Davant la SIDA, mirar a un altre costat

Quantes vides?, quants milers de milions de dòlars, se sacrificaran a la ideologia sexual del món occidental?

MercatorNet
|2 desembre 2011

Cada any des de 1988, el joiós anunci del Nadal ha estat precedit pel missatge cada vegada més optimista de l'1 de desembre, Dia Mundial de la SIDA. Aquest any el tema de "Com arribar a zero", va ser llançat el mes passat per Hillary Clinton. Va anunciar que una "generació lliure de sida" estava a l'abast de la mà si els Estats Units i països de tot el món uneixen esforços per al progrés dels avenços científics. El president Obama va oferir 50 milions de dòlars amb aquesta finalitat, i a ell es van unir els expresidents George W. Bush i Bill Clinton, en la promesa d'un major compromís amb l'eradicació de la malaltia. El lema "Principi de la fi", va ser escrit a la Casa Blanca. Bono, Elton John i Carla Bruni-Sarkozy, van donar la cara per donar suport a la causa.

Per desgràcia, la promoció sembla haver-se desinflat. En declarar-se la crisi financera, els governs que són el pilar principal del Fons Mundial de lluita contra la SIDA, la Tuberculosi i la Malària (l'any passat es van comprometre 21,7 mil milions de dòlars) han decidit cancel·lar la pròxima ronda de finançament i no s'acceptaran noves peticions fins al 2014. Això és tràgic sens dubte, ja que aquest Fons Mundial manté viva a prop de la meitat (3,2 milions) dels 6,6 milions de persones que viuen del salvavides antiretroviral (ARV), i que els esforços per prevenir la transmissió vertical de mare a fill semblen haver tingut cert èxit. També hi ha hagut progressos contra altres grans epidèmies. No obstant això, encara hi ha 7,6 milions de persones que necessiten el tractament amb ARV, molts d'ells amb poques probabilitats de rebre´l.

Però fins i tot sense la defecció dels països rics, amb problemes de liquiditat, es presenten altres males notícies. La SIDA podria estar d'alguna manera en descens gràcies als tractaments, però les infeccions per VIH tornen a augmentar, després de disminuir durant uns quants anys. La xifra que dóna "The Independent" és de prop de 2,7 milions de persones infectades l'any passat, el doble que les persones infectades que estan ara en tractament. La gent s'infecta ara a un ritme que és major que el de la possibilitat de la seva detecció i tractament. A Malawi, un petit país africà amb una població de menys de 15 milions, es preveuen unes 70.000 infeccions noves per l´any vinent.

La veritat és que no hi pot haver prous milers de milions per "acabar" una epidèmia impulsada per la ideologia sexual promoguda pels mateixos que aparentment volen curar-la.

Això va quedar perfectament clar fa un parell de mesos amb la publicació dels resultats concloents que vinculen l'ús generalitzat de les injeccions de progestina, com a control de la natalitat, amb la transmissió del VIH a l'Àfrica subsahariana. En efecte, a principis d'octubre la revista mèdica "The Lancet" va publicar l'estudi d'un equip internacional d'investigadors que troba l'existència d'un fort vincle entre la transmissió del VIH i l'ús d'anticonceptius hormonals, en especial de les hormones injectables com Depo-Provera. Es duplica el risc, tant de contraure com de transmetre el virus de la SIDA (Cfr. Carolyn Moynihan, Bad shot: when will WHO warn women about the contraceptive jab? MercatorNet, 28 October 2011). Però encara sense aquest canal directe, l'enfocament de "sexe positiu" de les xarxes de planificació familiar en els països en desenvolupament, garanteix que no es doni canvi en el comportament bàsicament responsable de l'epidèmia: tenir múltiples parelles sexuals.

No és una casualitat, doncs, que aquesta setmana hi hagi milers d'experts reunits al Senegal a la segona Conferència Internacional de Planificació Familiar, per impulsar el programa de planificació familiar global. També allà s´exigiran milers de milions als governs i fundacions del primer món. La organitzadora de la conferència és la Dra. Amy Tsui, directora del Gates Institute for Population and Reproductive Health, i Professora de la John Hopkins Bloomberg School of Public Health.

Segons un informe, un dels temes que s'estan tractant en la conferència de ICFP és "la prevenció del VIH a través de tecnologies de prevenció múltiple (Mpts) que protegeixin contra el VIH i actuïn com anticonceptius". Encara no existeixen aquests Mpts, però hi estan treballant. Un exemple podria ser un anell vaginal que allibera simultàniament un medicament ARV i una hormona anticonceptiva. Ningú sap el que costaria proporcionar aquesta tecnologia a les dones africanes. Mentre tant el que es difon és la injecció anticonceptiva i el condó. L´una contribueix a l'epidèmia del VIH i l'altre no pot detenir-la.

El que sí que ha mostrat el seu potencial per aturar l'epidèmia és ben conegut: les estratègies de canvi de comportament utilitzades a Uganda i, menys conegut, a Zimbabwe. Uganda va donar la volta a l'epidèmia en la dècada de 1990 amb el seu programa d'ABC, que es centra en l'abstinència per al no casat i el "pica-pica zero" per a la resta. Aquesta política ha estat soscavada per les organitzacions d'ajuda imposant els condons. Zimbabwe va reduir del 27% al 16% en deu anys fins al 2007 la proporció del VIH, sobretot segons els investigadors, per la reducció del nombre de relacions sexuals extramatrimonials, comercials i casuals".

Edward Green, l'investigador de Harvard, que va encertar amb el secret d'Uganda el 1993, ha estat tractant des d´aleshores d'obtenir el reconeixement del canvi de comportament com el mitjà més eficaç de fer front a l'epidèmia de la SIDA. En el seu recent llibre, "Broken Promises: How the AIDS Establishment has betrayed the Developing World" (2011), relata com en una conferència sobre la sida el 2004 a Washington, la seva presentació va rebre un absolut silenci com aplaudiment. No obstant això, quan una estudiant universitària va arribar al micròfon i va dir: "Crec que la gent hauria de ser capaç de tenir tantes relacions sexuals com vulgui, amb tantes persones com vulgui" va rebre una estrepitosa ovació.

Amb això és el que es troba la gent de l´Àfrica i d'altres llocs: no només una malaltia mortal, sinó una comunitat internacional que té com a inversió la seva pròpia doctrina sobre el sexe i la població i que utilitzarà tot el seu poder polític i econòmic per imposar-les on són més destructives. Només a l'Àfrica, més de 46 milions de persones han estat infectades amb el VIH i 18 milions han mort.

Els països desenvolupats haurien d´avergonyir-se de celebrar un altre Dia Mundial de la SIDA, i ometre´l fins que sigui admesa la nostra responsabilitat per aquesta epidèmia, que seria evitable.