Claus de lectura de la nova exhortació apostòlica

Per Salvador Pié - Catalunya Cristiana
Publicat el 02 de desembre de 2010

Dos anys després del Sínode dels Bisbes sobre «La Paraula de Déu» Benet XVI publica l´exhortació apostòlica corresponent sobre «La Paraula del Senyor».

És un text que es llegeix bé dividit en tres parts que de forma original estan guiades pel pròleg de l´Evangeli de Joan.

Primera part: «La Paraula de Déu» (Verbum Dei). És la part més teològica on es troba en miniatura una presentació molt original anomenada «Cristologia de la Paraula» (ns. 11-13) que marca tot el conjunt. En efecte, l´expressió «Paraula de Déu» s´aplica de forma analògica (n. 7), tant a l´Escriptura com a la persona de Jesucrist, el qual a partir del Nou Testament esdevé el sentit principal de «Paraula de Déu». Això vol dir en la interpretació de la Bíblia que tota ella va dirigida a Jesucrist, tenint present «que la Paraula de Déu precedeix i supera la Sagrada Escriptura, tot i que aquesta com a inspirada per Déu conté la Paraula de Déu de forma totalment singular » (n. 17). El segon aspecte teològic central ve expressat amb aquesta clara formulació: «El lloc Expert del Sínode dels Bisbes sobre «La Paraula de Déu» originari de la interpretació de la Bíblia és la vida de l´Església» (n. 29), afirmació que reprèn Dei Verbum (DV) 12 —el text més recordat de la DV i molt citat pel Papa!— quan parla dels tres criteris de la interpretació bíblica a tenir present: 1) la unitat de tota l´Escriptura; 2) la Tradició viva de tota l´Església; 3) la coherència amb la fe de l´Església.

Segona part: «La Paraula en l´Església» (Verbum in Ecclesia). Iniciada per un preciós apartat sobre la litúrgia, «lloc privilegiat de la Paraula de Déu» tenint present que «l´Església és la casa de la Paraula» (núm. 52). Sobresurt la qüestió de l´eficàcia o sacramentalitat de la Paraula de Déu que pot ajudar a «una comprensió més unitària del misteri de la Revelació realitzat “amb gestos i paraules íntimament connexos” (DV 2)» (núm. 56). S´accentua alhora la importància de «l´animació bíblica de la pastoral» (núm. 73), així com «la lectura orant o lectio divina» —el mètode estrella del Sínode— que parteix de la lectura, meditació, oració i contemplació, i a les quals s´afegeix com a conclusió l´acció (núm. 87).

Tercera part: «La Paraula pel món» (Verbum mundo). Iniciada amb l´anunci de la Paraula de Déu al món (núm. 90), amb un fort accent en la nova evangelització (núm. 96) —qüestió que ha merescut la creació d´una nova Comissió Pontifícia— i el testimoni (ns. 97s.); bellament se´n subratlla la dimensió de compromís en el món (els «petits»; justícia; pau; caritat; joves; emigrants; sofrents; pobres; creació); un punt significatiu és la Paraula de Déu i les cultures amb la bella afirmació de «la Bíblia com a gran codi per les cultures» (núm. 110), i un breu apunt sobre el diàleg interreligiós —particularment amb els musulmans (núm. 118)—. Es clou amb una formulació nova que la teologia recent ha fet emergir: dir Paraula de Déu vol dir que es tracta de «la Paraula definitiva de Déu sobre el cosmos i la història» (núm. 121), que troba en Maria «la Mare de la Paraula de Déu i la Mare de l´alegria» (núm. 124).

Salvador Pié.

Expert del Sínode dels Bisbes sobre «La Paraula de Déu»

_________________________________________________________________

NOTA: Es pot accedir a l'enllaç per descarregar el document en castellà i en diversos formats a: TEMES D'AVUI