Poques persones esgrimeixen el subjectivisme i el relativisme moral quan apareixen notoris casos de corrupció a la primera pà gina dels diaris o a les portades dels telenotÃcies. A la ment de tots hi trobem els casos de corrupció empresarial i polÃtica, com són el cas Gürtel, el desfalc del Palau de la Música, la corrupció urbanÃstica a Marbella, a 
Andrax, a L'Egido, a Santa Coloma de Gramanet i a Sant Andreu de Llavaneras, entre d´altres; la prevaricació i trà fec d´influències de Castro de Rei (Lugo); la falsificació de factures i el blanqueig de diners procedents de negocis denigrants. Davant de casos com aquests, la vasta majoria de gent reacciona irada i, de vegades, fins i tot desmoralitzada. I quan a penes ha paït un escà ndol ja n´apareix un altre. Sense pal·liatius, condemnen els imputats, sovint, sense tan sols esperar que els tribunals dictaminin.
És evident que, per honor a la veritat, no s´han de fer judicis condemnatoris sense tenir en compte la presumpció d´innocència. Però aquesta reacció procedeix dels fets que es narren, els quals sà que poden judicar-se com a dolents. Cap persona amb una mica de seny qualificaria de virtuosa l´acció d´aprofitar-se del poder en interès propi amb dany a tercers, ni el desfalc comès per qui té un cà rrec de confiança o del qui se n´aprofita donada la seva reputació d´honorabilitat per tal d´estafar als altres, ni tampoc del qui s´enriqueix aprofitant-se d'un cà rrec 
públic quan el que s´esperava d'ell era que l´exercÃs amb justÃcia i al servei de la comunitat. Els jutges diran si aquestes accions són o no imputables als acusats, però les accions estan allÃ, i reclamen un judici moral. La gent ho fa, i a més a més d´una manera prà cticament unà nime.
Però, no predicaven alguns que en la moral tot és relatiu, i que cadascú té els seus valors, tan bons com els de qualsevol altre? Haurien de desconsiderar-ho. Quan els valors suprems d´algun són els diners, el poder, o el servei del propi “ego”, pot succeir allò que ara escandalitza; i amb raó. Casos com els que vivim escandalitzen qualsevol persona decent, i fins i tot als qui no ho són tant. Sense embuts, són accions intrÃnsecament dolentes que es poden argumentar amb sòlids arguments ètics.
El subjectivisme i el relativisme moral han estat considerats, durant llarg temps, com un veritat inqüestionable. Però aquest 'dogma' s´està ensorrant, malgrat que quedin encara molt à mbits en els quals imperen. Però quelcom s´està movent. La corrupció pot contribuir que molts es convencin, si encara no ho estaven, que hi ha una correcta jerarquia de valors que porta a posar els valors ètics per damunt dels diners, el poder i la vanitat.
En realitat, no solament la corrupció està arraconant el subjectivisme i el relativisme moral. També els escà ndols 
financers, l´atropellament de drets humans fonamentals en molts llocs del món, i la destrucció del medi ambient contribueixen a això. Aquests i altres fenòmens socials estan obrint els ulls a més d'un, i porten a reconèixer que el bé i el mal no se´ls inventa cadascú dels mortals, sinó que cal buscar-los i descobrir-los, de la mateixa manera que es descobreix –i no s´inventa– la veritat.
Diu el refrany que no hi ha mal que per bé no vingui. I, la corrupció, veritablement perversa, pot comportar, com a un bé, un despertar a la veritat, i a tenir una major estima pels valors ètics objectius. Això és, reconèixer què és allò que millora essencialment un ésser humà quan el realitza, i a l´inrevés què és allò que el degrada.
Domènec Melé
29 d´octubre de 2009
