La reforma de la reforma litúrgica

Mons. Guido Marini, mestre de cerimònies del Papa, va pronunciar el 6 de gener una conferència amb motiu de «l'Any sacerdotal». Reproduïm algunes de les seves reflexions:

És urgent reafirmar "l´autèntic" esperit de la litúrgia, tal com està present en la ininterrompuda tradició de l'Església, i està testificat, en continuïtat amb el passat, en els ensenyaments més recents del Magisteri: des del Concili Vaticà II fins a Benet XVI.
.........

La litúrgia és convocatòria per part de Déu per estar a la seva presència, és la vinguda de Déu entre nosaltres, és Déu que ens surt a l'encontre en el nostre món.

La raó d´això és important i és bo refermar-la: la litúrgia és un do que ens precedeix, un tresor preciós que se'ns ha lliurat per la pregària de segles de l'Església, el lloc en el qual la fe ha trobat la seva forma en el temps i la seva expressió en la pregària.
.........

Vull subratllar el terme sagrat en la seva aplicació a la "litúrgia". No es tracta d'una casualitat ni d'una dada sense importància. De fet, els pares conciliars buscaren reforçar el caràcter sagrat de la litúrgia. 
.........

Des d'aquesta perspectiva no és difícil adonar-se del allunyades que estan de l'autèntic esperit de la litúrgia algunes pràctiques. De vegades, sota el pretext d'una mal entesa creativitat s'ha aconseguit subvertir la litúrgia de l'Església. En nom del principi d'adaptar-se a la situació local i a les necessitats de la comunitat, un s'atribueix el dret a treure, afegir o modificar el ritu litúrgic, segons la subjectivitat i l'emotivitat. En això, nosaltres els sacerdots, tenim una gran responsabilitat.
.........

Què s'entén per "oració dirigida cap a orient"? Es refereix a l'orientació del cor orant cap a Crist, de qui ve la salvació, i cap a qui s'adreça tant al començament com al final de la història. El sol neix a l'orient, i el sol és un símbol de Crist, la Llum que sorgeix d'orient. Només cal recordar el passatge messiànic del càntic del Benedictus: "Per la insondable misericòrdia del nostre Déu, ens visitarà el sol que neix d'orient".
.........

Aquest va ser el motiu de la proposta presentada per el llavors cardenal Ratzinger, i reafirmada ara durant el seu pontificat, de col·locar el Crucifix al centre de l'altar, perquè tots, durant la celebració de la Litúrgia Eucarística, puguin veritablement mirar cap el Senyor, orientant així també la seva oració i el seu cor.
.........

No es pot dir que el Crucifix impedeix que els fidels vegin al celebrant. iEls fidels no han de mirar al celebrant en aquell moment de la litúrgia! iHan de dirigir la seva mirada cap al Senyor! De la mateixa manera, qui presideix la celebració sempre hauria de poder dirigir la seva mirada cap al Senyor. El Sant Crist no és un impediment per a la nostra mirada; més aviat obre l'horitzó al món de Déu, porta a contemplar el misteri, introdueix la mirada en aquest Cel del que procedeix l'única llum capaç de donar sentit a la vida en aquesta terra. La nostra mirada, en veritat, quedaria enfosquida i obstruïda si els nostres ulls romanguessin fixos només en la presència de l'home i la seva obra.

Guido Marini

Conferencia complerta