Entrevista a Mossèn Antoni Segarra
Mn. Antoni Segarra viu al Camerun des de 1999. Va néixer a Barcelona l'any 1963 i es va ordenar sacerdot el 1997. En ocasió
del sojorn de Benet XVI al Camerun, hem tingut ocasió d´entrevistar-lo a fi que ens transmeti les personals vivències d´aquest gran esdeveniment que ha tingut lloc en aquest paÃs de 18.160.000 habitants. El Camerun té un ritme de creixement del nombre de catòlics molt per damunt de les expectatives. Actualment són ja 4.842.000.
–Es compleixen dos mesos del viatge de Benet XVI al Camerun, quins record l´han colpit més i li han fet més impressió?
El millor record és sens cap dubte la celebració eucarÃstica a l´estadi Amadou Ahidjo, el matà del dijous 19 de març: concelebrar amb el Sant Pare i amb tota una representació de l´església de l'Àfrica és de per si mateix quelcom d´extraordinari! A més a més, la litúrgia ha resplendit per la seva bellesa: prop de 60.000 fidels s´unien de tot cor, com una sola veu, ja fossin els cants en anglès, en francès, en llatÃ, o bé en ewondo o en altres llenges locals; els moments de total silenci que ha guardat la multitud en la consagració i més tard durant l´acció de grà cies després de la comunió...; després de la celebració no se sentia cap comentari de queixa pel que fa a les hores d´espera - entre quatre i sis, segons els casos- ni a les masegades per tal d´accedir a l´estadi.
–Més de la quarta part de la població del Camerun és catòlica, hi ha una convivència pacÃfica amb la resta de religions?
SÃ, i és un dels atractius d´aquest paÃs: cristians catòlics i protestants, musulmans, adeptes de múltiples religions tradicionals...i més de 200 ètnies en pacÃfica convivència. Per això, al Camerun la solem anomenar "L'Àfrica en miniatura". El Papa s´hi ha referit, agraint-ho a Déu, tot just en arribar a l´aeroport, durant la cerimònia de benvinguda.
–L´alt nombre de seminaristes és motiu d´alegria. Ha transmès Benet XVI algun missatge sobre la formació en els seminaris?

En efecte, els seminaris estan plens a vessar, la qual cosa fa indispensable -en paraules de Benet XVI als Bisbes del Camerun- "un seriós discerniment" de la vocació dels joves candidats al sacerdoci. En aquest sentit, ha animat a donar una major prioritat a l´elecció i a la formació de formadors i de directors espirituals dels seminaris.
–En alguns pasos africans és important l´avançada de les sectes i dels grups esotèrics, és aquest un perill real al Camerun?
La pobresa -més del 17% de la població viu amb menys d'1 $ al dia-, el baix Ãndex d´escolarització-, la taxa d´alfabetització d´adults es troba al voltant del 67,9%-, a més a més, l´alt Ãndex d´atur afecta el 50% de la població: tot això és un terreny molt fèrtil per a sectes i per a grups esotèrics. A tot això, el Papa hi ha afegit el perill del relativisme i de la corrupció. Situació que suposa "una invitació urgent -en paraules del Sant Pare- per a donar un impuls renovat a la formació dels joves i també dels adults, especialment en l´à mbit universitari i l´intellectual."
–En alguns mitjans de comunicació i en ambients polÃtics occidentals s´han interpretat equivocadament les declaracions del Papa -en el viatge d´anada al Camerun- sobre l´eficà cia dels preservatius en la lluita contra el SIDA. Quina ha estat la percepció dels camerunesos?
Entre el 17 i el 20 de març d´aquest tema no se n´ha parlat, ja que tots ens trobà vem immersos en un mar de goig, amb la presència fÃsica del Papa entre nosaltres. Ha estat a partir del 23 de març -amb la tornada del Sant Pare a Roma- quan s´han multiplicat les veus de protesta i d´indignació sobre el que se n´ha dit adequadament "el rapte" del missatge del Papa a l´Àfrica per part dels mitjans de comunicació occidentals.
