Benvolguts amics. SÃ; potser no és una idea molt popular en aquests temps, però crec que la gran inversió educativa que estem fent amb els nostres fills, mereix anar contracorrent, especialment en aquest tema. Tenim els mitjans, i per tant, l'obligació de fer dels nostres joves persones diferents, allunyades de la mediocritat i del mal gust, sense complexos i sense vergonya, la qual cosa no és el mateix que ser pocavergonyes, sinó lliures i valents; o sigui joves que s'atreveixin a plantar cara a la "normalitat". En definitiva, fer-ne joves extraordinaris.
Explica Leopoldo AbadÃa, en un dels seus articles, que "en moltes conferències, s'aixeca una senyora (amb la clà ssica pregunta de senyores) i diu aquesta frase que a mi em fa tanta grà cia: "quin món deixarem als nostres fills?" (...) Jo acostumo a tenir una resposta, de la qual cada vegada n´estic més convençut: "i a mi, què m'importa?! Potser sona una mica malament, però, realment, m'importa molt poc". I "el guru de la crisi Ninja" contÃnua amb aquesta altra anècdota: "En acabar una conferència la setmana passada, se'm va acostar una senyora jove amb dos fills petits. Com aquell dia també m'havien preguntat això del món que deixarem als nostres fills, ella em va dir que li preocupava molt més quina mena de fills deixarÃem en aquest món". Chapeau!
I això em fa pensar que el problema del consum excessiu d'alcohol dels nostres joves no rau només en els perills fÃsics que, segons els experts, té el beure unes copes –adormiment progressiu dels centres cerebrals superiors, pèrdua de l'autocontrol emocional i de la conducta, descoordinació muscular, afeccions cardiovasculars, complicacions hepà tiques, retards en el creixement, microcefà lia, deliris, coma etÃlic,...–, sinó també pel que fa als efectes morals que deterioren la dignitat, el respecte cap a un mateix, a la imatge personal i social, a l´autoestima; abocant-los a la tristesa, a uns sentiments de culpabilitat, i a la frustració. Doncs com bé assenyala el filòsof José Antonio Marina, membre de la Fundació Alcohol i Societat, el consum de l´alcohol i les drogues s'ha instal·lat en el circuit juvenil i no serveix de res dir al jove que beure de manera abusiva li pot provocar cirrosi i problemes de salut. Cal fer-li comprendre que serà repudiat socialment, que no sabrà comportar-se adequadament. Al cap i a la fi, a qui li agrada que li recordin les barbaritats que pot arribar a fer amb unes copes de més, les grolleries que pot arribar a dir als pares i amics, i/o els actes vandà lics que pot promoure en plena “col·locada”?
De tots és conegut que molts dels nostres joves associen l'oci, la festa i les vacances amb el consum d'alcohol. És més, creuen que el beure els farà més populars, més atractius i més feliços. Però no són conscients que l'alcohol no és tan divertit com sembla. Al contrari, aquesta espècie de ritual incorporat, malauradament, a la "normalitat", és un dels pitjors companys de diversió que poden triar. De fet provoca molts mals de cap. En primer lloc, perquè el consum d'alcohol esclavitza, i sense advertir-ho, crea una dependència fÃsica i psÃquica de la qual n´és molt difÃcil sortir, i encara més per als adolescents, ja que com més jove s'és, també s´és més sensible als efectes de l'alcohol i més vulnerable als possibles riscos. I, en segon lloc, pels perills que comporta: de l'eufòria inicial es passa a la confusió i la descoordinació motora. Després ve l'estupor, la pèrdua de voluntat, i la pèrdua de reflexos que pot provocar un coma etÃlic, o el que és molt pitjor, l'absència de reflexos que et porta, irremeiablement, a la mort. Per aquest motiu, encara que molts pares ens trobem desbordats davant d´aquest fenomen, i acceptem amb "resignació" o amb "ignorà ncia" que els nostres fills es reuneixin amb els amics per beure i, fins i tot, "tolerem", amb un "pacte de no agressió", que per superar els complexos, vèncer la timidesa per fer noves amistats, passar una estona alegre i divertida ballant, necessiten una copa per inhibir-se, no podem seguir justificant-ho amb comentaris com que "és una cosa per la qual s'ha de passar, ja passarà amb el temps...", “jo també ho feia a la seva edat!”, i “per beure una mica no passa res!”,...
Pares, despertem-nos de la ressaca! "Perdem el temps" amb ells i ajudem-los a dir: NO a l'alcohol! Només aixÃ, no ens
arriscarem en posar en perill els nostres fills, la nostra famÃlia, i podrem ajudar-los a plantar cara a una "normalitat" que, sens dubte, els pot esclavitzar. I per això, atès que el consum d'alcohol està tan arrelat en la nostra cultura i els nostres costums, proposo que els donem exemple i consumim-ne amb moderació, no siguem permissius i fixem unes normes de compliment obligatori ("si beus. no condueixis", "els adolescents no han de beure”, "no es beu en zones comunes on es pugui ser un exemple nociu per als petits",...), parlem amb els nostres fills, donem-los-hi informació i expliqueu-los-hi els riscos i les possibles conseqüències que poden portar unes copes de més.
Remedios Falaguera