Molts anglicans demanen ser admesos a l'Església Catòlica

Per Josep Maria Montiu de Nuix
Publicat el 30 de novembre de 2009

En el panorama còsmic del cristianisme al segle XXI apareix un esdeveniment de molt candent actualitat: els nombrosos anglicans que desitgen tornar a l'Església Catòlica. Esdeveniment gran que sorprèn, i molt. D'aquí que la decisió de Benet XVI per buscar una fórmula que doni cabuda dins de l'Església Catòlica als anglicans que ho desitgin, sense perdre algunes de les seves tradicions, ha fet a córrer rius de tinta, fins i tot en la premsa no religiosa. Què pensar sobre això? Les reaccions a aquesta decisió, de conseqüències esperançadores pel que fa a la unitat de tots els cristians, han estat multicolors, variades.

Aquest esdeveniment ha arribat a disgustar alguns dels que es pengen l'etiqueta de catòlics i, fins i tot, alguns teòlegs s'han queixat amb vehemència que l'Església catòlica aculli a aquests "conversos". Un dels que s'ha afligit més ha estat el teòleg Hans Küng, que no sintonitza precisament el canal Vaticà.

Resulta impossible imaginar que hi hagi algú ple de seny i de saviesa que trobant-se fermament convençut de la veritat i de la santedat de la seva religió, arribi, però, a disgustar-se perquè altres s'hi adhereixin en plena comunió. Acollir els que desitgen tornar és l'actitud més lògica i coherent d´aquell qui viu l'alegria de la veritat clarament percebuda i la meravella de l'amor. No es pot imaginar que una mare es disgusti perquè els seus fills tornin a casa. No oblidem que l'Església és Mare.

El Papa Benet XVI, a diferència de Hans Küng, s'ha alegrat festivament que aquests importants grups de anglicans tornin ara a casa nostra, la casa catòlica, i els ha acollit i abraçat. Amb això, S.S. Benet XVI els ha proporcionat alegria i felicitat, no dubtant a dispensar-los d'alguns aspectes merament disciplinaris. Així es dóna el cas que alguns, que eren pastors anglicans casats, en ser admesos al catolicisme, si es volen ordenar sacerdots, no se'ls obligarà el celibat eclesiàstic.

Però, es podria objectar al respecte: Aquesta actitud no està en contradicció amb l'esperit del diàleg ecumènic? Només hi pot haver un cristianisme veritable. És a dir, només pot existir un cristianisme plenament veritable. Efectivament, si es llegeix la Bíblia amb sinceritat, es constata que Crist només va fundar una Església i no una diversitat d'Esglésies, un sol cristianisme i no una diversitat de cristianismes. Crist no és “pluralista”, per dir-ho d´alguna manera, sinó absolut perquè és el Cap d´un sol Cos. Ell afirma clarament que és "el Camí, la Veritat i la Vida". La certesa de l'existència d'un únic cristianisme veritable és comú als creients cristians de les diferents confessions, la diferència està en l'apreciació subjectiva de quin és el cristianisme veritable. Així dons, el autèntic diàleg ecumènic no pot obviar que només hi ha una veritat a la qual arribar i no una pluralitat de metes; en això consisteix la unitat. Al mateix temps, el catòlic madur sap amb certesa profunda i de manera vertadera que "l'única Església de Crist subsisteix en l'Església Catòlica". Crist va fundar la seva única Església sobre Pere. El Papa és el successor de Pere. Dit més breument, el Papa és Pere. Sa Santedat Pau VI en arribar a una reunió ecumènica d'alt rang es va presentar dient "Jo sóc Pere". El diàleg ecumènic per un catòlic madur no pot ser sinó exercici de la caritat i respecte a la veritat, sense abdicar que ell sap que només a través de l'Església Catòlica es pot arribar a la plena comunió amb Crist.

Des d'aquestes afirmacions fonamentals es constata que és infundat concebre aquesta admissió d'anglicans com una tàctica de ànsia de poder i d'orgull del papat per omplir files catòliques, com una maniobra de pesca en les aigües tradicionalistes i d'extrema dreta, com si fos una captació oposada a la reconciliació, com un tràgic i dramàtic tirar per la borda el diàleg ecumènic, com un escull per a la veritable unitat ecumènica, com un debilitament i menyspreu envers el món anglicà, com una cosa que resulta irritant per al món catòlic.