6.000 persones ja han visitat l'exposicio sobre Gaudi al Vaticà

Més de 6.000 persones ja han visitat l´exposició Gaudí. La Sagrada Família de Barcelona: art, ciència i espiritualitat, comissariada per Daniel Giralt-Miracle, segons afirmà Antoni Matabosch en el darrer dels actes acadèmics realitzats a Roma. La inauguració, el passat 24 de novembre, comptà amb la presència del president de la Generalitat, Artur Mas; el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluis Martinez Sistach; i el president del Pontifici Consell per a la cultura, cardenal Gianfranco Ravasi, entre d´altres personalitats. La mostra, oberta tota la setmana, menys els dimecres, presenta la Sagrada Família des de diverses dimensions: art, ciència-tecnologia i espiritualitat. Al final s´ofereix un vídeo resum de la consagració de la Sagrada Família, realitzada per Benet XVI el 7 de novembre de 2010.

Dos actes acadèmics han completat l´agenda de l´exposició. El primer fou protagonitzat pel Cardenal Gianfranco Ravasi i Mario Botta al Museu nacional de l´art del segle XXI de Roma, en un debat moderat per M.Anttonieta Crippa. Ravasi, en una magnifica intervenció va oferir una reflexió sobre el temple d´una gran altura intel·lectual. El temple, per Ravasi, ha de representar “un alè de vida, de santedat, de la llum que transfigura el diari i la trama de l'espai. És, per tant, un signe de llum i bellesa. En altres paraules, podríem dir que és l´espai sagrat de la revelació còsmica i la teofania de l´esplendor diví”.

El segon acte, foren dues conferències que van tenir lloc a l´ambaixada d´Espanya prop de la Santa Seu, a càrrec de Giovanni Maria Vian, director de L´Osservatore Romano i Ricard Torrents, assagista, crític literari i president de la Societat Verdaguer. La presentació de l´acte va anar a càrrec d´Antoni Matabosch, president honorari de la Fundació Joan Maragall. Torrents oferí una nodrida exposició del context històric de Gaudi; en especial, de tot el moviment de la Renaixença catalana de la qual n´és expert. Foren d´especial interès els paràgrafs que llegí d´autors italians que van conèixer la Catalunya de la renaixença i els seus principals exponents. Giovanni Maria Van va fer un repàs de l´època en base als diversos pontificats que marquen la vida de Gaudi i va fer una crida, front a la Modernitat, a la necessitat de tornar a la connexió entre la fe i l´art. Posà com exemple la columna a la Immaculada de la plaça d´Espanya de Roma, realitzat amb uns diners que Pius IX decidí no dedicar a la defensa militar dels Estats Pontificis sinó a l´art, com expressió de la nova manera en que l´Església s´ha de posicionar davant el mon.

Xavier Bisbal