El futur del cristianisme vist des d'Austràlia

Per Mercatornet/Temes d´Avui
Publicat el 19 de juliol de 2010

L'Arquebisbe de Sidney, Cardenal George Pell, és una de les veus catòliques més senyeres en el món de parla anglesa. Ha publicat fa poc una col·lecció de 80 homilies, discursos i cartes Pastorals: "Prova-ho tot. Pren tot allò que és bo". Mercatornet li ha preguntat sobre el futur del cristianisme en aquest temps de tensió i ansietat.

Vostè va pronunciar una homilia impactant en les Jornades de la Joventut a Sydney. Va emprar la imatge bíblica dels ossos secs que es recompondran i tornaran a la vida. Avui dia el cristianisme s´assembla en diversos aspectes als ossos secs. Quins signes veu vostè de renovació espiritual?

No crec que en la major part del món, i fins i tot en la major part d'Austràlia, la comunitat catòlica tingui un aspecte com el dels ossos secs. Certament, estem sotmesos a una pressió considerable. Hi ha declivi en la pràctica, molt lent però sostingut, possiblement més lent a l'Arxidiòcesi de Sidney que en altres llocs d'Austràlia.

Però hi ha moltes iniciatives. Estic particularment satisfet amb el progrés que estem impulsant dins de les escoles catòliques. Estem muntant el programa "Conèixer, Culte i Amor" d´educació religiosa que ha funcionat ja durant set o vuit anys, i s´ha nomenat recentment un coordinador de desenvolupament de la fe en cada escola secundària.

D´aquesta manera hem aconseguit donar un bon gir. Al Sermó de la Pentecosta que vaig predicar a l´església catòlica de Liverpool probablement va acudir un nombre més gran de joves procedents de grups escolars que no pas de les parròquies. Això significa un canvi. La popularitat de l´adoració silenciosa davant el Santíssim Sagrament va ser inicialment una gran sorpresa. Pensant en l´absència de silenci en la vida de tants dels nostres joves, aquest acte de culte silenciós probablement resulta molt adequat i d'acord amb les seves necessitats.

En qualsevol lloc on la figura de Crist és presentada a la joventut, una bona proporció d´ells respon, i respon favorablement a la crida al penediment i a la conversió dels seus cors. Malauradament alguns tracten d´evitar de fer esment del Crist. Parlen -en comptes de parlar del Senyor- del medi ambient, de la justícia social; també possiblement de qüestions generals sobre la vida, del paper de la dona, de l´escalfament global, dels països pobres, de qualsevol cosa excepte de la crida de Crist al penediment i a la conversió. Això és el que ha de ser el fet central, i quan arriba a ser-ho, aleshores és quan fem veritables progressos.

L´escàndol dels abusos sexuals ha estat gravitant i pesant durant força temps i sens dubte seguirà. Pensa vostè que l'Església Catòlica és recuperarà mai d´aquesta crisi?

No hi ha dubte que l'Església i la seva autoritat moral han estat seriosament danyades, i que aquesta ferida està sent explotada pels enemics de l'Església. Però la vida continua. Estem cridats al penediment i a la renovació.

No és certament una crisi comparable, com per exemple, a la ocasionada per la Revolució Francesa, o pel domini del comunisme o del nazisme, o per les dues Guerres Mundials. La seva intensitat depèn de països i llocs. Des de 1996 hem aplicat bons procediments a les diòcesis d´Austràlia.

El primer i principal element és afrontar obertament la veritat i fer tot allò que és pugui per als que l´han patit, és a dir per les víctimes. Després hem d´aplicar tots els procediments més adequats per tractar els delictes i els abusos. En aquest país estem certament en la bona direcció. Hem tractat i estem tractant obertament aquesta dolorosa prova.

Vostè és mostra molt impressionat per la paternitat de Déu en el cristianisme. Significa això un límit clar i diferenciat amb l'Islam?

El cristianisme, el catolicisme en particular, està clarament diferenciat de l'Islam. Estic per dir que en qualsevol aspecte. L'Islam és un retrocés, tant culturalment com religiosament. No crec que és pugui comparar, de manera significativa en cap aspecte, amb el cristianisme. I dic això simplement perquè hi ha molt menys de l´amor a l'Alcorà que en el Nou Testament.

