Congrés internacional sobre Santa Tecla a Tarragona

Cada any l'alcalde de Tarragona es reuneix amb les Tecles que hi ha a la ciutat. Mai són gaire més d'una vintena i la majoria són persones grans. A les nenes amb prou feines se'ls posa avui el nom de Tecla, perquè sona a piano o, simplement, perquè no està de moda.

Però aquesta realitat no està renyida amb el manteniment de la devoció a Santa Tecla que es remunta com a mínim al segle XI, si parlem de proves documentals, època en què es restaura el culte a la Catedral i es dedica a la santa. Prova de que la devoció segueix vigent ha estat el congrés internacional celebrat a Tarragona a finals d'octubre.

Especialistes de diversos països del món han acudit per aportar els coneixements que hi ha sobre la deixeble de Sant Pau. En el cas probable que Sant Pau hagués estat a Tarraco, aquest fet seria el que que hauria introduït així la devoció a la santa.

En el congrés ha quedat clar que Santa Tecla no és una invenció piadosa, sinó un personatge de carn i os que va néixer a Iconi (població de l'actual Turquia) i que va conèixer al gran apòstol durant el viatge que el va portar també a Pisídia, Listra i Derbe.

Segons la tradició, la jove va quedar remoguda per les paraules de Pau i va decidir lliurar-se a Déu en comptes de fer-ho al seu pretendent, cosa que va causar gran enuig no només en la família del nuvi sinó també en la seva pròpia, i fou l´origen de nombrosos turments que la santa va superar amb fe en el Senyor.

Se suposa que la llegenda, per embellir aquest combat de la fe, va posar els lleons, les serps i altres turments en la vida de santa Tecla. El que no és llegenda, sinó història, és que el culte a la santa va començar molt aviat i es va estendre per Orient, on ella hauria fet una àmplia acció apostòlica.

Un escrit apòcrif del segle II, l'Acta Pauli et Theclae, és prova d'aquesta devoció, que va moure a Gregori Nazianzè (segle IV) a assimilar a Tecla a la Susana bíblica.

Les jornades del congrés van comptar amb participació d'experts de diverses nacions i representants turcs. Ha suposat l'estrena, amb tots els luxes, de l'espai anomenat El Seminari, rehabilitat per l'arquebisbe Jaume Pujol per a realitzar des d'ell una àmplia tasca cultural i espiritual que tindrà des d'ara moltes altres manifestacions.

A. Coll Gilabert

(Més informació del congrés)

Fotos de la web del Arquebisbat de Tarragona