Volem a Déu que és nostre Pare!

El 2 de juny de 1979 era la Vigília de Pentecosta, dia del naixement de l´Església; i per tant un dia en què el Papa Joan Pau II, trobant-se en el seu primer viatge a Polònia va voler evocar el baptisme, i l´inici del cristianisme en aquella nació. I, per aixó el Papa va dir: “L´exclusió de Crist de la historia de l´home és un acte contra l´home. Sense Ell no es pot entendre la historia de Polònia”.

Vaig veure per la televisió com la multitud va esclatar en una aplaudiment que va durar     almenys deu minuts. I va alliberar la gent de la por.

Un periodista que viu a Barcelona, i que cobria la informació d´aquell viatge del Sant Pare, va explicar que la gent va començar a cantar en polones una cançó que també es canta aquí i que diu: iVolem a Déu que és nostre Pare!

Cap autoritat a la terra te dret a treure la fe del poble sense anar contra l´home.

El règim comunista mentrestan, escriu un altre periodista(1), Gian Franco Svidercoschi, estava ocupat a destruir tros a tros el vehicle blanc i groc que habia utilitzat el Pontífex per als seus trasllats. Qui sap, pot ser creia que podia esborrar tota petjada del Papa polonès per la seva terra.

Després de trenta anys cal recordar-ho a casa nostra quan es vol treure la creu de les escoles... i fer altres coses del mateix signe.  

(1) Una vida con Karol, Stanislao Dziwisz - Conversación con Gian Franco Svidercoschi. Pàg. 124