L'Islam surt en desavantatge perquè no reconeix la Divinitat del Crist. La Encarnació representa una immensa avantatge. En Crist, Déu ha baixat al nostre nivell. Així, quan veiem al Crist "ensenyant i fent", tenim davant nostre la intimitat de Déu mateix. Un altre aspecte és el fet que si bé els cristians aprovem, expliquem i posem l´èmfasi en les diferències entre homes i dones, sempre, però ho fem d´acord amb els ensenyaments del cristianisme: creiem en una igualtat fonamental entre homes i dones als ulls de Déu. Això és molt diferent al que predica l'Islam.

Vostè comenta que els estats laïcistes tracten d´evitar subtilment qualsevol discussió sobre les qüestions més bàsiques de la vida humana. Obre això possibilitats al cristianisme?

Al cristianisme se li ofereixen oportunitats en qualsevol societat, però en particular avui dia a Austràlia, les possibilitats es troben a un nivell com no es presentaven fa 20, 30 o 40 anys. Les velles rivalitats de denominació han desaparegut gairebé completament. Això vol dir que molts bons cristians de les altres esglésies i denominacions cristianes escolten sovint el que nosaltres ensenyem. La tensió fonamental es presenta ara entre el punt de vista judeocristià i el punt de vista laïcista irreligiós.

Hi ha molt sofriment en la nostra societat pròspera: la malaltia, tant en la teoria com en la pràctica; sovint la malaltia psicològica, la tristesa i la mort, que la societat permissiva comporta. El Papa Joan Pau II molt encertadament va descriure tot el que hi ha de dolent en el nostre estil de vida com a mostra d´una “cultura de la mort”. Nosaltres creiem en la vida i en l´amor, i si practiquem el que prediquem, la gent estarà més disposada a escoltar el que nosaltres tenim per dir-li. A mesura que la societat és va fent més caòtica, amb un percentatge cada vegada més elevat de persones resentides i tristes, van augmentant per a l'Església les oportunitats de difondre, ensenyar, ajudar i curar.

Quin objecte té la funció d´ensenyar doctrines que una majoria de catòlics -no diguem altres- rebutjaran, tal com són les prohibicions del divorci o de la contracepció?

Crist mateix va ser rebutjat. Nosaltres no tractem de fer enquestes entre la comunitat de fidels a fi de trobar quins són els ensenyaments cristians més populars i acceptables i a les hores d´ensenyar-los. La creu és un signe de contradicció i hi ha un contingut important de l´ensenyament catòlic que està en contradicció amb molts anhels i pràctiques humans, acceptades de manera general. Les respostes de la nostra societat estan encara sota una forta influència del cristianisme, els reclams a la fe, a l´esperança i a l´amor són de moltes maneres ben comuns a la societat australiana, com ho és també el reclam a la justícia.

Pel que fa a la moral, així com la resposta a la debilitat humana, tenim el meravellós ensenyament cristià del perdó. Quan hi ha punts obscurs dins de la societat, un dels papers de l'Església consisteix en assenyalar-los. A la nostra “societat pansexual” i permissiva hi ha molts punts foscos a l´entorn del matrimoni, la família, la sexualitat i la vida. L'Església està cridada a difondre la llum cristiana en el context d´aquestes situacions fosques.

La gent jove, inclosos els catòlics, semblen al·lèrgics al compromís. En un món postmodern, és d´esperar que això canviï?

Això és part de la història, però no és tota la història. Sens dubte s´anima a la gent que mantingui obertes totes les seves opcions. Aquest fet està íntimament relacionat amb la generalització i disponibilitat d´educació per a més i més gent: per exemple, la resistència a casar-se aviat, i el retard en la maternitat, per tal de no restringir els possibilitats de la carrera professional. L´estil de vida de tot el món occidental és basa en un individualisme que molt fàcilment pot degenerar en un egoisme passat de moda.

A la Jornada Mundial de la Joventut Benet XVI va dir que un compromís val mil opcions; això ho hem de dir habitualment als nostres joves, i mostrar-los que hi ha adults que opten per les coses bones i veritables i que és mantenen fidels a aquesta opcions.

La Trinitat i la Redempció són doctrines cristianes consoladores, però no sembla que la gent en tingui massa necessitat en una societat tan confortable com és l´australiana. De quina manera s´espera que la gent hi connecti?

