La píndola del dia després, sense control

Per Isabel Viladomiu
Publicat el 15 de juliol de 2009

El debat de l´Estat de la Nació tingué lloc els passats dies 12 i 13 de maig. El dia 11, un dia abans, la ministra de Sanitat, Trinidad Jiménez, va anunciar la venda sense recepta de la píndola postcoital o píndola del dia després (pdd). El 14 de maig, un dia després del debat, el consell de ministres donava llum verda a l´avantprojecte que contempla l´avortament lliure en les primeres 14 setmanes d´embaràs, i en menors, sense el consentiment patern. Algunes persones han assenyalat que el Govern ha utilitzat un assumpte tan delicat com el dret a la vida dels concebuts - la pdd - i dels no nascuts - l'avortament - per amagar els greus problemes que té sobre la taula. Han elaborat un perfecte entrepà polític-mediátic, diuen, amb l´única intenció de distreure´ns sobre els problemes reals que preocupen als ciutadans, sota les consignes bastant malparades, per cert, de llibertats i de progrés.

No comentaré ara la llei de terminis de l´avortament sinó la píndola del dia després i la seva dispensació sense recepta mèdica. Quan una dona sap amb seguretat que està embarassada i vol avortar haurà de recórrer a l´avortament quirúrgic o a l´avortament farmacològic amb la RU-486, per a desfer-se del fill. Quan no té aquesta certesa sinó només la intució, pel fet de no haver utilitzat mètodes anticonceptius o el d´haver fallat aquell que utilitza, el mercat posa a la disposició de les dones en edat fèrtil, una especialitat farmacèutica per a "la prevenció del embaràs", com diu el prospecte de la píndola postcoital.

És important conèixer el mecanisme d´acció del fàrmac utilitzat, doncs el judici ètic depèn de com actua. El principi actiu de la pdd és el levonorgestrel, un progestagen a dosis altes que té per finalitat alterar el cicle menstrual. Si la dona que pren la pdd es troba en fase pre-ovulatòria, té un efecte interceptiu ja que retarda o inhibeix l´ovulació. Aquesta forma de anticoncepció es dÓna en el 25% dels casos en les usuàries de la pdd, (Durand, M. et Al., Contracepció 64 (2001), 227-234). En la resta, el 75 % dels casos l´efecte és anti-anidatori en alterar l´endometri, capa interna de la matriu que acull l´embrió; la hormona luteínica, que possibilita la nidificació i la mobilitat tubàrica que ajuda l´embrió per arribar a l´úter. En aquests casos, l´embrió que ja s´ha generat per l'encontre de les cèllules germinals no podrà sobreviure a causa de la destrucció de l´estructura del suport matern i no podrà nidificar. La pdd és, per tant, un abortiu precoç.

La dispensació sense recepta mèdica de la pdd ha estat justificada pel Govern per tal de reduir el nombre creixent d´avortaments en adolescents. Una enquesta realitzada per Bayer Schering Pharma posa en evidència que, durant l´any 1999, les dones que no prenien cap tipus de contraceptius era el 39,3%, i que ha passat ara al 21% l´any 2009. Per altra banda el nombre d´avortaments el 1997 fou de 49.578 i el 2007 de 112.138, dels quals 15.000 foren de menors de 20 anys. És a dir, que mentre l'ús d´anticonceptius creix un 65% l´avortament també ho fa en un 61%. Així, doncs, a més contracepció, més avortaments.

La pdd incideix clarament en la ruptura entre sexualitat i procreació. El fill s´ha convertit en una malaltia a combatre, com a conseqència d´una mentalitat dominant que solament vol la sexualitat sense la seva conseqència natural, que són els fills. Els grans laboratoris farmacèutics van perfeccionant els seus medicaments postcoitals a manera de pesticides contra l'embaràs ja que no curen res, sinó que eliminen vides humanes durant els seus primers dies d´existència, pervertint les conductes i la humanitat dels joves o no tan joves. El professor Jérme Lejeune va afirmar l´any 1988, quan encara no es fabricava la pdd a gran escala però quan ja s´hi pensava, que "es pot considerar, sense por a equivocar-se, que, si aquest producte és efectivament fabricat a gran escala, matarà cada any més éssers humans del que van fer junts Hitler, Stalin i Mao-Tse-Tung". Tenia tota la raó i a això s´ha arribat! La pdd és la legalització de l´avortament, en tota circumstància i a l´abast de qualsevol persona, fins i tot menors. La vertadera emergència no està en els embarassos, està en ensenyar a reflexionar, a utilitzar la raó i mostrar el significat del vertader amor per tal que aquesta cultura de mort, que ens ha envat, s´aturi en el regueró que deixa d´infelicitat i de destrucció.

Isabel Viladomiu