Jaume BALMES: Coneixedor de la VERITAT

Jaume Balmes Urpià va néixer a Vic el dia 28 d'agost de 1810. Ens trobem, doncs, en el bicentenari del seu naixement. Ocasió per recordar a aquesta figura universal, que refutava el relativisme, afirmant la capacitat de l'home per conèixer la veritat objectiva, transcendent, absoluta.

Balmes va ser savi, docte, veritable pensador, home de raó i de intuïció, investigador, original sense extravagàncies. A més “d'home-magatzem”, capaç de salvaguardar el saber heretat i d'aconseguir la seva difusió, resplendeix especialment com a “home-fàbrica”, capaç de produir nou coneixement, fins i tot avançant-se al seu temps, arribant a una perspectiva de futur que es diria profètica. Geni de profunda i gran personalitat. Expositor ordenat, clar, exacte, breu, pedagògic i elegant. Va ser “home-universal” o polifacètic: Filòsof, teòleg, canonista, polemista, apologista, historiador, polític, sociòleg, periodista. Dotat de fermes conviccions, modèlic; sacerdot. Tot això i molt més va ser el jove Balmes, el qual va morir aviat, apropant-se als trenta-vuit anys d'edat. Va ser qualificat pel Sant Pare Pius IX com "ornament i llum de la gent hispana".

Balmes va ser Doctor per la Universitat de Cervera de la Segarra, tant en Sagrada Teologia (1833) com en Dret Canònic (1835). Professor, durant algun temps, d'aquesta cèlebre Universitat. Obstaculitzada la seva tasca acadèmica, es va formar a la "escola de la desgràcia": experiència de la vida en el sofriment i forja de grans homes. Va arribar també a aconseguir una càtedra de Matemàtiques a Vic.

Com a escriptor va ser molt prolífic. La seva obra escrita es pot dividir en cicle apologètic-social (1841-1843) i cicle filosòfic-polític (1844-1948). La seva gran obra és "El protestantisme comparat amb el catolicisme en les seves relacions amb la civilització europea", apologia de la religió catòlica. La seva obra filosòfica principal és la "Filosofia fonamental", la qual inclou, entre d´altres, el seu important tractat "De la certesa" (teoria i crítica del coneixement). El seu llibre més popular és "El Criteri", escrit immortal en el qual exposa la lògica balmesiana.

Filòsof realista, fortament arrelat en la realitat, afirmava: La veritat en les coses és la realitat. La veritat en l'enteniment és conèixer les coses com aquestes són. La ment humana ha d´aconseguir la conformitat amb el seu objecte, adequar-se al mateix, acatar la realitat de les coses, la llei de l'ésser. El filòsof segueix l'estrella de la veritat. Per tant, ha de pensar bé. És a dir, ha de conèixer la veritat o caminar pel camí que condueix a ella.

Tasca de la filosofia és veure en cada objecte tot el que hi ha en ell i no més del que hi ha. S'ha d'aconseguir el coneixement de la totalitat. Balmes volia conèixer la totalitat de la realitat i la totalitat de l'objecte (totalitat objectiva). També afirmava la necessitat de la "totalitat subjectiva". És a dir, l'home és un microcosmos que ha estat dissenyat teleològicament o segons una finalitat per tal d´assolir el coneixement de la veritat. D'aquí que afirmi que la lògica, concebuda com la disciplina que té per objecte conèixer la veritat i evitar l'error, ha de comprendre l'home complet, ja que la veritat està en relació amb totes les facultats de l'ésser humà.

Balmes considera tres mitjans per conèixer la veritat: la consciència, l'evidència i el sentit comú. Per la consciència, som infal·liblement conscients de la presència de concrets actes psíquics propis. Per l'evidència, coneixem la veritat de judicis patents a la raó. Pel sentit comú, coneixem que allò que és evident és també veritat, afirmant així que les nostres evidències no són ficcions, sinó que tenen valor objectiu.

El filòsof no només pretén descobrir la veritat, també vol convèncer de la mateixa als altres. Li correspon, doncs, una actitud dialogant (comprensió, benevolència, sinceritat i caritat). A més, la veritat no és només per conèixer-la, sinó també per viure segons ella. La veritat en la conducta és viure conforme a la sana moral.

En resum, l'home es dirigeix pel pensament, però es mou per la voluntat i les passions. Per aquest motiu el cercador de la veritat necessiti de l'harmonia en l'ús de les seves diverses facultats. La raó il·lumina, els sentiments donen força, la imaginació, pinta;... I, tot elevat i dirigit per la religió.