Hi ha una bioètica cristiana?
Per Isabel ViladomiuPublicat el 19 d'octubre de 2009
El temps de crisi per a la bioètica que va predir Edmund Pellegrino, professor emèrit de Medicina i Ètica Mèdica i Professor Adjunt de Filosofia a la Universitat de Georgetown, ha arribat. La bioètica ha entrat en una profunda crisi 
després de passar per unes etapes de rà pid desenvolupament i acceptació. En els anys 80 es difonen i creen els Comitès d'ètica assistencial i d'investigació. Paral·lelament sorgeixen les Comissions i Comitès a nivell nacional i local d'experts en bioètica, anomenats pels propis governs, per assessorar els polÃtics en qüestions “bio”, que indica el que està en joc, la vida humana. També han proliferat Instituts, Observatoris i Associacions de Bioètiques que treballen i elaboren informes amb criteris molt dispars en el que és nucli central de la bioètica: els drets fonamentals i la dignitat humana.
després de passar per unes etapes de rà pid desenvolupament i acceptació. En els anys 80 es difonen i creen els Comitès d'ètica assistencial i d'investigació. Paral·lelament sorgeixen les Comissions i Comitès a nivell nacional i local d'experts en bioètica, anomenats pels propis governs, per assessorar els polÃtics en qüestions “bio”, que indica el que està en joc, la vida humana. També han proliferat Instituts, Observatoris i Associacions de Bioètiques que treballen i elaboren informes amb criteris molt dispars en el que és nucli central de la bioètica: els drets fonamentals i la dignitat humana. La proposta de despenalització de l'avortament ha reobert un debat de profund calat bioétic que deixa al descobert la crisi a què feia referència Pellegrino. Els informes elaborats pel Comitè de Bioètica d'Espanya, de la Generalitat de Catalunya i l'Institut Borja corroboren amb els seus dictà mens la voluntat bioètica de recolzar al Govern a treure l'avortament del Codi Penal, de fer d'un delicte un dret de la dona. La bioètica ja no defensa la vida de l'home, li van 
més i millor les noves llibertats i els nous drets. El comitè de Bioètica d'Espanya, en el seu recent informe sobre l'avortament, ha reconegut per primera vegada que la vida humana s'inicia en la fecundació, però davant d'aquesta declaració cientÃfica, li segueix la ceguesa de cor per no concedir ni valor, ni drets en ser humà concebut i no nascut. La bioètica va néixer per defensar l'home amb les armes de la raó, el dià leg i la recerca de la veritat. L'avortament no té res de raonable, eliminar un fill és irracional. El dià leg s'ha convertit en un enfrontament i en desqualificació del contrari. La recerca de la veritat s'ha quedat atrapada en una xarxa de vertaderes mentides. La bioètica, sento dir-lo, és ara ideologia al servei d'interessos polÃtics o cientÃfics. No té un à pex de vertadera, ha perdut la seva essència pel camÃ. Va néixer per defensar l'home i s'ha tornat contra ell.
més i millor les noves llibertats i els nous drets. El comitè de Bioètica d'Espanya, en el seu recent informe sobre l'avortament, ha reconegut per primera vegada que la vida humana s'inicia en la fecundació, però davant d'aquesta declaració cientÃfica, li segueix la ceguesa de cor per no concedir ni valor, ni drets en ser humà concebut i no nascut. La bioètica va néixer per defensar l'home amb les armes de la raó, el dià leg i la recerca de la veritat. L'avortament no té res de raonable, eliminar un fill és irracional. El dià leg s'ha convertit en un enfrontament i en desqualificació del contrari. La recerca de la veritat s'ha quedat atrapada en una xarxa de vertaderes mentides. La bioètica, sento dir-lo, és ara ideologia al servei d'interessos polÃtics o cientÃfics. No té un à pex de vertadera, ha perdut la seva essència pel camÃ. Va néixer per defensar l'home i s'ha tornat contra ell.Encara que les noves tecnologies han ajudat a identificar en el no nascut a un ésser humà són molts els que utilitzen els nous coneixements per discriminar els fetus malalts, per seleccionar embrions, en poques paraules per exercir l'eugenèsia en els més dèbils i exercir un domini extrem amb la fecundació in vitro als laboratoris. La biotecnologia ha ajudat a emmalaltir més les nostres ments, perquè ja Hipòcrates, sense biotecnologia al seu servei, es va comprometre a no donar verà abortiu reconeixent la humanitat del no nascut, quelcom que avui pocs bioétics volen fer.
No hi ha una bioètica cristiana, hi ha distintes maneres d'interpretar qui és subjecte de drets humans fonamentals, sent primordial el dret a la vida. Amb la despenalització de l'avortament uns éssers humans no seran protegits per la llei trencant el principi d'igualtat i de justÃcia, serà el criteri arbitrari per setmanes de desenvolupament 12, 14 o 22 el que farà del no nascut un ésser mereixedor de respecte. Això és relativisme, no cristianisme.
La bioètica que fonamenta la seva postura en l'existència real d'una vida distinta de la de la mare, mereixedora de 
respecte des de la fecundació, seria una bioètica personalista, que reconeix a un subjecte posseïdor de drets per ser humà , que pertany a la nostra espècie i ha de ser respectat, no matat. Aquesta és una evidència cientÃfica i raonable, que la nova llei de l'avortament enfosquirà més.
respecte des de la fecundació, seria una bioètica personalista, que reconeix a un subjecte posseïdor de drets per ser humà , que pertany a la nostra espècie i ha de ser respectat, no matat. Aquesta és una evidència cientÃfica i raonable, que la nova llei de l'avortament enfosquirà més.El cristianisme ensenya sempre que el sacrifici del fort ha de ser a favor del més dèbil, de la mare per la vida del seu fill, del el seu a favor del malalt. Ens ensenya que hi ha actes que ens ennobleixen i altres que sempre ens denigren, es recolza en els deures més que en els drets, que sempre reconeix en l'altre. L'avortament, l'eliminació deliberada d'un ésser humà innocent, no cap sota una orientació cristiana és una postura antagonista i pagana. El lÃmit de la llibertat cristiana sempre està en el reconeixement del no nascut com un proïsme mereixedor de tots els respectes i cuidats, mai entrarà en el perillós joc dels criteris de temporalitat, ni de viabilitat. El cristià coneix la realitat i la respecta, no es val del cristianisme per als seus propis interessos ideològics.
Isabel Viladomiu
Ètica i moral
Índexs
Església
Família i societat
Llibres
Seccions de les revistes
Teologia
Vida cristiana