La Redempció no és difícil d´explicar. Gairebé tot el món, un cop assolit un cert nivell de maduresa, s´adona que, fins i tot, en una societat pròspera i magnífica hi ha molta tristesa i malaltia. No tot està bé en el món. Mai ho ha estat. Hi ha alguna cosa que no va be, que s´apodera dels nostres cors i difon a tota la societat. La decisió no es troba només en les estructures de la societat. Està en el cor humà. En altres paraules, tenim necessitat de redempció. L´ensenyament cristià que la redempció ens és oferta a través del sofriment, mort i resurrecció de Jesús de Natzaret és tan provocativa i atraient ara, com ho ha estat sempre.

Hi ha una ànsia confusa, i sovint incoherent, pels fets transcendents, especialment entre la nostra gent jove. No en tots ells, és clar, però es posa de manifest no tan sols en la popularitat de la pregària davant del Santíssim Sagrament, de l´adoració silenciosa, sinó també en la manera com a joves catòlics, amb certa religiositat, els abelleix el que ells anomenen una " bona Missa ", és a dir aquella celebració en què tot està ben viscut. Es dóna també aquesta recerca en les diverses alternatives com es el cas del “New Age”, o en tota mena de supersticions: gent que busca alguna cosa més enllà dels fets ordinaris.

Sigui quin sigui el futur, el món no estarà ple d´agnòstics, cientifistes, o d´incrèduls erms. Les alternatives a la religió genuïna i bella tal com es troba exemplificada de manera suprema en el catolicisme, són de fet una superstició enorme i ben sovint una superstició que no condueix de cap manera a la salut, al benestar o a la justícia.

L´època victoriana era en gran mesura com la nostra -dissensió teològica, disputes entre ciència i fe, un ateisme agressiu etc-. i, tanmateix, fou una època de grans conversos, com el cas de John Henry Newman. El catolicisme atrau nous conversos també avui?

La situació ha canviat molt des d´aquella època victoriana que visqué una hostilitat profunda entre les diverses denominacions cristianes. Dins de la minoria dels científics i pensadors altament educats de l´època victoriana, molts confiaven poder assistir a la defunció de la religió en una o dues generacions. No va succeir i ja ningú no proclama que estigui a punt de passar ara.

Sens dubte el cristianisme està en declivi en moltes parts d'Europa. No passa així en els Estat Units. No crec que la situació sigui gaire malament a la major part d'Austràlia. El que ens diferencia de l´època victoriana és el ressorgiment d´un Islam militant i fonamentalista, i també el fenomen del terrorisme. Hi ha visions laïcistes que utilitzen aquesta forma de religió per atacar les religions. La nostra tasca consisteix en assenyalar que les religions són molt diferents i que els fruits d´un cristianisme i un catolicisme genuí són molt diferents dels fruits de l'Islam, sense esmentar la diferència radical entre el cristianisme i el terrorisme islàmic.

Tenim uns quants conversos importants a Austràlia. Estic pensant en el poeta Les Murray. Certament no tenim un percentatge de conversos qualificats, de intel·lectuals, com el que és dóna als Estats Units, però també és cert que tenim un flux petit, però estable, aquí a Austràlia.

Molts dels nostres conversos tenen un origen australià-xinès, australià-vietnamita o altres orígens asiàtics; en vénen dotzenes i dotzenes cada any. També tenim un flux petit, silenciat, sense publicitat, de conversos des de l'Islam. Casi sempre han de mantenir això en silenci en be de la seva pròpia pau i de la pau i seguretat dels seus familiars.

Però el catolicisme genuí, quan és cregut i viscut, i especialment quan hi ha tradició de servei, atrau conversos sempre. Això significa per descomptat que hem de tenir gent a la plaça pública capaços d'explicar els avantatges de conèixer l´únic i veritable Déu i de seguir Crist, el seu Fill.

Mercatornet, 11 juny 2010

George Pell és Arquebisbe catòlic de Sydney des de 2001. A més de les seves qualificacions eclesiàstiques té un grau Màster en Educació per la Monash University de Melbourne i un PhD en Història de l'Església per la Oxford University. El 2008 va ser l´amfitrió de la Jornada Mundial de la Joventut a Sydney.