heredità ries i va incorporant aquells individus i espècies que els ajuden a reproduir-se millor. No produeix un disseny perfecte –en el sentit en què utilitzaria aquestes paraules un enginyer–, sinó que produeix organismes que funcionen: humans, parà sits o depredadors. Si el disseny s´atribueix directament a Déu, llavors ell seria el responsable dels defectes d´aquests organismes. I seria el responsable dels vint milions d´avortaments espontanis que es produeixen a l´any. Afirmar això és una barbaritat. L´evolució, en canvi, és més compatible amb l´existència de Déu perquè atribueix els defectes al procés evolutiu".
Javier Marrodán
Ètica i moral
Índexs
Església
Família i societat
Llibres
Seccions de les revistes
Teologia
Vida cristiana