A tall d´exemple, tradueixo unes lÃnies de l´editorial del 23 de març de Cameroon Tribune, el principal diari del paÃs: "No han dit ni una sola paraula sobre el proper SÃnode dels bisbes africans, ni sobre el document preparat per a aquesta ocasió pel mateix Papa. Han omplert de 'parà sits´ les ones amb una polèmica creada a tots els efectes. Traient de context les declaracions del Sant Pare sobre el preservatiu, han desnaturalitzat la substà ncia de la resposta (...) El 'súmmum´ és que els mitjans de comunicació han declarat que parlaven en nom dels africans...No, grà cies, volguts germans, vosaltres parleu per a vosaltres mateixos, i per al vostre públic. Els africans gaudeixen de la maduresa suficient per desxifrar i criticar, en el seu cas, els missatges del Papa (...)". L´article, referint-se també a les dues visites de Joan Pau II al Camerun, acabava dient: "Pel que fa als camerunesos, la seva sola preocupació és aquesta: romandre a l´altura de les grà cies que han rebut per tres vegades (...). Es tracta, ara en endavant, com diu el Papa, d´ "acollir l´instant de grà cia que Déu ens ha donat i de respondre a la seva crida, construint una societat d´abundà ncia, de justÃcia i de pau."
–Considera que l'Església catòlica al seu paÃs és una realitat viva?
Ja ho crec! No deixa de cridar-me l´atenció veure les esglésies plenes durant les Misses dels dies feiners. A la mateixa església Catedral, són multitud els funcionaris que treballen en els Ministeris del barri i aprofiten la pausa del migdia per assistir a la Santa

Missa. En cada parròquia hi ha diverses corals, de vegades fins a arribar a quatre o cinc; els catequistes i els escolans es compten sovint per desenes, abunden els grups d´oració i les associacions marianes... La devoció al Via Crucis, cada divendres de Quaresma, està molt arrelada; com a anècdota, cada any tinc, personalment, l´ocasió de veure una determinada església plena amb més de dos mil fidels a les quatre de la tarda, acabant de resar el Via Crucis, i a mesura que es va buidant es torna a omplir per un segon Via Crucis que comença les cinc... i entremig no falten llargues cues de persones que esperen el seu torn per confessar-se. Cents de laics assisteixen a classes de Teologia impartides pels professors dels seminaris i de l'UCAC (Universitat Catòlica de l´Àfrica Central) per les tardes. Una à mplia xarxa de congregacions religioses i associacions de caritat atenen a malalts de SIDA, joves mares solteres...
–Per a un sacerdot com vostè, es fa difÃcil la vida en un paÃs tan llunyà , amb una cultura i un nivell econòmic tan diferents?
Els començaments han exigit un cert esforç i també paciència: fer-se amb el nou idioma, acostumar-se a viure unes maneres de fer poc ortodoxos a nivell de l´administració pública, dels policies i dels gendarmes, etc. Tanmateix, la bona acollida que he rebut supleix amb escreix tota dificultat. Mai no tornarà s, en cas de visitar un sacerdot o famÃlia amiga, sense trobar-te productes de la terra al maleter del cotxe, per molt pobre que sigui aquella famÃlia. I és molt fà cil fer amics. Un exemple recent: el dia 18, en ocasió de la celebració de les Vetlles amb Benet XVI a la BasÃlica Maria Reina dels Apòstols, vaig coincidir durant l´espera amb un alt cà rrec del govern. Després de conversar uns minuts, em va convidar a anar-lo a veure al seu despatx en el seu Ministeri, la qual cosa vaig fer la setmana segent. Férem amistat i ell es va acomiadar donant-me un generós donatiu... i es tracta d'un protestant. Acabo amb un detall significatiu: al carrer hi ha el costum de saludar el sacerdot amb una oració jaculatòria: -Sigui lloat Jesucrist!, a la qual cosa es respon -Per sempre!
No se´m fa difÃcil, al contrari. La set de Déu a què aspira la gent t´omple tot el temps disponible...i sobretot d´una alegria profunda.