Català Castellano

Benet XVI a Terra Santa

Per Pablo Blanco Sarto
Publicat el 15 de juliol de 2009

A l'avió, Benet XVI va fer saber de manera clara l´estratègia d´aquest viatge: l´oració, l´ètica i la raó serien els seus ingredients principals. «Nosaltres –deia– no som un poder polític, sinó una força espiritual que pot contribuir al progrés del procés de pau. Hi veig tres nivells diferents: com a creients estem convençuts que l'oració és una veritable força. [...] Segon punt: intentem ajudar en la formació de les consciències. [...] I un tercer, interpel·lem també –és exactament així!– la raó per donar suport a les postures realment raonables. Això ho hem fet ja, i volem fer-ho ara i en el futur»[1]. A partir d'aquest moment el Papa alemany va parlar, en aquesta terra santa i sagnant, de pau, de diàleg i de respecte; de llibertat religiosa, de convivència entre les tres grans religions –Islam, Judaisme i Cristianisme–, així com també dels drets de la dona i dels cristians en els països musulmans, o de la igualtat d'oportunitats per a minusvàlids i impedits físics. Però aquests temes remetien una vegada i una altra a la raó, a l'ètica i a l'oració.

 
La raó i la «aliança de les civilitzacions».
           
Les relacions del cristianisme amb l'Islam van centrar la primera part del seu viatge clarament i visiblement. Com és lògic, l'empremta general que Benet XVI va imprimir, des del començament al seu viatge, fou el del pelegrinatge cristià: hi anava com a «pelegrí de pau», repetia. De fet, en nom de la pau, el bisbe de Roma no va dubtar a usar el terme «aliança de civilitzacions» –lluny de qualsevol xoc o confrontació–, encara que al centre s´hi havien de trobar la raó i la llibertat –sobretot religiosa– de tots els ciutadans. En aquesta raó va insistir sobretot durant els tres primers dies del seu viatge en què va sojornar a Jordània.
 
Va parlar allí extensament sobre la raó i les relacions del cristianisme amb l'Islam sobretot en dos moments: quan beneí la primera pedra d'una nova universitat catòlica en Madaba –per a estudiants que pertanyen, en una gran majoria, a la religió musulmana– i quan va visitar la mesquita Al-Hussein Bin Talal, d'Amman. «La fe en Déu –digué aleshores– no suprimeix la recerca de la veritat; al contrari, l'encoratja. Sant Pau exhortava els primers cristians a obrir les pròpies ments a tot "el que hi ha de vertader, de noble, de just, i a tot allò que és pur, amable i digne d'honor, el que és virtuós i tot el que mereix lloança" (Flp 4,8)»[2]. Fe i raó han de caminar juntes i mirant-se la una a l'altra, i per això va reivindicar la raó com a patrimoni comú de cristians i musulmans[3].
 
Però va ser a Amman, en visitar la mesquita Al-Hussein Bin Talal, quan Benet XVI entrà més directament en el nucli de la qüestió. Qui va presentar les salutacions de recepció al Papa fou el príncep Ghazi Bin Muhammad Bin Talal, qui per la seva banda havia promogut la Carta oberta "Una paraula comuna entre nosaltres i vosaltres", adreçada al papa i als dirigents de les altres confessions cristianes. Aquesta Carta va ser firmada a l'octubre de 2007 per part de 138 representants musulmans de nombrosos països[4].
 
La susdita carta ha estat el fruit més important, en el món musulmà, de l'obertura al diàleg efectuada per Benet XVI amb el memorable i polèmic discurs a la universitat de Ratisbona el 12 de setembre de 2006: just cinc anys i un dia després del 11-S novaiorquès. La Carta dels 138 ha originat un fòrum permanent de diàleg catolico-musulmà, la primera sessió del qual se celebrà a Roma del 4 al 6 de novembre de 2008. Els signants d'aquest segon text es van elevar llavors a 278[5]. El diàleg entre cristians i musulmans s'ha reactivat en aquest temps, potser a un nivell que no s´aconseguia des de feia temps. El portaveu vaticà parlava així de «una crisi superada» pel que fa a les relacions entre l'Islam i l'Església catòlica[6].
 
Pau, justícia i seguretat
 
Mentre a Jordània Benet XVI havia apel·lat sobretot a la raó, a Israel es va referir més aviat als fonaments de la pau –shalom!–: a la justícia i a la fe comuna amb els nostres «germans majors», com va dir Joan Pau II als jueus. El tema central de les seves paraules fou lògicament la pau, que ha de fonamentar-se en la justícia humana i en els valors promoguts per les religions. No pas en les armes, els murs i les armilles antibales. Recordant els qui insisteixen de manera continua en la guerra santa entre religions, i culpen aquestes últimes de fomentar la violència, el Papa digué que «alguns voldrien fer-nos creure que les nostres diferències són necessàriament causa de divisió i, per tant, com a màxim [les religions] s´haurien de tolerar». Al contrari, afegí, aquestes diferències «ofereixen una esplèndida oportunitat als membres de les diferents religions per a viure aplegats amb pregon respecte, amor, estimació, encoratjant-se recíprocament als camins de Déu»[7].
 
En el seu discurs a Yad-Vashem, seu del Museu de l'Holocaust, Benet XVI es va ocupar, en primer lloc, dels camins humans de la pau. La demanà per als jueus, al mateix temps que reclamava un Estat per als palestins. Però sobretot «va suplicar» a totes les parts implicades que busquessin una solució justa «perquè els dos pobles -tant Israel com Palestina- puguin viure en pau dintre de la seva pàtria, amb fronteres segures i internacionalment reconegudes». El Papa va assegurar que la pau i la seguretat «es construeixen a través de la justícia»: reconeixent l´altre «com el meu igual», «com un germà, com una germana». «La justícia dóna pau, tranquil·litat i seguretat per a sempre». Es podria dir, per tant, Si vis pacem para iustitiam, i podríem continuar parafrasejant el conegut adagio de Vegencio, aquesta vegada en contra de tota mena de violència[8].
 
