Dimensió existencial de la vida litúrgica

Aquesta situació de crisi religiosa, no solament la trobem a Catalunya, sinó que és una mica la situació general de la vella Europa i del món occidental. És per això que des de fa temps l´Església, començant pel papa i els bisbes fins als rectors i preveres en les comunitats parroquials, ens sentim inquiets i preocupats pel fet de la pèrdua de la fe i de la pràctica religiosa. Per això s´han esmerçat darrerament més esforços a treballar en el camp de l´evangelització, de la catequesi i de la litúrgia.

Pel que fa a la litúrgia, la doctrina de l´Església, principalment sobre la celebració eucarística, ha estat motiu de sínodes i encícliques papals. Els bisbes han escrit pastorals i normatives per a valorar millor l´Eucaristia i la vida sacramental. S´han fet campanyes a nivell nacional i diòcesà per fomentar l´assistència i participació a la missa dominical. És aquest un aspecte de la vida eclesial que els preveres hem de treballar i cuidar molt.

La celebració litúrgica, i de manera especial la celebració eucarística, dóna forma a una comunitat cristiana i a una parròquia, la qual es reuneix per celebrar Jesucrist, compartint la fe, l´amor i la caritat. L´Església, i per tant tota comunitat parroquial, ha de ser celebrativa, eucarística, litúrgica.

L´evangelització, la catequesi, els moviments apostòlics... tot ha de portar a la celebració de la fe per mitjà de la litúrgia, i sobretot la litúrgia eucarística.

És per això que el Concili Vaticà II va parlar de la litúrgia com a fons et culmen de la vida cristiana (Cf. Sacrosanctum Concilium núm. 10). Els sacerdotsque presidim l´Eucaristia podem caure en un doble perill: la rutina(sempre igual) i creure´ns que som els «amos» de la litúrgia i celebrar-lacadascú com vulgui i li agradi (sempre coses noves i diferents).

Per això ésimportant que tot sovint revisem la manera com celebrem. I això ho podemfer a un doble nivell: amb els germans preveres, que també presideixencelebracions, i amb la mateixa comunitat celebrativa, perquè tots plegats prenguem millor consciència que celebrem la litúrgia de l´Església, iper tant hem de celebrar-la bé.

Els nostres gestos, postures, paraules, ornaments litúrgics, il·luminació i ambientació de l´església els hem de cuidar molt perquè la celebració sigui ben reeixida. El Cardenal Danneels diu que la litúrgia és com la llavor de l´evangeli.

Encara que en el gran camp de l´Església o d´una petita comunitat parroquial hi hagi herbes o pedres, espines i cards... amb tot, també hi ha un cor humà capaç de fer fructificar la petita llavor perquè doni fruit. Hem de creure en la força de la llavor, en la força de la litúrgia.

L´actual Missal Romà, amb la seva Institutio (3a edició) ens permet, tant als sacerdots com als fidels, conèixer molt millor el llibre que utilitzem per celebrar l´Eucaristia. Ens permet aprofundir en la teologia i en la pastoral litúrgica de la celebració del misteri eucarístic, partint de la doctrina del Vaticà II, així com també de l´encíclica de Pau VI Mysterium fidei (1965) i de la instrucció Eucharisticum Mysterium (1967) de la Congregació del Culte Diví, juntament amb les noves normes de la instrucció Liturgiam authenticam (2001) sobre l´adaptació i traducció dels textos litúrgics.

Més recentment, Joan Pau II en l´encíclica Ecclesia de Eucaristia (2003) va parlar de l´Eucaristia com a centre de la vida de l´Església (nº 3), i el Papa actual, Benet XVI, en la seva exhortació apostòlica Sacramentum Caritatis (2007), després del Sínode sobre l´Eucaristia, presental´Eucaristia com a misteri que s´ha de creure, que s´ha de celebrar i ques´ha de viure.

En descriure les parts de la missa, la Institutio del Missal Romà ens explica els trets bàsics d´una bona catequesi eucarística, així com les normes dels diversos ministeris, juntament amb molts altres detalls i precisions que ens ajuden a millorar la celebració eucarística, i també a evitar abusos o defectes en els quals podríem caure.

La celebració litúrgica ben estructurada és aquella que equilibra bé, tant la litúrgia de la Paraula com la litúrgia sacramental. Abans del Concili es passava més lleugerament la litúrgia de la Paraula per allargar la litúrgia sacramental. Actualment caiem en el perill contrari: allarguem la litúrgia de la Paraula, sobretot l´homilia, en detriment de la litúrgia sacramental, que passem més de pressa. El Vaticà II ha valorat la Paraula de Déu, que ha volgut igualar a la part sacramental, amb la finalitat de guardar un millor equilibri litúrgic entre les dues parts de la missa.

(El Bon Pastor – 2)