Si una revista es desnaturalitza és una cosa seriosa, i, si es diu "Nature", encara més

Per Vicente Font Boix
Publicat el 21 de març de 2011

Therese Deishar és una científica americana que està patint les conseqüències de la desnaturalització de Nature. En un article publicat al número 156, volum 470, del 10 de febrer passat, escrit per Meredith Wadman, aquesta corresponsal de la revista a Washington fa mèrits per ser contractada immediatament per qualsevol publicació de l'anomenada "premsa groga".

Un espera, en llegir una revista científica, trobar-hi ciència, però no és així en el cas que ens ocupa, almenys en l'article a què fem referència i en el qual la Dra. Deishar és vilipendiada d'una manera grollera, simplement pel fet de fer ús de la seva llibertat en l'exercici de la seva professió científica: la doctora està a favor de la investigació amb cèl·lules mare adultes i no li sembla bé la investigació amb cèl·lules mare embrionàries, senzillament perquè, com afirmen molts científics, se sap que l'embrió és un ésser humà en la seva primera fase de desenvolupament. I, actuant en conseqüència, juntament amb un altre col·lega, ha denunciat el govern americà en un intent d'aturar la despesa de milions de dòlars que es pensa dedicar a la investigació amb cèl·lules mare embrionàries, amb la conseqüent disminució de les subvencions per a la investigació amb cèl·lules mare adultes. D'acord amb la informació que subministra el mateix article, la denúncia està fonamentada en el fet que la guia per a la concessió de subvencions per a la investigació editada pel "Institut Nacional de la Salut" (NHI) contravé una llei vigent, l'esmena Dickey-Wicker , que prohibeix subvencionar una investigació en la qual es destrueixin embrions humans.

Aquesta denúncia no ha agradat gens a molts, entre ells a Meredith Wadman i per això ataca Deishar sense aportar ni un sol argument científic. Sembla ser, segons Wadman, que el fet que la científica renegués de la seva fe catòlica i posteriorment hi tornés, l'ha convertit en un ésser peculiar: s'aixeca d'hora, resa el rosari mentre pedaleja en la seva bicicleta estàtica; viu en un mar de contradiccions: mentre ella és “pro-vida” els seus amics són liberals... I un es pregunta: però, què té tot això a veure amb les cèl·lules mare adultes o embrionàries? Què té de dolent que una persona durant un temps pensi que un embrió és un grapat de cèl·lules i més endavant, perquè l'ha estudiat científicament, el vegi com un ésser humà?

Si Wadman s'hagués molestat a contestar el testimoni que Deishar va presentar davant del Tribunal per fonamentar la seva postura, llavors sí que hauria aconseguit un article científic, però no ha estat així. Per aquest motiu li ha sortit un article de "premsa groga".

El testimoni de la doctora Deishar es dedica en gran part a criticar la declaració del Dr. Collins, director del "National Institutes for Health" en defensa de l'obtenció de fons per a la investigació de cèl·lules mare embrionàries. No és aquest el lloc per estudiar pregonament la declaració de Collins i el testimoni de Deishar, però crec que són molt il·lustratius dos dels paràgrafs del testimoni que no em resisteixo a esmentar:

La Declaració de Collins afirma que "s'han dut a terme notoris progressos en adonar-se dels possibles beneficis de la investigació amb cèl·lules mare embrionàries". Per altra banda, aquesta afirmació no està contrastada per cap evidència fàctica (per exemple, cites publicades o exemples textuals), i ignora els significatius errors i els problemes associats a la investigació amb cèl·lules mare embrionàries que estan identificats en el document administratiu, incloent-hi que l' investigació amb cèl·lules mare adultes no conduirà a uns resultats terapèutics segurs perquè aquestes cèl·lules no són cèl·lules normals, no es diferencien en les desitjades cèl·lules adultes fenotípiques sinó en cèl·lules fenotípiques fetals immadures, i no es requereixen per a la investigació si s'utilitzen altres cèl·lules pluripotencials; poden, a més, produir tumors quan són injectades en el cos del pacient; biològicament són recanvis inadequats per a les cèl·lules mare adultes que s'han perdut. En conseqüència, les cèl·lules mare embrionàries no han demostrat cap notable èxit en aplicacions terapèutiques ". (1)

"Per contrast, el document administratiu i altres estudis recentment apareguts deixen clar que les cèl·lules mare adultes ja han produït beneficis terapèutics positius publicats per a pacients ferits en la medul·la espinal incloent-hi pacients amb malalties cròniques (durant quinze anys)". (2)

El judici va per llarg i probablement acabarà en el Tribunal Suprem dels Estats Units. Mentrestant la Cort d'Apel·lació del circuit del Districte de Columbia, un esglaó per sota del Tribunal Suprem, ha de donar un veredicte. Wadman assenyala que si el Tribunal dóna la raó a Deishar "es tancaran un cop més centenars d'experiments amb cèl·lules mare embrionàries humanes que possiblement haurien estat per a bé". Malauradament per Nature els arguments científics aquesta vegada no compten. Confiem que sigui una febre passatgera.

Article original a Nature: www.nature.com

(1) The Collins Declaration asserts that “remarkable progress has already been made in realizing the possible benefits of hESC research.” (Collins Decl. 6.) Yet this assertion is not supported by any factual evidence (e.g., published citations or textual examples), and ignores the significant failures and problems associated with hESC research that are identified in the administrative record, including that hESC research will not lead to safe therapeutics because hESC are not normal cells; they do not differentiate into desired adult phenotype cells, but to fetal, immature phenotype cells; they are not required for research using other pluripotent cells; they may form tumors when injected into a patient´s body; they may be rejected by a patient´s immune system; and they are biologically inadequate replacements for lost adult stem cells. As a result, embryonic stem cells have shown no success in therapeutic applications. Puede verse el testimonio completo de Therese Deisher en

http://es.scribd.com/doc/36996753/Theresa-Deisher-s-declaration

(2) By direct contrast, the administrative record and recent published literature make clear that adult stem cells have already produced published positive therapeutic benefits for spinal cord injury patients, including patients who had chronic injury (up to 15 years).