«Suplico a tots els que tenen responsabilitat –seguia dient– que explorin tots els camins possibles per a la recerca d'una solució justa per tal que els dos pobles puguin viure en pau dintre de la seva pàtria». Això implicava tots els homes i dones de bona voluntat, i no solament als creients –jueus, cristians i musulmans– en el Déu únic. Cap habitant d'aquesta terra «desitja violència, inseguretat o divisions per als seus fills», i assegurà que ell mateix «sent el crit» dels que invoquen «justícia, pau, respecte per a la seva dignitat». Aquesta profunda crida a l'interior de l´ésser humà, des del seu propi cor, constituïa la garantia més ferma per construir aquesta pau comuna. El president d'Israel va dir que estan negociant la pau amb els palestins i que espera aquesta arribi «en temps breus»[9].
 
La pau ve de Déu
 
Després d'haver parlat de la raó, es referia ara a l'ètica, que ens porta a recalar en el mateix Déu i en la necessitat l'oració. Benet XVI tornà a procedir a la seva manera, deixant de costat les polèmiques –d'altra banda bastant previsibles– que intentaren plantejar alguns mitjans de comunicació. Va voler anar al nucli de la qüestió. Si abans havia proposat una «aliança de civilitzacions», ara semblava afegir a aquesta també una "aliança de religions" al llarg d´aquesta recerca incansable de la pau. Per això, el bisbe de Roma la va plantejar en clau predominantment religiosa. El successor de Pere recordà que la pau «és abans que qualsevol altra cosa un do diví» que cal «cercar amb tot el cor». Després és un do que cal demanar a Déu amb constància, al mateix temps que es busquen els camins humans de la pau.
 
I confiança, també en Déu, que neix al seu torn de l'oració. En aquest mateix discurs, el tema de la seguretat el va desenvolupar el Papa-teòleg a partir de la paraula bíblica betah, que significa alhora 'seguretat´, però també 'confiança´: l´una no pot estar sense l'altra. La seguretat neix de la confiança, com la pau ho fa de la justícia. En aquest cas, en la recerca de la pau, tornen a coincidir fe i raó, valors humans i religiosos. Precisament gràcies a aquesta recerca comuna és possible la pau. «Benet XVI –comentava un estudiós de la Bíblia– és una de les poques veus lliures que existeixen en l'actualitat. I per això va contracorrent. Probablement no sempre és políticament correcte, però sempre és raonable, profundament humà»[10]. Alhora, el Papa alemany resulta profundament diví i espiritual, en referir-se de manera continua a Yahveh: el Déu d'Abraham, d'Isaac i de Jacob, és a dir, el Déu de Jesucrist per als cristians.
 
La pau s'aconsegueix també resant. Es referia així especialment a les religions com les grans constructores de la pau. En aquest mateix discurs, el Papa-teòleg proposava que el fet d´aconseguir la pau va unit de manera indissoluble a aquest «buscar Déu», que havia estat ja el tema dominant del seu memorable discurs de París al món de la cultura, el qual podria ser considerat com un dels discursos capitals del seu pontificat. Quaerere Deum, repetia llavors: hem de buscar Déu[11]. La pau ve sobretot de la recerca de Déu: si vis pacem –podríem parafrasejar de nou el dita llatí–, quaere Deum. És aquesta una tasca essencial i inherent a totes les religions. «Als líders religiosos avui aquí presents –digué allà– vull dir-los que la contribució particular de les religions per a la recerca de la pau es funda primàriament en la recerca apassionada i complaent de Déu»[12]. Si tots els creients de les diferents religions busquem, mirem i resem al Déu únic, aconseguirem eliminar qualsevol tipus de violència. La recerca de Déu dóna pau i sembra la pau.
 
Pau Blanco Sarto
Facultat de Teologia
Universitat de Navarra

(pblanco@unav.és)


[1] Respostes de Benet XVI als periodistes durant el vol a Jordània, (8.5.2009).
[2] S. Magister, La segona vegada de Benet XVI en una mesquita, www.chiesa.it (11.5.2009).
[3] Cf. P. Blanc, Raó, Islam i cristianisme. El debat suscitat per Benet XVI, «Scripta Theologica» 41 (2009/1) 199-225.
[4] Cf. P. Blanc, Raó, islam i cristianisme. El debat suscitat per Benet XVI, «Scripta Theologica» 41 (2009/1) 199-225.
[5] S. Magister, La segona vegada de Benet XVI en una mesquita, www.chiesa.it (11.5.2009).
[6] Cf. Portaveu vaticà: Benet XVI aconsegueix dos objectius a Jordània, «Zenit» (10.5.2009).
[7] Discurs XVI a Yad Vashem, (Jerusalem, 11.5.2009).
[8] Ibid.
[9] Reafirmació de la postura a favor d'un Estat per als palestins, «ABC» (13.5.2009).
[10] JM García, La gran batalla a favor de la raó, www.cope.és (11/05/2009).
[11] S. Magister, El Papa a Israel. Primer dia, doble sorpresa, www.chiesa.it (12.5.2009).
[12]  Discurs de Benet XVI en Yad Vashem, (Jerusalem, 11.5.2009).
 

 

Comparteix