Dones i mares: Houston, tenim un problema!

Per Remedios Falaguera
Publicat el 21 de març de 2011

Aquesta expressió, utilitzada pels astronautes de l'Apolo XIII davant un problema tècnic greu, s'ha convertit en un crit de desassossec per a moltes mares que han de fer equilibris cada dia per conciliar el seu treball professional amb l'ordre a casa seva, és a dir, les tasques domèstiques, atendre els fills i, en ocasions –cada cop més freqüent– llurs pares; a més, ajudar en les tasques escolars, mantenir reunions amb professors... o simplement aconseguir posar els nens al llit a temps.

Per això, no m'estranyen les últimes dades sobre maternitat i treball de la dona a la Unió Europea recollits en l'estudi de la Fundació Acció Familiar, Dona i Igualtat de Tracte. Anàlisi de la maternitat a la Unió Europea, dirigit per María Teresa López.

De fet, m'atreveixo a afirmar: «Família, tenim un problema!».

L'anàlisi estadística d'aquest informe és demolidora. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i Eurostat, queda demostrat, no només el fet que les dones "s'han vist obligades a masculinitzar els seus comportaments i han començat a retardar la seva maternitat, –i fins i tot de vegades es veuen obligades a renunciar-hi–, sinó també que les dones europees són sotmeses «a una doble discriminació, l'origen de la qual es troba en el fet de ser alhora dona i mare».

Tot i que, com afirma María Teresa López, «la maternitat no ha de ser un obstacle perquè la dona tingui un treball remunerat, tampoc l'exercici d'un treball remunerat ha de ser un obstacle per a l'exercici d'un dret bàsic com la maternitat».

Dades que desafien la igualtat de tracte vers les dones

Destaquem alguns dels canvis produïts en els comportaments de les dones europees en relació a la maternitat, i concretament, de les dones espanyoles:

· Espanya és el segon país de la UE on més ha crescut, en els darrers anys, el nombre de dones que tenen un treball remunerat. Malgrat això se situa "entre els últims llocs de la Unió Europea amb un dels nivells més baixos de protecció a la maternitat", amb Portugal i Grècia.

· En l'últim semestre del 2010 hi va haver 235.373 naixements, un 3,2% menys que en el mateix període de 2009.

· El 51% de les dones que treballen «fora de casa» no té fills, el 27% en té un, el 20% dos, i amb tres o més fills la taxa baixa al 4%.

· El 60% de les dones que treballen «fora de casa» considera que tenir fills suposa un obstacle per al desenvolupament de la seva carrera professional, ja que el 95% de les excedències laborals les demanen les mares.

· La diferència entre el percentatge d'homes i dones que deixen de treballar en esdevenir pares o mares arriba a Espanya fins als 30 punts percentuals.

· El 85% de les dones espanyoles que estan en el mercat laboral renuncien a tenir un altre fill.

· La major part de les dones, així com també dels homes, haurien desitjat tenir algun fill més, però la majoria d'ells addueixen, com a principal motiu, «els horaris i jornades de treball fora de casa -en molts casos excessivament rígides i molt prolongades-, que dificulten la conciliació família-treball, i que afecta de manera especial la dona, així com la insuficiència de recursos i serveis que ajudin a tenir cura dels més petits. També la compatibilitat dels horaris i el calendari escolar crea dificultats a les famílies, quan el pare i la mare treballen fora de casa."

Tractar desigualment els desiguals

Tot això ens porta a pensar que «homes i dones som idèntics en capacitats, drets i obligacions, però no ho som en les nostres realitats biològiques. Cercar o fomentar actuacions idèntiques i obligar a tenir els mateixos comportaments -tant homes com dones- és un objectiu poc encertat, a més a més d'impossible d'assolir. Les accions a favor de la igualtat han de respectar, i fins i tot protegir, les desigualtats que ens vénen donades per la nostra pròpia naturalesa, entre les quals hi ha la maternitat».

