Ateisme, bondad y pau

“What´s So Great About Religion”

Presentem alguns del comentaris de Thomas C. Reeves al llibre de Dines D´Souza “What´s So Great About Religion”, publicats a Mercatornet el 19 de març de 2010

En els darrers anys s´ha produït una proliferació de llibres que enalteixen les meravelles de l´ateisme i que acusen la religió, especialment la cristiana, d´haver omplert de dolor i misèria la raça humana. Alguns, com en Richard Dawkins, asseguren que no hi ha la més mínima proba de que l´ateisme contribueix a fer el mal. Ben el contrari, una vegada la religió estigui esborrada del planeta, la raó i la ciència introduiran un paradís a la terra.

Hi ha unes objeccions ben paleses: Hitler, Stalin y Mao es van declarar ateus i entre ells van matar més de cent milions de persones. Cal afegir-hi, entre d´altres, els dos milions a la Cambodja entre 1975 i 1979 sota la dictadura de Pol Pot. També cal recordar la “tolerància” ala revolució francesa o a la segona república espanyola. A tot això la resposta acostuma a ser que els grans assassins en massa no eren ateus en realitat. L´estalinisme i el maoisme no eren altra cosa que una religió política. Alguns ateus presenten a Hitler com un cristià que no va renunciar mai al seu catolicisme.

 A tot això D´Souza es pregunta: “És que la religió s´ha de fer responsable, no tan sols dels seus crims, sinó també dels que són fets pels ateus en nom de les seves ideologies atees?” Ben palès va ser l´ateisme de Stalin i de Mao. Hitler fou intensament antireligiós. Esperava que Alemanya quedés “immunitzada contra aquesta infermetat” de la fe cristiana. Els nazis van atacar reiteradament amb violència esglésies, eclesiàstics i fidels, com per exemple a Dachau, on van assassinar 4.154 sacerdots, 2.365 religiosos, 283 monges i 13 bisbes.

Les matances pels règims ateus van ser fetes amb la creença de que la ciència i el materialisme eren tan superiors, que els que encara creien en lo sobrenatural i la llei divina havien de ser eliminats a fi de mantenir i accelerar el progrés de l´humanitat. Com a conclusió en D´Souza escriu: “Qualsevol que sigui la causa per la que els règims ateus fan el que fan, el fet indiscutible es que totes les religions del món juntes no han aconseguit matar un nombre que s´assembli al nombre de persones mortes en nombre de l´ateisme en les dècades proppassades. És l´ateisme i no la religió el responsable del assassinats en massa més horripilants de l´historia.

I, què cal dir de les croades, l´inquisició, de les caceres de bruixes? Quan es cerquen acuradament el nombre de casos, afirma D´Sousa, “aquestes morts causades per autoritats cristianes al llarg d´un període de cinc cents anys no arriba a un 1 per cent de les morts provocades per Stalin, Hitler y Mao en el espai d´unes poques dècades.

És l´error tràgic de creure que els homes som bons per naturalesa. La historia ofereix nombroses probes de que el reconeixement de la tendència de l´home al pecat, com ensenya la tradició judeo-cristiana, és part essencial per a conèixer la naturalesa humana. On trobem en la vida dels homes alguna cosa que s´assembli als models racionals i científics que els ateus volen convèncer-nos de que ens duran a una Utopia? Pot algú presentar una petita aproximació a l´amor, la pau, el perdó, l´alegria i l´esperança que han gaudit milions de cristians a llarg de vint segles?

Els ateus volen dirigir el món. Quins són els èxits de les seves ideologies més enllà dels “gulags”, els camps d´extermini nazis i de les tombes arreu del món de tots els qui entorpien el camí dels seus “llibertadors”?

I atès que tants ateus mantenen ara l´avortament com dret sagrat, també podran presentar com un trofeu les desenes de milions de nens sentenciats a mort per la raó objectiva. És un fet en que cal pensar-hi.