Nou Govern

 Des de una òptica personalista cristiana, pensem que el nou govern que s´estrena haurà de filar prim per no caure en la injustícia.

Algunes lleis hauran de tenir prioritat: les que potencien la solidaritat envers els més necessitats, amb un clar i generós compromís social. Normes que acabin amb la pobresa als carrers. Les que tinguin en compte els “lamenta viduarum” –els laments de les viudes– que cobren míseres pensions. Aquelles que enfoquin de manera justa la nostra societat regint-la per mitjà d´unes millors institucions polítiques, econòmiques y culturals. Tot el que es faci per ajudar les moltes persones que es troben en l´atur i el necessari per posar fre al luxe personal, als retirs blindats i al “desvergonyisme” d´uns quants càrrecs privilegiats –en Governs, Bancs, Caixes, Empreses, etc.– sobre els qui haurien de recaure uns gravàmens més onerosos. Vigilar atentament el tràfic d´influències. Mantenir la dignitat inviolable dels pobles i de les persones en els seus drets fonamentals: lleis com la de l´avortament, per exemple.

Legislar perquè el treball no sigui un fi en si mateix, sinó que serveixi per a la plena realització de la societat, on cadascú es trobi amb el Bé comú. Advocar a favor d´un nou ordre econòmic i social en el qual tots hi puguem col·laborar activament i participar del benestar assolit. Moderar els preus i les despeses innecessàries en l´àmbit públic.

S´hauran de donar normes legals –potser no del tot populars, com són les tisorades– que dificultin tota mena de “dilapidació” dels guanys obtinguts amb l´esforç creatiu de tots, i que, per descomptat, haurien de revertir sempre en millores socials: en sanitat, educació, obres públiques, ajudes familiars...; s´hauran de prendre clares mesures que impedeixin els suborns i les corrupcions, practicats contra tota legalitat i honradesa natural; potenciar molts dels valors morals que exigeix el bé comú.

Amb tota aquesta mena de mesures i moltes altres que m´he deixat en el tinter s´obtindrà el desitjat Be Comú, que comprèn totes aquelles condicions vitals que permeten i faciliten que cada ciutadà –home, dona, nen, nena, jove, ancià...– pugui aconseguir la perfecció i desenvolupament just, i assolint així cadascú la seva plenitud.

Els gobernants hauran de prendre mesures que ajudin i fomentin el principi de subsidiarietat –de tal manera que tot allò que poden fer els súbdits no cal que ho facin les instàncies superiors (l´Estat s´ha de mantenir en el lloc que li pertoca)–; caldrà regular tant una immigració desbocada i desordenada com la conseqüent integració social de les persones immigrades; serà necessari buscar què s´ha de fer per tal que tota mena de treballs informatius i assessoraments no depassin els límits ètics; hauran de proposar normes adients que regulin justament els intercanvis –treball i capital han d´equilibrar-se en una veritable harmonia– tenint en compte que es treballa amb persones a les quals se´ls ha de respectar sempre els seus drets bàsics;   promoure també lleis que facilitin el  pagament de deutes i d´hipoteques  alarmants i que es puguin, per tant, complir adequadament tots els deures econòmics lliurement acceptats, per tal que qualsevol dany, engany extorsió o abús... pugui ser reparat proporcionalment, mitjançant l´administració d´una justícia ràpida.

Moltes altres mesures seran necessàries perquè s´impedeixin especulacions immorals –en negocis, en monopolis “de facto”– en transaccions de tota classe gràcies a l´anomenada “informació privilegiada”, o que posin en perill els mitjans de vida necessaris siguin els propis o els aliens pel fet de no posseir una justa cobertura amb les assegurances pertinents; s´haurà de facilitar tant la igualtat d´oportunitats com unes normes que mirin envers el repartiment just dels béns; que acabin amb l´afany de lucre personal o corporatiu; que alcin aquelles pensions que, per baixes i ridícules, són clarament injustes i desproporcionades, equilibrant-les adequadament.

En definitiva, en un país just els governants han de servir l´home des de la seva concepció fins a la mort, i tenir en la ment el nucli de la societat que són el matrimoni i la família. Tot això exigeix tenir lleis i normes justes que mirin l´home i la seva essencial dignitat: el ciutadà no és un objecte, sinó una persona. Moltes decisions polítiques haurien de tenir conseqüències beneficioses o, al contrari, 

poden portar a “l´estat del malestar”, amb la conseqüent pèrdua dels alts valors morals que mereixem tots. La democràcia no depèn de pactes de majories interessades, sinó del diàleg social, evitant així qualsevol temptació del totalitarisme.

La tasca que espera als nous governants és enorme. No la poden fer sols amb els diputats del partit guanyador, que obtingué una majoria absoluta, menys a Catalunya i al País Basc. Per tant hauran d´escoltar i ponderar tot allò que li vingui dels altres partits que ja han donat mostres de voler cooperar. En fi caldrà legislar sense excloure els suggeriments que els diversos partits, grups socials, sindicats, empresaris... aportin des d´una visió de voluntat per arreglar els grans problemes econòmics i socials que s´han generat en tots els terrenys durant els últims anys. Seran anys difícils...

Josep Vall i Mundó