En altres paraules: s'està produint una discriminació de la dona espanyola, no només per ser dona, sinó pel fet de ser mare? És la maternitat un handicap tant per a l'empresa com per a les pròpies dones? Es tracta d'una discriminació «dins del mateix col·lectiu de dones», on les dones sense «obligacions familiars» poden promocionar-se dins de l'empresa, mentre que les mares treballadores es veuen estancades en el creixement professional per manca de mobilitat i flexibilitat laboral? Quines solucions pràctiques i reals s´haurien de tenir en compte a les empreses per facilitar la conciliació de treball i família, que siguin beneficioses per als fills, per a les mares treballadores, per a la societat i per a l'economia del país?

Mesures per superar la discriminació de la mare i dona treballadora

Per aquesta raó, aquest estudi reclama una sèrie de mesures per superar aquesta doble discriminació –dona-mare treballadora fora de casa–, i exigeix dels poders públics una sèrie de mesures per tal de facilitar la conciliació de treball i família, entre les quals podríem destacar:

1. Crear una cultura de respecte i promoció de la família i de la maternitat: «La societat, i especialment el sector públic, ha d'ajudar les dones a exercir el seu dret bàsic a la maternitat. Això obliga a valorar el treball no remunerat que realitzen i a reconèixer el valor de la vida que aporten com un bé irrenunciable per a una societat que vol prosperar»; així com també organitzar «polítiques de conciliació de la vida familiar i laboral que no considerin els fills com obstacles per a l'accés i permanència de la dona en el mercat laboral, sinó com un capital humà imprescindible sense el qual no és possible el benestar social».

2. Realitzar polítiques de conciliació en què no es consideri els fills com un obstacle: «s'ha de protegir tant el dret de la dona a tenir un fill així com la possibilitat de treballar fora de casa, i també el dret dels fills a tenir un pare i una mare, i el del pare a tenir i a cuidar el seu fill. No pot continuar el debat centrat en la necessitat de més ajudes econòmiques directes i noves places de guarderia, prescindint del paper cuidador i educatiu que els pares tenen des del naixement dels seus fills».

3. Elaborar plans, factibles i de prestigi, per a una dedicació discontínua a la carrera professional.

4. Els poders públics han de garantir polítiques de suport a la família: la creació de mesures «per a homes, i no només per a dones, que puguin portar al fet que aquestes no hagin d'afrontar soles el doble treball laboral i

familiar»; a més, segons assenyala l'informe “Deu anys de conciliació a Espanya”, elaborat pel Centre de Treball i Família de l'IESE - The Family Watch, es recorda que, «en països com Holanda, França, Alemanya, Suècia o Noruega, la racionalització d'horaris ha fet possible tres objectius simultanis: una major incorporació de la dona al mercat laboral, l'augment de l'índex de fertilitat i un increment de productivitat en relació amb el nombre d'hores treballades».

5. Aquestes polítiques poden agrupar-se en diversos blocs, com afirma la professora Núria Chinchilla: «flexibilitat en el temps, excedències, polítiques de serveis per tenir cura de fills petits i dels ancians, adaptació del lloc de treball, suport o assessorament professional/personal i beneficis socials. No totes les empreses utilitzen totes les mesures: algunes estan previstes en les lleis, altres van més enllà. Moltes no tenen cost per a l'empresari i constitueixen tan sols una qüestió de cultura empresarial. La veritat és que cada empresa ha de buscar aquelles mesures factibles per possibilitar la conciliació de la vida laboral, familiar i personal de la seva plantilla, alhora que els empleats augmenten el seu compromís amb l'empresa».

6. Reconèixer les famílies com un actiu imprescindible: el nostre sistema econòmic necessita un augment de l'índex de natalitat pel que fa al seu creixement. De fet, «aquest fort descens de la natalitat, juntament amb l'augment en l'esperança de vida, donen lloc a un augment en les taxes de dependència, amb els consegüents efectes -ara per ara preocupants-, sobre els estats de benestar europeus.

Remedios Falaguera