En la sedació, el parà metre de resposta és la de l'alleugeriment del dolor en un pacient terminal amb un efecte indesitjable d'escurçament de la vida, per contra, en el cas de l'eutanà sia l'objectiu procurat és la mort rà pida del pacient
Morir-se no és el que era i els enterraments tampoc. Les misses, les oracions i fins i tot el plor per la pèrdua han estat substituïts per interpretacions de Vivaldi en viu i directe, i per parlaments, més o menys reeixits, d'algun familiar o d'un
amic amb vocació d'orador, capaç de convertir els vicis del difunt en virtuts. També ha canviat la forma d'afrontar la mort, si aquesta triga a venir, perquè l'important és que el moribund no sigui conscient del trà ngol que s'acosta i que el patiment sigui l'objectiu a eliminar, encara que aixà eliminem a qui pateix.
Aviat tindrem una llei nova, que regularà formes noves de morir. En aquest projecte de llei es parla de la sedació com un dret del pacient, però pot el malalt o la famÃlia exigir una sedació? La nova llei de regulació de l'avortament va deixar sense protecció als no nascuts per inventar un suposat dret de la mare a avortar, per la qual cosa es pot pensar que parlar de nous drets perquè les sedacions es realitzin a petició del malalt i no per un criteri del professional, pot ser la porta d'entrada a l'eutanà sia: un colador d'homicidis intencionats per raons de sofriment, malaltia crònica o terminal. Què són potser les anomenades sedacions de confort per acabar amb el patiment, però que acaben amb qui pateix?
La sedació ha de tenir sempre una indicació mèdica i per tant s'ha d'administrar sota un criteri professional. El pacient té dret a ser atès, a què es controli els sÃmptomes de dolor, a no ser abandonat, però mai a un tractament que no estigui indicat, o que li provoquin la mort. Per sobre de les lleis estan les consciències personals, que formades en el respecte al moribund, cercaran l'excel·lència professional, també en el procés de morir. Formar les persones és més adequat que una llei per promoure actituds, ja que una lÃnia invisible separa la sedació de l'eutanà sia que el professional ben format ha de conèixer.
La sedació pot estar mèdicament indicada i no presentar dilema moral algun o també pot ser una forma encoberta d'eutanà sia quan no està indicada i és utilitzada per acabar amb un malalt. La sedació es diferencia de l'eutanà sia en la
intencionalitat ja que la sedació cerca alleujar uns sÃmptomes determinats, mentre que l'eutanà sia busca provocar la mort per alliberar el pacient dels patiments.
Es diferencia també en el propi procés d'administració dels fà rmacs que en el cas de la sedació s'oferirà la dosi i resposta adaptada a cada pacient i per contra en l'eutanà sia es buscarà la garantia d'una mort rà pida. Finalment, a la sedació el parà metre de resposta és la de l'alleugeriment del sÃmptoma amb un indesitjable efecte d'escurçament de la vida, sent en l'eutanà sia la mort rà pida del pacient.
Qui pot distingir els matisos ètics entre sedació, mèdicament indicada, i eutanà sia? Evidentment qui fa l'acció, qui la realitza, per aquest motiu les lleis enreden i distorsionen amb les seves indicacions, doncs el necessari, el que és urgent per no vulnerar el dret fonamental a la vida, és una formació ètica profunda perquè el professional sempre respecti al malalt, vivint o morint.
Isabel Viladomiu