Benet XVI al Camerun, vist des de l'Àfrica

El millor record és sens cap dubte la celebració eucarística a l´estadi Amadou Ahidjo, el matí del dijous 19 de març: concelebrar amb el Sant Pare i amb tota una representació de l´església de l'Àfrica és de per si mateix quelcom d´extraordinari! A més a més, la litúrgia ha resplendit per la seva bellesa: prop de 60.000 fidels s´unien de tot cor, com una sola veu, ja fossin els cants en anglès, en francès, en llatí, o bé en ewondo o en altres llenges locals; els moments de total silenci que ha guardat la multitud en la consagració i més tard durant l´acció de gràcies després de la comunió...; després de la celebració no se sentia cap comentari de queixa pel que fa a les hores d´espera - entre quatre i sis, segons els casos- ni a les masegades per tal d´accedir a l´estadi.

Sí, i és un dels atractius d´aquest país: cristians catòlics i protestants, musulmans, adeptes de múltiples religions tradicionals...i més de 200 ètnies en pacífica convivència. Per això, al Camerun la solem anomenar "L'Àfrica en miniatura". El Papa s´hi ha referit, agraint-ho a Déu, tot just en arribar a l´aeroport, durant la cerimònia de benvinguda.

En efecte, els seminaris estan plens a vessar, la qual cosa fa indispensable -en paraules de Benet XVI als Bisbes del Camerun- "un seriós discerniment" de la vocació dels joves candidats al sacerdoci. En aquest sentit, ha animat a donar una major prioritat a l´elecció i a la formació de formadors i de directors espirituals dels seminaris.

La pobresa -més del 17% de la població viu amb menys d'1 $ al dia-, el baix índex d´escolarització-, la taxa d´alfabetització d´adults es troba al voltant del 67,9%-, a més a més, l´alt índex d´atur afecta el 50% de la població: tot això és un terreny molt fèrtil per a sectes i per a grups esotèrics. A tot això, el Papa hi ha afegit el perill del relativisme i de la corrupció. Situació que suposa "una invitació urgent -en paraules del Sant Pare- per a donar un impuls renovat a la formació dels joves i també dels adults, especialment en l´àmbit universitari i l´intellectual."

Entre el 17 i el 20 de març d´aquest tema no se n´ha parlat, ja que tots ens trobàvem immersos en un mar de goig, amb la presència física del Papa entre nosaltres. Ha estat a partir del 23 de març -amb la tornada del Sant Pare a Roma- quan s´han multiplicat les veus de protesta i d´indignació sobre el que se n´ha dit adequadament "el rapte" del missatge del Papa a l´Àfrica per part dels mitjans de comunicació occidentals.

A tall d´exemple, tradueixo unes línies de l´editorial del 23 de març de Cameroon Tribune, el principal diari del país: "No han dit ni una sola paraula sobre el proper Sínode dels bisbes africans, ni sobre el document preparat per a aquesta ocasió pel mateix Papa. Han omplert de 'paràsits´ les ones amb una polèmica creada a tots els efectes. Traient de context les declaracions del Sant Pare sobre el preservatiu, han desnaturalitzat la substància de la resposta (...) El 'súmmum´ és que els mitjans de comunicació han declarat que parlaven en nom dels africans...No, gràcies, volguts germans, vosaltres parleu per a vosaltres mateixos, i per al vostre públic. Els africans gaudeixen de la maduresa suficient per desxifrar i criticar, en el seu cas, els missatges del Papa (...)". L´article, referint-se també a les dues visites de Joan Pau II al Camerun, acabava dient: "Pel que fa als camerunesos, la seva sola preocupació és aquesta: romandre a l´altura de les gràcies que han rebut per tres vegades (...). Es tracta, ara en endavant, com diu el Papa, d´ "acollir l´instant de gràcia que Déu ens ha donat i de respondre a la seva crida, construint una societat d´abundància, de justícia i de pau."

Ja ho crec! No deixa de cridar-me l´atenció veure les esglésies plenes durant les Misses dels dies feiners. A la mateixa església Catedral, són multitud els funcionaris que treballen en els Ministeris del barri i aprofiten la pausa del migdia per assistir a la Santa Missa. En cada parròquia hi ha diverses corals, de vegades fins a arribar a quatre o cinc; els catequistes i els escolans es compten sovint per desenes, abunden els grups d´oració i les associacions marianes... La devoció al Via Crucis, cada divendres de Quaresma, està molt arrelada; com a anècdota, cada any tinc, personalment, l´ocasió de veure una determinada església plena amb més de dos mil fidels a les quatre de la tarda, acabant de resar el Via Crucis, i a mesura que es va buidant es torna a omplir per un segon Via Crucis que comença les cinc... i entremig no falten llargues cues de persones que esperen el seu torn per confessar-se. Cents de laics assisteixen a classes de Teologia impartides pels professors dels seminaris i de l'UCAC (Universitat Catòlica de l´Àfrica Central) per les tardes. Una àmplia xarxa de congregacions religioses i associacions de caritat atenen a malalts de SIDA, joves mares solteres...

Els començaments han exigit un cert esforç i també paciència: fer-se amb el nou idioma, acostumar-se a viure unes maneres de fer poc ortodoxos a nivell de l´administració pública, dels policies i dels gendarmes, etc. Tanmateix, la bona acollida que he rebut supleix amb escreix tota dificultat. Mai no tornaràs, en cas de visitar un sacerdot o família amiga, sense trobar-te productes de la terra al maleter del cotxe, per molt pobre que sigui aquella família. I és molt fàcil fer amics. Un exemple recent: el dia 18, en ocasió de la celebració de les Vetlles amb Benet XVI a la Basílica Maria Reina dels Apòstols, vaig coincidir durant l´espera amb un alt càrrec del govern. Després de conversar uns minuts, em va convidar a anar-lo a veure al seu despatx en el seu Ministeri, la qual cosa vaig fer la setmana segent. Férem amistat i ell es va acomiadar donant-me un generós donatiu... i es tracta d'un protestant. Acabo amb un detall significatiu: al carrer hi ha el costum de saludar el sacerdot amb una oració jaculatòria: -Sigui lloat Jesucrist!, a la qual cosa es respon -Per sempre!

Comparteix

Enviar a un amic

Subscriu-te

Imprimeix aquest article