No me'n penedeixo de res

¿Recorden el lema "l'ètica ha d'anar al pas que marca la ciència"? Va ser un dels clixés dels periodistes científics en els acalorats debats de fa cinc o sis anys enrere en la investigació amb embrions, la "clonació terapèutica" i les cèl·lules mare embrionàries.

Des del punt de vista d'una persona llega en la matèria, el quid de la qüestió era la següent: les cèl·lules mare adultes són multipotents i èticament acceptables, les cèl·lules mare embrionàries són pluripotents, però èticament discutibles. És evident que hi ha una necessitat desesperada de cura de malalties terribles. ¿Per què operar amb un tallaplomes quan es té una navalla suïssa?

En el llenguatge hiperventilat d'un article de 2003 al New England Journal of Medicine podíem llegir, "Tenim per davant una perspectiva prometeica de regeneració eterna". Un dels primers actes oficials del President Obama va ser flexibilitzar les restriccions sobre l'ús de cèl·lules mare embrionàries. Com a reflex de l'opinió gairebé unànime dels seus consellers científics, va manifestar: "aquestes petites cèl·lules poden tenir el potencial d´ajudar-nos a entendre i possiblement curar, algunes de les malalties i situacions més dramàtiques".

L'any 2004 els votants van aprovar a Califòrnia una esmena a la constitució de l'estat per a poder finançar la investigació amb cèl·lules mare embrionàries humanes i la creació de l'Institut de Medicina Regenerativa de Califòrnia (CIRM). Sabien que això els costaria com a mínim tres mil milions de dòlars, però era una bona inversió. Aquestes cèl·lules havien de conduir a tractaments per a malalties incurables i terribles com el càncer, diabetis, malalties del cor, Alzheimer, Parkinson, lesions de la medul·la espinal, ceguesa, esclerosi lateral amiotròfica, el VIH, trastorns de salut mental, esclerosi múltiple i malaltia de Huntington.

A l'hora de decidir, el resultat va ser que l'ètica havia de quedar situada per darrere de la ciència. En aquell moment els arguments científics a favor de permetre la "clonació terapèutica" i la investigació amb embrions humans van ser aclaparadors. Hi va haver polítics i votants que van presentar objeccions a una mercantilització de la vida humana que suposava la mort d'embrions, però els experts van assegurar que la potencialitat que se li oferia a la medicina era enlluernadora. La pèrdua d'uns pocs embrions humans era tan sols un petit preu a pagar.

En efecte, hi havia un pacte implícit entre el públic i els científics de les cèl·lules mare: nosaltres ens empassem els nostres dubtes i proporcionem el finançament; vosaltres ens proporcioneu les curacions.

Però què passa quan el pacte cau a trossos? Perquè això és el que sembla que està passant. La investigació amb cèl·lules mare embrionàries té cada vegada més la pinta d'un carreró sense sortida. La setmana passada, després de molts intents fallits i un any després del llançament d'assaigs en humans d'aplicació de curació de lesions de la medul·la espinal, la firma biotecnològica Geron, amb seu a Califòrnia, va suspendre totes les seves investigacions amb cèl·lules mare embrionàries, per dedicar-se als fàrmacs contra el càncer. No podia ser d'una altra manera: anava a la fallida.

Aquest és un moment històric en el debat sobre cèl·lules mare. Geron és l'empresa líder en la investigació amb cèl·lules mare embrionàries. Havia estat el focus d'atenció dels mitjans de comunicació durant molts anys. Els National Institutes of Health dirigien als lectors a la seva pàgina web. Una simple cura d'una lesió de medul·la espinal hauria estat la reivindicació final de la investigació amb cèl·lules mare embrionàries.

Però aquestes esperances s'han ensorrat i han quedat fetes cendres. No hi ha hagut cap curació. La principal novetat de la clonació terapèutica en la dècada passada va ser un frau gegantí a càrrec d'un científic coreà Hwang Woo-suk, que va deixar consternats als líders mundials de les publicacions científiques. Avui en dia només queda una altra empresa que realitzi assajos clínics amb cèl·lules mare embrionàries.

La història sembla haver passat per sobre d'aquesta tècnica. El 2007 el científic japonès Shinya Yamanaka va publicar una tècnica per a la transformació de cèl·lules comuns de la pell en cèl·lules pluripotents. La majoria dels líders en la investigació amb cèl·lules mare embrionàries va canviar d'embarcació pel fet que les noves cèl·lules eren pluripotents i ètiques. Va ser com passar dels tubs de buit als semiconductors. El CIRM és vist ara com un elefant blanc que els californians, amb problemes de liquiditat, amb prou feines poden sostenir.

Hi ha alguna esperança després de tanta publicitat?

Sí, va dir New Scientist, en la seva resposta a la defecció de Geron. Sense remordiment ni d'ironia, va dir: "Els tractaments basats en cèl·lules mare adultes estan sens dubte al capdavant, amb alguns

resultats molt encoratjadors obtinguts aquest any... Així que de moment, les cèl·lules adultes ¿estan liderant el camí clínicament? Absolutament... En termes de nombres absoluts i de potencial comercial, van per davant ".

Fa cinc anys, alguns científics van ser ridiculitzats per dir exactament el mateix. Escrivint en la prestigiosa revista Science el 2006, William Neave, un important científic de cèl·lules mare, es burlava: "És una mala ciència i una mala ètica enganyar amb tractaments amb cèl·lules mare adultes en un esforç per desorientar al públic sobre els beneficis potencials de la investigació amb cèl·lules mare embrionàries". L'objecte del seu menyspreu, David Prentice, ha estat reivindicat.

Què passa amb el pacte implícit? Entonaran Nature, Science o el New England Journal of Medicine un “mea culpa” per haver exigit noves normes ètiques per fer front als embrions humans? Potser estan esperant que ningú s'adoni del mal dirigides que estaven les seves esperances. Però, és aquesta la manera de mantenir la fe del públic? L'Administració Bush va perdre la seva credibilitat amb les armes de destrucció massiva inexistents. Els científics corren un risc una mica similar amb els medicaments de terapèutica de masses.

     

 

 

 

 Michael Cook és editor de MercatorNet.