La família, santuari de la vida

Per Romà Casanova, bisbe de Vic
Publicat el 25 de gener de 2011

Romà Casanova, bisbe de Vic

Full dominical, Gener 2011

La família és en la concepció cristiana —i, per tant, profundament humana— el santuari de la vida i de l´amor. El misteri del Fill de Déu en el si d´una família humana ens parla de la grandesa de la família en el designi de Déu. Déu en la seva creació amorosa de la humanitat ha volgut que sigui en el si de l´amor dels pares, en el si de l´amor de la família, que una persona neixi, creixi, s´eduqui i aprengui les virtuts fonamentals per a tota la seva vida. La saviesa del Déu que és amor ha volgut que sigui l´amor dels pares i de la família el que acompanyi la persona en els moments fonamentals de la seva formació i durant tota la seva vida. La família és el lloc fonamental de l´educació. Per això mateix entenem la gran importància que la família té per al futur d´un poble. L´Església és ben conscient d´aquesta veritat. I no pot fer res més que, escoltant la veu del Creador, defensar la família i recordar els principis fonamentals que la regeixen per al bé de la família mateixa i de tota la societat: la família es constitueix des de la base de l´amor i de la donació mútua dels esposos, l´home i la dona; la unió dels esposos és indissoluble; la vida humana, els fills, han de ser acollits en el si de l´amor dels esposos en la «paternitat responsable».

Mirant la nostra realitat ens adonem que la població es va envellint. Cal valorar positivament i agrair el fet que l´esperança de vida, amb l´ajut de la medicina i l´atenció, sigui més alta. Alhora cal dir que, entre nosaltres i des de fa molt temps, hi ha una manca de naixements. La taxa de natalitat és molt baixa. Sense pretendre acusar ningú en concret, cal constatar una gran manca de fecunditat generosa entre els matrimonis cristians. I un poble sense fills és un poble sense futur. Certament que la «paternitat responsable» demana realisme, demana generositat, demana dedicació, demana oblidar-se d´un mateix. Es podria pensar que complica la vida. Però l´alegria de la vida, del fill que creix, dóna tant que, en l´amor i des de l´amor, tota càrrega es torna dolça.

Una arrel del fenomen de la baixa natalitat és la «mentalitat anticonceptiva». Aquesta mentalitat creix a partir de l´hedonisme i la irresponsabilitat respecte a la sexualitat humana. L´acte sexual com a expressió de l´amor conjugal dels esposos té per la seva naturalesa un significat d´obertura a la vida. La mentalitat anticonceptiva exclou per principi aquest significat i el deslliga de la sexualitat. Aquesta concepció no solament porta al davallament de la natalitat, sinó que porta també, moltes vegades, a justificar el mateix avortament assassí. Urgeix entre nosaltres un redescobriment de la «paternitat responsable» generosa, des del convenciment que —com deia Joan Pau II— «solament l´amor pot protegir la vida» (Evangelium Vitae, 97), i al mateix temps oferir als adolescents i joves, des de tots els àmbits educatius de l´Església, una autèntica educació de la sexualitat i del amor