El melic a l´escola

Vàrem confondre llibertat amb la jungla des que ens vàrem indigestar de maigseixantavuitisme.

La darrera notícia, que ens retorna a un debat recurrent, l´ha provocada una escola de Girona. El col·legi Les Alzines va enviar a casa una trentena de noies que van considerar que vestien de manera exagerada. “Però on van: a l´escola o a la discoteca?”, es va preguntar la portaveu del centre, i a tenor de la descripció, sens dubte les noies anaven a la discoteca. Samarretes de tirants, talons alts, tal vegada algun melic a l´aire i si he de fer cas del que he vist en altres escoles, fins i tot algun tanga escapat dels pantalons de cintura baixa.

No és que a l´escola s´hi vagi com a la discoteca, és que molts joves creuen que tot és el mateix. I aquest problema que l´escola de Girona ha intentat resoldre de manera expeditiva –després d´aprovar una normativa al respecte– és el paisatge comú de la majoria d´escoles del país. I no es tracta d´una exigència moral, per bé que el col·legi està vinculat a l´Opus. Però abans que tota la progressia tregui el fusell perquè és una escola religiosa, cal reflexionar sobre la molta raó que té. Religiosa o no, l´escola no pot ser un lloc qualsevol, i tractar-lo com a tal és perdre-li el respecte. De fet, el mateix respecte que s´ha anat perdent cap a les institucions cabdals de la societat, pèrdua que ha caminat paral·lela a l´erosió que ha patit el concepte d´autoritat. L´escola hauria de ser un temple, un espai solemne on fets claus com el coneixement, els valors i la convivència, es concilien en la formació dels joves. No és, doncs, un lloc qualsevol. Ben al contrari, és el lloc més important de la vida d´un jove després de la família.

Tanmateix, des que vàrem tenir una indigestió de maigseixantavuitisme i vàrem confondre la llibertat amb la jungla, hem anat devaluant aquestes idees fonamentals i la realitat és, en aquest sentit, força explícita: ni el Parlament, ni la policia, ni els metges, ni els mestres, ni cap concepte d´autoritat està ben vist, i en coherència, s´usa la pancarta de la llibertat per a qualsevol acte de menyspreu, d´imposició i fins i tot de vandalisme. És com si retornéssim als temps anteriors a les taules de la llei, aquelles que ens varen ensenyar que la civilització naixia el dia que apreníem que no tot estava permès.

Òbviament un melic a l´aire a l´escola no és la fi del món. Però és el símptoma d´aquest pensament feble respecte a alguns dels conceptes més pregons d´una societat. És a dir, és l´expressió externa d´un tantsemenfotisme que equipara inconscientment allò que és fonamental d´allò que és fútil. Per això molts nois confonen l´escola amb la discoteca, perquè no hi veuen cap necessitat d´establir diferències. I tanmateix els cal fer entendre que no tenen res a veure. A la discoteca van a divertir-se, però a l´escola van a formar-se i si no respecten aquest verb fonamental de la seva existència, mai no es respectaran a si mateixos.