Defensar la vida humana: un monopoli de la moral?
Per Domènec MeléPublicat el 24 d'octubre de 2009
El 17 d´octubre de 2009 la ministra d´Igualtat, Bibiana AÃdo, reiterava a Barcelona la defensa del seu projecte de la 
'Ley Orgánica de Salud Sexual y Reproductiva y de la Interrupción Voluntaria del Embarazo´. En aquesta ocasió ho feia coincidir amb una magna manifestació, a Madrid, en defensa de la vida, la dona i la maternitat. La senyora. AÃdo va desqualificar els manifestants, opositors a aquesta llei que consagra el dret a avortar, senzillament afirmant que 'ningú no té el monopoli de la moral´.
Amb frases fetes com aquesta s´eludeix una discussió racional, que hauria de ser seriosa i profunda. Es pot deduir fà cilment que darrere de l´afirmació del fet que 'ningú no té el monopoli de la 
moral´, aquest milió llarg de manifestants, juntament amb molts més altres ciutadans que s´oposen a aquests tipus de lleis que fomenten cultures de mort, estaven defensant una postura moral entre altres moltes, potser fins i tot millors.
moral´, aquest milió llarg de manifestants, juntament amb molts més altres ciutadans que s´oposen a aquests tipus de lleis que fomenten cultures de mort, estaven defensant una postura moral entre altres moltes, potser fins i tot millors. La frase dóna també peu per argumentar des del relativisme que no hi ha cap moral vertadera, sinó sols un conjunt d´opinions morals, totes igualment và lides i respectables, però cap més vertadera que una altra. Si fos aixÃ, la moral i l´ètica servirien de molt poc; o més aviat de res.
L´únic criteri de validesa que quedaria seria el poder o la ideologia que el sosté, més enllà del bé i del mal; o potser la veritat moral vindria definida per la voluntat de la majoria. I qui influeix en l´opinió de la majoria? Amb freqüència poderosos grups de comunicació, que saben com influir i manipular l´opinió pública, creant corrents de pensament que, amb el temps, poden arribar a ser majoritaris. Això es perillós, molt perillós, per a la llibertat i per a un autèntic desenvolupament humà . No obstant, no tot és relativisme. Els avortistes, encara que amb freqüència actuïn en virtut del poder aconseguit, 
sovint cerquen justificacions. Solen fer-ho apel·lant a sentiments 'morals´. Per exemple aquest: 'no estem en contra de la vida, però no volem que es condemnin les pobres dones que avorten, ja que suficient pena tenen amb això´. A la fi, treuen una conseqüència prà ctica, encara que no sempre l´expliciten. Es pot també expressar aixÃ: “per evitar la condemna de dones avortistes (i de pas els metges i empresaris avortistes), fem una llei en la que avortar no sigui un delicte, sinó un dret”. Encara que tal argument no 
resistiria una seriosa anà lisi racional, és significatiu que es faci al·lusió al valor de la vida i es faci recorri a sentiments parcialment compassius (evitar el dolor d´una condemna, encara que no es digui res de tenir compassió per l´indefens bebè encara no nascut, ni tampoc per a la situació psicològica de la dona que es troba darrere l´avortament, ni molt menys es consideri el dany social causat per la permissivitat en l´eliminació de vides humanes).
sovint cerquen justificacions. Solen fer-ho apel·lant a sentiments 'morals´. Per exemple aquest: 'no estem en contra de la vida, però no volem que es condemnin les pobres dones que avorten, ja que suficient pena tenen amb això´. A la fi, treuen una conseqüència prà ctica, encara que no sempre l´expliciten. Es pot també expressar aixÃ: “per evitar la condemna de dones avortistes (i de pas els metges i empresaris avortistes), fem una llei en la que avortar no sigui un delicte, sinó un dret”. Encara que tal argument no resistiria una seriosa anà lisi racional, és significatiu que es faci al·lusió al valor de la vida i es faci recorri a sentiments parcialment compassius (evitar el dolor d´una condemna, encara que no es digui res de tenir compassió per l´indefens bebè encara no nascut, ni tampoc per a la situació psicològica de la dona que es troba darrere l´avortament, ni molt menys es consideri el dany social causat per la permissivitat en l´eliminació de vides humanes). Més enllà d´opinions morals i de sentiments de tipus hedonistes, la ètica - i no sols la religió - proclama la dignitat de tot ésser humà i el seu dret fonamental i inalienable a la vida. Hi ha, a més, veritats evidents que no es poden obviar. L´avortament voluntari consisteix en un matar un ésser
humà innocent. Defensar que la dona té dret a matar al seu propi fill, és acceptar que un humà pot disposar, al seu caprici, de la vida d´un altre ésser humà . Les dues coses apareixen com a abominables als qui no tinguin seriosos prejudicis ideològics que distorsionin el seu sentit moral.
Els qui defensen el valor incondicional del no nascut, es posen del costat de l´ètica. Són, per això, monopolistes de la moral? Diria més aviat que són defensors de la dignitat inviolable de tot ser humà .
Domènec Melé
18 d´octubre, 2009
Ètica i moral
Índexs
Església
Família i societat
Llibres
Seccions de les revistes
Teologia
Vida cristiana
