El retorn dels mags, dels bruixots, endevins i altres supersticions
Per Enrique CasesPublicat el 19 d'octubre de 2011
Han tornat els mags, els endevins, els espiritistes, els seguidors de Satanàs i invocadors del diable, aquells que llegeixen cartes, mans i entranyes d'animals ... Semblava cosa superada, però han tornat amb força i superen el nombre de sacerdots a tot l´Occident. Quina és la raó d´aquest auge de l'ocultisme?
L'any 1999, Josep Ratzinger va tractar el tema en una revista italiana. Amb la seva ment clara explica la mà gia com l'ús de forces aparentment misterioses que serveixen per tenir un domini sobre la realitat fÃsica o psicològica. És a dir, l'intent d'instrumentalitzar les potències sobrenaturals per al propi gaudi. Tant l'Antic com el Nou Testament la prohibeixen rotundament. Però la persistència del fenomen s'explica per la set de Déu de tot home que no està satisfet només amb el finit i limitat, i alguns intenten sadollar aquesta set acudint a la mà gia enmig d'un món desorientat. Rebutgen la lluita de l'oració humil i volen dominar la realitat amb les seves forces, també les ocultes. A Xipre, 
sant Pau anomena al mag Elimas "fill del diable". Ratzinger diu que sense el dimoni, que provoca aquestes perversions de la creació, no podria existir aquest món de l'ocultisme i la mà gia; que en realitat són una paròdia del divÃ. En aquests fenòmens trobem la mentida en l´estat més alt de puresa. Sembla que eixamplen el poder de les experiències per acabar en autodestrucció, d'una manera similar al resultat de les drogues, però més destructiu encara ja que actuen en el nucli de la personalitat humana.
La curiositat vers l'ocult sembla que prové d'una barreja entre una tendència cap al divà i la desorientació. El mag ha arribat a la mentida i després utilitza tots els artefactes per enganyar, fins i tot perverteix els elements cristians: imatges, creus, espelmes, per atreure gent crèdula, fer-se creïble i enganyar esclavitzant mentalment.
Fins i tot les formes que poden semblar més lleugeres, com la lectura de mans, tarot, reiki, i altres, són enganys. Quan algú es mou en aquesta direcció està en perill de caure en un parany cada vegada més profund. Un esglaó porta a un altre, ja que el terreny és relliscós.
L'Església utilitza molts exorcismes al catecumenat, en el baptisme i en la litúrgia, cada any, es renova el rebuig al diable, les seves pompes i les seves obres. Les prà ctiques ocultistes són part d´elles. Convé tenir en compte que sempre es pot assolir el perdó amb un penediment, però si s'arriba allò que es diu el pecat contra l'Esperit Sant sembla un punt de no retorn gairebé insuperable perquè l'aversió vers Déu ha fet la seva mansió en aquests pecadors. A l'Església, hi ha maneres de realitzar alliberaments del dimoni per vies diverses, i moltes vegades els exorcismes realitzats pel sacerdot facultat pel bisbe de la diòcesi són necessaris. També l'ús de l'aigua beneïda, de l'aigua exorcitzada, aixà com la sal i l´oli beneïts i els crucifixos ajuden com sacramentals a aquest fi alliberador.
Encara hi ha zones del món no evangelitzades on aquests fenòmens són més grans i la por als dimonis i als bruixots crea un clima d'immobilitat paralitzant. En aquesta hora de temptació pagana profunda -afegia Ratzinger- hem d´anunciar l'Evangeli en tota la seva senzillesa i grandesa com el veritable i únic alliberament.
Les religions orientals ofereixen moltes coses que es poden assimilar al 
ocultisme, que són utilitzades pels dimonis per introduir-se, com és el cas d'alguns ioga que arriben més enllà de la gimnà stica, ja que es converteixen en un mitjà d'autoredenció i els moviments del cos no són innocus en relació a l'à nima. Els mantres no són pregaries perquè no s´adrecen a Déu sinó a altres divinitats que són Ãdols i acaben en mans del Senyor de les tenebres. Els mèdiums, la meditació transcendental, la medicina alternativa, tan utilitzats en la New Age són finestres obertes per on pot entrar el diable i encadenar l'home.
El materialisme del segle XX ha estat vençut en les seves contradiccions, però el retorn d´hom a les coses sagrades, potser erri en el camà deixant una còpia falsa de religió que allunya de Déu mateix i del camà vers Ell, que és Jesucrist.
