El do d'un fill sacerdot, un gran privilegi per a les mares

"–El gust per la pregària i per l´altar? Després de Déu, li ho dec tot a la meva mare. La virtut recorre un camí directe des del cor de les mares al dels seus fills". Això digué sant Joan Maria Baptista Vianney, el sant Rector d'Ars.

 En ocasió del 150è aniversari de la mort del sant Rector d'Ars, Joan Maria Baptista Vianney, Benet XVI s´inicià l'Any Sacerdotal, que té com a lema "Fidelitat de Crist, fidelitat del sacerdot". I tal com ens recorda el Sant Pare, a més d´"aprofundir en el valor i la importància de la missió sacerdotal", aquest any pretén "pregar el Senyor perquè doni, a la seva Església, el gran do de nombrosos i sants sacerdots".

A hores d´ara, en ple Any sacerdotal, i aprofitant les estones de silenci, sempre tan necessaris per a la meva salut psíquica i espiritual, solc recordar un poema que la meva mare, des de que érem petits, amb el seu anhel constant per transmetre´ns l´amor pels sacerdots, ens l´ensenyà cada dia a resar. Mai l´he oblidat. Diu així:

Així doncs, no és estrany que em llenci a suggerir que, a més d´aprofitar aquest any per resar per la fidelitat dels sacerdots, ens serveixi també per donar les gràcies a totes aquestes mares que, sempre a l´ombra, com Maria Santíssima, Mare de Jesucrist Summe i Etern Sacerdot, han estat predestinades des de l´eternitat per viure el privilegi d'un servei exigent: fer "créixer en edat, saviesa i gràcia" els seus propis fills perquè siguin sal de la terra i llum del món en l´exercici del ministeri sacerdotal.

Ens ho recordà Joan Pau II en la seva Carta a les dones: Maria, "posant-se al servei de Déu, ho ha estat també al servei dels homes: un servei d´amor. Precisament aquest servei li ha permès de realitzar, en la seva vida, l´experiència d'un misteriós, però un autèntic «regnar». No és per casualitat que se l´invoca com a «Reina del Cel i de la terra». Amb aquest títol s´hi adreça tota la comunitat dels creients i l´invoquen com a «Reina» molts pobles i nacions. El seu «regnar» és servei! El seu servei és «regnar»!

I sense deixar de reconèixer i agrair la tasca silenciosa i exemplar de molts pares, protagonistes imprescindibles en la resposta dels seus fills al pla de Déu, els fidels de l'Església tenim envers les mares dels sacerdots un deute de gratitud per a tota la vida. Tot elogi i lloança és molt poca cosa pel que fa a elles com a mares de sacerdots.

És més, goso suggerir que ens plantegem, durant el temps que resta de l'Any Sacerdotal, de viure´l com un Any d´acció de gràcies per les mares dels sacerdots. Només elles, que van sembrar de manera exquisida la llavor de la fe en els tendres cors dels seus fills, i que abonaren la terra de les seves llars amb el seu amor maternal, el seu afecte, la seva cura, la seva pietat, la seva exemplaritat, la seva alegria, la seva paciència, la seva entrega, la seva gratitud, el seu servei, el seu perdó, la seva companyia i la seva protecció..., que, en definitiva, hi posaren tota la seva humanitat, han estat capaces de crear l´ambient humà i sobrenatural adequat per afavorir la fidelitat d´aquests joves disposats a ser sal de la terra i llum del món en l´exercici del ministeri sacerdotal.

Diu el savi refranyer espanyol que "és de bon nascut ser ben agraït". Doncs bé, no podem oblidar-nos que lloar les mares i alhora agrair la seva sol·licitud, és lloar i agrair els fills sacerdots. I a l´inrevés: lloar i agrair els fills sacerdots és lloar les seves mares i agrair-les-hi tota la seva dedicació materna.

Més encara, utilitzant les mateixes paraules de Joan Pau II podem dir: "Et dono gràcies, dona-mare, que et converteixes en si entranyable de l´ésser humà, amb l´alegria i els dolors de part, d´una experiència única, que esdevens en somriure de Déu per al nen que dónes a llum i et fa guia de les seves primeres passes, suport del seu creixement, punt de referència en el posterior camí de la vida".

Remedios Falaguera