El veritable tractament de la droga és la prevenció

Per Carlo Bellieni
Publicat el 22 de juny de 2011

Els nois que utilitzen droga aviat s'adonen, a costa seva, dels molts danys que se´n deriven del seu ús, i els saben descriure perfectament. Ho revela un estudi suís acabat de publicar (Swiss Medical Weekly), que descriu els trastorns de relació o de tipus sexual provocats pels estupefaents.

Els joves paguen, però els "mestres" segueixen predicant la legalització de la droga: alguns fan servir la imatge de la droga per atreure audiències als escenaris de televisió, altres -com han sostingut recentment alguns ex caps d'Estat, polítics i personalitats públiques- pensen que liberalitzant-ne l´ús es sostreu el mercat a la delinqüència.

Tots dos s'equivoquen: els primers perquè especulen de mala fe amb la debilitat de l'adolescència; els segons perquè la liberalització no ha fet desaparèixer el joc d'atzar clandestí ni ha reduït el consum d'alcohol, i, a més, perquè la droga no és, en primer lloc, un problema de delinqüència, sinó de buit d'esperança i de projectes, que es volen omplir a través d´una felicitat artificial que destrueix el cervell.

I és que la droga fa mal. I ho demostra la ciència. Un estudi publicat aquest mateix mes al British Journal of Psychiatry mostra que, com més aviat es comença a drogar-se tant pitjors són les futures conseqüències neuro-cognoscitives; així es confirma el que ja es coneixia, és a dir, que les capacitats mnemòniques i d'atenció queden malparades pel contacte amb la droga, fins i tot, a distància d'anys (Journal of Psychopharmachology, gener de 2010). La conseqüència pràctica és que per a aquells que es droguen no n'hi ha prou amb el fet d´evitar fer-ho durant la feina (conductors i altres professions) per no causar danys greus.

Per no parlar, a més a més, dels vincles del cànnabis amb l'aparició de l'esquizofrènia, una psicosi gravíssima que té relació amb la tan ponderada «droga tova»: el Lancet de juliol de 2007 mostrava que eliminant la marihuana, les psicosis en la població disminuirien en un 14%. Per aquests motius i pel fracàs de les polítiques de despenalització, l'American Academy of Pediatrics es va pronunciar clarament contra la liberalització del cànnabis a causa dels seus efectes sobre els nois, entre els quals hi ha el risc de tumors, i contra la idea d'un cànnabis terapèutic, la qual cosa, en darrer terme, no és més que una porta oberta a la liberalització, més que una arma real contra el dolor.

En aquest escenari d'emergència sanitària, és patètic l'intent d'enterbolir les aigües introduint en el recipient de les classificacions de drogues una mica de tot: des del vi fins al “lsd”, per dir que, en el fons, amb la droga n'hi hauria prou en el fet de saber mesurar l´ ús, evidentment sense recordar que el vi, que és un aliment, i el tabac no alteren els sentits, i que la marihuana sí. Nosaltres som els primers a escandalitzar-nos per l'accés precoç dels nois al tabac i alcohol, i demanem fortes restriccions per als joves i campanyes clares de dissuasió respecte al binge drinking o la nicotina, però això no vol dir que a dues desgràcies se n´hagi afegir una tercera, sobretot en un moment en què la lluita contra les dues està donant bons resultats.

La liberalització d'una substància nociva acaba per fer que es consideri injusta la lluita contra les altres. I pot ser promoguda només per una ideologia antiquada, la dels supervivents dels anys de la contestació -que predicava la manca de responsabilitat-, que no escolten els plors de les víctimes dels accidents de trànsit causats per joves drogats, les lamentacions dels familiars dels suïcides o les llàgrimes dels intoxicats que, en el millor dels casos, acaben en comunitats de recuperació.

És la ideologia de qui, com escrivia Pier Paolo Pasolini, ha jugat a actuar com a revolucionari i, en arribar a la vellesa, s'adona "que ha servit al món contra el que, amb zel, havia lluitat» (Trasumanar i Organizzar , 1971), i només regala als joves solitud, enyorances i droga, és a dir, «follets de vidre, que t´espien per davant i se te´n riuen a l'esquena», com va escriure Fabrizio d'André en el «Càntic dels drogats» ( 1968). Ideologia coixa, que fracassa també en la lluita contra el comerç de la droga, com subratlla la corresponent task force de l'administració nord-americana, gràcies a la qual sabem que a Holanda, des de l'obertura dels «bars de marihuana» el 1976 s'ha triplicat l'ús no només d'aquesta droga, sinó també de l'heroïna, i que els experiments suïssos de parcs reservats als drogats han fracassat miserablement. La set de sentit i d'amor no es satisfà donant alcohol i droga: així només es crea marginació.

L'Osservatore Romano

Permalink: Zenit