Educar amb llibertat, educar amb Crist

L'educació cristiana consta d'un aspecte objectiu: els coneixements, la cultura, també la cultura religiosa, i d'un altre subjectiu, la vida cristiana, el do de la gràcia i la resposta lliure de l'home. Mentre que el primer, inclosa l'assignatura de religió, es regula acadèmicament mitjançant programes i exàmens, el segon aspecte només pot ser real si es procura un clima de veritable llibertat en la participació en els mitjans per conrear la vida espiritual.

Una escola cristiana que ensenyi valors però no anunciï a Jesucrist és una contradicció. Amb el temps, aquestes institucions acaben llanguint fins a perdre el seu ideari original. Una altra cosa diferent –i freqüent– és que molts pares portin els seus fills a escoles cristianes per educar-los en una sèrie de valors humans, considerant la fe, simplement, com un costum o tradició de l'escola. Aquests pares provenen de diferents àmbits: pares agraïts per la formació que ells mateixos van rebre en una escola cristiana, però que han perdut la fe; pares que busquen una formació tècnica i humana de qualitat; pares que busquen per als seus fills problemàtics una formació més personalitzada, o fins i tot, pares que, per comoditat –potser la simple proximitat– porten els seus fills a una escola cristiana.

Cal una gran coherència en el sistema educatiu si vol ser eficaç, no només humanament, sino tambè espiritualment. D'aquesta –segons el que són i el que creuen– s'han de dedicar a la formació dels altres. I en lloc d'ocultar Crist als ulls dels no catòlics –i, sovint, dels catòlics també– cal mostrar a tots el veritable rostre de Crist, perquè lliurement s'acostin a Ell i puguin participar del seu amor.

Veure l'article complet