L'objecció de consciència

Per Mn. Josep Maria Montiu de Nuix
Publicat el 25 de maig de 2011

Dins de la curiosa, singular i peculiar realitat ètico-social espanyola, l'objecció de consciència és un tema d'una actualitat molt gran. L'objecció es planteja davant l'avortament, l'eutanàsia, l'assignatura "Educació per a la Ciutadania" (ja que en alguns llibres relatius a aquesta assignatura s'inculquen idees que són contràries a la veritable moralitat, resultant greument perjudicials). Aquí ens centrarem en l'objecció de consciència respecte a l'avortament.

És evident que seria un mal trair la pròpia consciència. Ningú no pot ser traïdor a la seva consciència, ja que és molt clar que s'ha de fer el bé i s'ha d'evitar el mal. Per a la persona conscient, l'objecció de consciència per evitar un mal és el mateix que no trair la pròpia consciència.

L'objecció de consciència davant l'avortament obeeix a la necessitat de no trair la pròpia consciència, no realitzant un acte molt greu, un homicidi. La gravetat de l'avortament, provocat i volgut, realitzat a posta, és sempre la d'un crim espantós. En llevar-li a una persona la vida, li traiem tot el que té, res no pot treure-li tant com això. I, en aquest sentit, pot dir-se que l'homicidi és el major mal que es fa a una persona humana, ja que se li treu tot.

La consciència formada rectament és la veu de Déu. Cal obeir Déu abans que obeir els homes. L'objecció de consciència és doncs, aquí, secundar la veu de Déu.

L'objecció de consciència no és doncs quelcom peculiar de persones que fan olor de cera o de beats en vida sinó que és una cosa que constitueix una obligació i un dret inherent a la dignitat mateixa de la naturalesa de tota persona humana. És una cosa de persones que són com han de ser, homes i dones de veritat, autèntics. És doncs quelcom de llei natural, d'ètica, de moralitat natural. És també quelcom de llei divina, de llei eterna, ja que Déu en el seu ordenament ha recollit allò que l'home ja coneixia pel recte ús de la raó.

L'objecció de consciència no s'anul·la per una majoria que pensin el contrari, ja que allò que no es pot fer mai, no es pot fer de cap manera. Hi ha obligació absoluta de no procurar l'avortament. Els màrtirs, en donar tot abans d'anar contra la veritable moralitat, ens mostren el que és l'autèntica valentia humana. La moralitat no pot retrocedir ni tan sols davant els grans turments. Els màrtirs, triomfant en la seva moralitat davant totes les penalitats, ens diuen, de manera especialment eloqüent, la necessitat d'observar la moralitat. Qui ens dóna un testimoni més eloqüent és Crist a la creu, el Senyor del cel i de la terra, que és crucificat. A més, si les majories tinguessin sempre la raó, l'haurien tingut també en la elecció de Hitler. I tots sabem quant de mal va venir a través d'aquest personatge. Si les majories tinguessin sempre la raó, també l'haguessin tingut quan van condemnar a Crist a la creu. Però, afirmar això seria un autèntic desvari de la raó.

Que hi hagi avortaments que en determinades condicions s'hagin legalitzat no significa de cap manera que aquests siguin lícits. Una llei dolenta no és bona. Un crim sempre és dolent i mai una llei podrà fer que sigui bo. Una cosa que és en si mateix injusta no pot passar a ser justa perquè ho digui una llei. El que és essencialment injust sempre serà injust. La dignitat de la persona humana es dóna en tot home i en tota condició, per tant, mai es pot segar una vida humana. Molt menys es pot arrencar la vida d'un petit, que això és precisament el no nascut.

A més, els avortaments constitueixen una autèntica epidèmia, un avortament provocat no és només una persona assassinada, sinó un contagi que porta a que altres persones siguin també assassinades. I, així veiem, que, finalment, la plaga de l'avortament inclou milions d'assassinats.

Fins aquí tenim el que ens diu el sentit comú, el seny, la llum de la raó natural. Considerarem ara el camp de la legalitat, però tenint sempre en consideració el que abans ja s'ha afirmat, que sempre la moralitat està per sobre de la legalitat. Hi pot haver una legalitat immoral, una legalitat moral, una il·legalitat moral, una il·legalitat immoral, una cosa moral no contemplada en la legalitat i una cosa immoral no considerada en la legalitat. Així doncs, poden donar-se totes les combinacions possibles en el binomi moralitat-legalitat. Recordem també que no sempre el seny es dóna en les lleis i hi ha cops que ni tan sols s'ha donat en alguns ordenaments legals d'Espanya.

Segons ha recordat Rafael Navarro Valls, la resolució 1763 (2010) de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa ha establert que està clarament prohibit coaccionar o discriminar a persones o institucions que refusen -per qualsevol raó- participar o col·laborar en un avortament voluntari, eutanàsia o qualsevol acte que causi la mort d'un fetus o embrió humà. Per això convida als Estats membres a desenvolupar una normativa legal que tuteli l'objecció de consciència davant la possibilitat de l'avortament. Aquesta normativa, com es veu clarament, és portadora del sentit comú de no causar dany a qui ha fet objecció de consciència negant-se doncs a cometre un avortament. És lògic que no es vulgui fer mal a qui fa el bé, i precisament pel fet d'haver fet el bé. Ja podria aprendre l'ordenament legal espanyol d'aquesta normativa.

Penosament, la regulació de l'objecció de consciència a l'avortament que es troba en la Llei Orgànica 2/2010, a Espanya, intenta restringir aquesta objecció de consciència. La qual cosa, al seu torn, està en contradicció amb el que estableix el Tribunal Constitucional, el qual en el fonament jurídic 14 de la STC 53/1985, la tutela amb amplitud, declarant-la part integrant del dret fonamental a la llibertat ideològica i religiosa reconeguda per l'article 16.1 de la Constitució Espanyola.

El metge a Espanya pot doncs trobar-se en la situació de ser penat per oposar objecció de consciència. En altres paraules, ser castigat per ser bo, per defensar el gran bé de la dignitat de la persona humana i per defensar el primer i més bàsic dels drets fonamentals, el dret a la vida. Per tal d'ajudar al metge i l´altre personal sanitari davant d'aquestes situacions, s'ha publicat La Guia d'objecció de consciència sanitària a l'avortament, que ha estat editada per ANDOC, el juliol de 2010. Excel·lent guia que representa una gran ajuda per a aquestes persones.

Si a un metge volen forçar-lo a contribuir a la realització d'un avortament, el primer és que en cap cas pot accedir-hi, ja que no pot actuar malament. Si es tracta d'un avortament que es troba dins de les condicions que estableix la legalitat, és a dir, dins del que estableix una perniciosa legalitat, haurà de negar-se a realitzar aquest delicte, seguint el següent procediment. Manifestarà anticipadament i per escrit la seva objecció de consciència. Això ho farà a l'hospital o centre assistencial que sigui el seu lloc de treball. Si no li és acceptat, llavors a més de no realitzar l'avortament (ja que mai es pot fer), recorrerà a la via administrativa i després a la via judicial, a fi de no ser penat. D'aquesta manera, a més d'actuar d´acord amb la seva consciència, estarà també protegint-se davant la llei. En canvi, si el que es vol és que realitzi un avortament que la legislació considera il·legal, només cal negar-se sense més.

En resum, es necessiten homes i dones valents i audaços, homes i dones d'una peça, veritables personalitats, objectors de consciència, gent que obeeixi a Déu abans que els homes.

Mn. Josep Maria Montiu de Nuix, soci de Cívica